• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

''L'educació no és omplir ni acumular, és encendre''

18/02/2013

Entrevista a Jorge Wagensberg, director de CosmoCaixa i membre del Comitè Assesor de FAROS.

«Els estímuls són bàsics per aprendre, perquè la matèria, entre fer i no fer, opta per no fer»

Quines són les tres fases per adquirir coneixements?

Una primera fase és l’estímul. Penso que ensenyar es basa en la transmissió d’estímuls, és a dir: passar de l’estat d’ànim de desinterès a un altre en el qual estàs molt interessat en alguna cosa. La mala notícia és que la matèria té tendència, entre fer i no fer, a no fer. És per això que els estímuls són tan importants.

La segona fase és la conversa. Aprofito per fer aquí una crítica a l’escola que jo recordo, i que encara ara no ha canviat prou, en el sentit de propiciar la conversa. Crec que s’ha de prestigiar la conversa a l’escola. Es fan moltes assignatures, però la més fonamental és l’assignatura de la conversa! La tercera és la comprensió. És l’única part d’aquest procés en el qual estàs sol, és a dir, interioritzes un coneixement. A la universitat i a l’escola estem posant una pistola al cap dient: "Confessa què saps! Allò que has entès!"

«Crec que a l’educació no utilitzem ni el goig per l’estímul, ni el goig de la conversa, ni el goig de comprendre»

Es refereix als exàmens?

Em refereixo a la manera que tenim d’avaluar. No hem de donar les respostes, hem de portar a l’alumne, a través de la conversa, fins al punt en que ell trobi la resposta. No és el mateix menjar-se una trufa que algú t’expliqui quin sabor té. Crec que a l’educació no utilitzem ni el goig per l’estímul, ni el goig de la conversa ni el goig de comprendre.

Com es prestigia la conversa?

Doncs encarregant als nens que conversin sobre algun tema que s’hagin de preparar, per exemple. En les edats de primària (de 6 a 12 anys) no importa gens ni mica si és veritat o mentida, no té importància en aquest moment. L’important és el mecanisme de la conversa.

Una mica com a l’època grega?

No només com en aquesta època. Si mirem la història de la humanitat veurem que, en els moments més creatius, aquestes tres fases han estat importants. Observem l’exemple de Sòcrates o actualment el de Cambridge, on per a cada 10 alumnes hi ha un tutor que passeja i conversa amb ells.

«Crec que les escoles haurien de sortir molt més, les aules són poc estimulants»

Estimula poc una aula?

Sí, és com una caixa virtual, perquè el que més estimula és la realitat. Crec que les escoles haurien de sortir molt més.

«El coneixement sense goig no crea addicció, i aquest serà un problema de la nostra societat»

Creu que no existeix el coneixement sense goig?

Sí que existeix, però no crea addicció. Ens interessa crear aquesta addicció. Penso que és un dels problemes de la nostra societat actual.

Què és l’educació?

L’educació no és omplir ni acumular, és encendre. I per encendre aquest foc cal el goig per l’estímul, el goig per la conversa i el goig per comprendre.

«Fins als 9 anys el cervell aprèn a aprendre, i no a acumular coneixements»

Llavors, creu que els seus alumnes tindrien més o menys coneixements que els alumnes d’un sistema educatiu com l’actual?

El que és segur és que tindrien més preparació per adquirir coneixement, que és el que s’ha de tenir a aquesta edat. Puc semblar radical, però abans dels 9 anys passejaria conversant i ensenyaria bàsicament idiomes, potser 4 o 5, ja que el cervell absorbeix, a aquestes edats, aquest tipus de coneixement més “musical”. Quan parlo d’idioma parlo també de la cultura de l’ idioma (música, art i llengua). És a dir, anglès i Sheskpeare, castellà i Velázquez o alemany i Bach. El que més mobla un cap és parlar, la resta de coneixements memoritzats i acumulatius (com els afluents d’un riu per exemple) s’obliden ràpid i crec que no és el moment. És una època en que el cervell aprèn a aprendre i no a acumular coses.

Creu que és important que els nois coneguin la realitat? Per exemple visitar una granja escola...

Sí, absolutament. En aquest cas seria un alt grau de realitat. És a dir, veure en un llibre un animal de granja seria un grau mínim de realitat, veure’l al zoo seria un grau mig de realitat i veure’l en una granja escola o en una casa de pagès seria el grau màxim de realitat i el més estimulant per l’aprenentatge.

Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja (www.lagranja.cat), Granja Escola que es dedica íntegrament a l’educació i a l’ensenyament de nens i joves en edat escolar a través de les emocions.

La Granja contesta

Què puc fer perquè el meu fill senti goig pel coneixement?

Si podeu començar des de ben petits, millor (des d’un o dos anys seria fantàstic). Els nens són com un hort : perquè surti la collita, primer hem de remenar i fertilitzar la terra, oi? Doncs comencem:

El primer pas és fertilitzar i remenar la terra . Com? Molt fàcil, perquè només es tracta de parlar. Cada nit, a l’hora de sopar , parleu d’un tema i deixeu que el fill s’expressi, encara que digui barbaritats, i seguiu-li la conversa. Digueu allò que penseu vosaltres (però que no acabi sent un monòleg vostre!)

Podeu escollir un munt de temes , segons les edats: el futbol, els companys de classe, quin seria el teu somni,  quins creus que són els punts forts de la nostra família, quins són els punts febles, què podríem millorar... Si ho feu durant 15 dies seguits, veureu com serà el vostre fill qui començarà moltes converses i us preguntarà a vosaltres. Quan això passi, voldrà dir que ja sent el goig per la conversa.

Recordeu que, a cada conversa, el que esteu fent és enriquint la terra de l’hort, i el més important: fent pensar la criatura. El goig per l’estímul que diu Wagensberg en aquesta entrevista també l’estareu practicant, ja que seria la pregunta o el tema de la conversa.

Ara anem al segon pas . A partir dels 7 anys ja podeu potenciar el goig pel coneixement. Com? Molt fàcil, si teniu paciència i una intenció clara. Quan l’ajudeu a estudiar o fer deures, no li doneu mai la resposta , pregunteu-li i espereu amb un somriure que ell la digui, que la pensi, que la dedueixi o que la busqui, però que sigui ell qui trobi la resposta. Si no és la correcta, ajudeu-lo i que busqui on s’ha equivocat.

Cal organització familiar per aconseguir aquest segon objectiu, ja que sovint tenim poc temps i arribem cansats de treballar. Funciona tenir les tardes organitzades en horaris. Per exemple, dilluns amb el pare de 6 a 8 de la tarda, dimarts tot sol, dimecres amb la mare de 7 a dos quarts de 9 del vespre, i dijous tot sol, amb l’àvia o amb la cosina gran.

Si ho aconseguiu, el vostre fill o filla serà un crac!!!

Comparteix