• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Laringomalàcia: la causa més freqüent de respiració sorollosa en nadons

21/06/2016

Què és la laringomalàcia?

La laringomalàcia és una anomalia congènita del desenvolupament de la laringe que fa que alguns nounats tinguin una respiració sorollosa.

Es produeix perquè, durant la inspiració, els teixits de la laringe, la zona per la qual hauria de passar l'aire, es col·lapsen. En disminuir el seu diàmetre, es produeix un so sibilant anomenat estridor. En ser congènit es presenta des dels primers dies de vida.

En els nadons que la presenten s'han descrit algunes anomalies de la forma de diverses estructures de la laringe, com ara l'epiglotis, els aritenoides o els lligaments aritenoepiglòtics. No obstant això, es desconeix la causa concreta, de manera que tampoc existeix cap tractament preventiu.

Quines manifestacions produeix?

L'estridor, que apareix en els primers dies de vida, empitjora amb l'alimentació, amb els plors i en tombar el nounat. La seva evolució sol ser cap a la millora de forma espontània al llarg del primer any de vida.

En casos més greus pot produir també cianosi (canvi de la coloració de la pell, que es torna blavosa), ennuegaments durant l'alimentació (per aspiració de l'aliment), pauses d'apnea ...

Com es diagnostica?

Atès que és la causa més freqüent d'estridor congènit, en casos lleus i sense altres malformacions associades generalment n'hi ha prou amb observar la seva evolució durant els primers mesos de vida. Si l'evolució no és l'esperada, si les seves manifestacions són severes o si presenta complicacions com ara apnees (pauses de respiració), broncoespasmes de repetició o cianosi, precisa de l'avaluació per un especialista en otorinolaringologia (ORL).

En aquests casos és imprescindible visualitzar la zona de la laringe mitjançant endoscòpia (fibrolaringoscòpia), per descartar altres malformacions de la via aèria que poden produir manifestacions similars (paràlisi de cordes vocals, membranes laríngies...). En alguns casos pot ser necessari realitzar una endoscòpia rígida per valorar estructures com la tràquea.

Quin és el seu tractament? 

La majoria dels casos de laringomalàcia són lleus i no produeixen complicacions.

Sol evolucionar cap a la millora durant els primers mesos de vida, i resoldre definitivament abans dels dos anys, a mesura que els cartílags de la laringe es fan més fermes. Només en un petit percentatge dels nens és necessari el tractament quirúrgic.

Comparteix