• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Els jocs d'apostes online: un problema de salut pública

01/02/2019

Imatges d’esportistes famosos, envoltats d’amics i de dones amb aspecte de model, anunciant jocs o cases d’apostes online, són referents de luxe i glamur cada cop més a l’abast dels nostres fills/es.

Està demostrat que la publicitat té un impacte molt negatiu en persones joves, però el veritable perill d’aquesta mena de missatges és que acaben normalitzant una activitat de risc com és el joc online, cada cop més addictiva. 

Els perills de jugar a pòquer des del sofà

Gairebé tots els joves i adolescents, tenen a l’abast un smartphone a qual connectar-se. Es per això que el joc online és doblement perillós perquè té unes característiques que el fan més addictiu que el presencial. S’hi pot jugar des de casa, des de qualsevol dispositiu, a qualsevol hora i és anònim. Persones (majoritàriament dones) que mai jugarien en un casino o en una màquina per vergonya, poden fer-ho des de casa seva per desconnectar”, sosté Susana Jiménez-Murcia, cap de la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge, que veu com cada cop  arriben més dones joves a les consultes amb problemes d’addicció al joc.

Al mateix temps, continua creixent el nombre de menors d’edat jugant, als quals ningú exigeix cap identificació, que poden estar jugant anònimament, i sense que els pares en siguin conscients, des del sofà de casa.  

Un problema de salut pública

Els jugadors de joc online no només són més joves sinó que també desenvolupen l’addicció més ràpid i contreuen deutes més elevats. 

El 31 de març del 2016 Omair Abbas, de 18 anys i veí de Cardiff, capital del País de Gal·les, va enviar als seus pares un parell de missatges telefònics dient-los que els estimava molt. Després es va dirigir cap a la feina, el restaurant on treballava, però no hi va arribar mai. El seu cos va aparèixer flotant tretze dies després a les aigües del riu Ely, un dels que travessen la ciutat. Quatre mesos més tard, el fiscal que va investigar les circumstàncies de la seva mort va concloure que Abbas s’havia suïcidat i que, molt probablement, la raó eren els deutes que havia acumulat jugant en casinos i altres apostes, totes online.

L’abril del mateix 2016 un altre jove, en aquest cas de 23 anys, Joshua Jones, es va llançar al buit des del novè pis de l’edifici on treballava per a una prestigiosa financera de Londres. Tenia un brillant futur a l’abast com a consultor econòmic. La causa, també els deutes de joc.

Dos casos, potser excepcionals “però no infreqüents”, que revelen el que el catedràtic Mark Griffiths, de la Nottingham Trent University, especialista en conductes addictives, assegura: “que estem davant un problema de salut pública i social, perquè hi ha moltes conseqüències per a la salut física dels addictes als jocs d’atzar”. Griffiths esmenta trastorns com ara “depressió, insomni, malestar intestinal, migranya i altres problemes relacionats amb l’estrès”. El catedràtic alerta del “creixent risc” per als joves de les conseqüències de les apostes. I més encara des que els adolescents, inclosos els de la franja d’edat més baixa, duen a la butxaca un casino amb forma de telèfon mòbil.

L’enemic a casa

La majoria de nois d’entre 11 i 16 anys amb conductes problemàtiques respecte el joc, han desenvolupat la seva obsessió bàsicament a través o a partir dels jocs d’ordinador i de les xarxes socials que consumeixen habitualment a les seves llars. Videojocs com Counter-strike: Global offensive, Dota2, Call of duty, Overwatch i League of legend, són jocs que entren dins de la categoria dels anomenats nous e-sports. 

En aquests jocs hi ha equips, competicions locals, nacionals, globals i fans que les segueixen no només des de casa seva, sinó que també s’apleguen en pavellons poliesportius per animar els seus equips preferits. I, a més, s’hi pot apostar. Com en el futbol real.

Els menors hi tenen barra lliure perquè, sobretot, no hi ha manera de comprovar l’edat de qui fa l’aposta. A l’hora de fer estadístiques, Mark Griffiths engloba els adolescents d’11 a 16 anys i els joves de 16 a 25 dins del “mateix 2% del jovent del país amb problemes amb el joc”. 

A part de les apostes en e-sports, el que pot acabar desfermant una tendència gens recomanable, són els jocs gratuïts dels mòbils  que es converteixen en altres incentius -“esquers”, en diu Griffiths-, que els especialistes també critiquen. De fet, les possibilitats d’un mòbil, i tot el que ofereix en aquest camp, són “el primer factor de risc perquè un nen pugui acabar desenvolupant una addicció”, alerta.

Com fer front a aquest problema

El joc online encara és una petita part de tot el pastís del negoci de l’atzar a Espanya. Segons les dades de la direcció general d’Ordenació del Joc (DGOJ), que depèn del ministeri d’Hisenda, el joc tradicional encara suposa un 94% de tot el negoci a Espanya, mentre que el joc online només arriba al 6%. Però la tendència del joc per internet és d’una clara progressió, tant en el volum de diners, com  en els marges que obtenen les empreses del sector i en el nombre de jugadors.

S’ha de trobar doncs, una manera urgent de protegir als nostres joves i adolescents enfront aquest problema, i cal fer-ne pedagogia a les escoles. Però per tal de poder detectar i tractar als joves en els primers estadis d’aquesta addicció, els experts sostenen que és imprescindible la formació dels metges de capçalera. 

“De la mateixa manera que els metges de capçalera demanen als pacients sobre altres comportaments de consum, com ara fumar i beure alcohol, s’hauria de poder fer el mateix amb les apostes. El problema és que no se’n parla perquè tradicionalment l’addicció al joc no s’ha percebut com una qüestió de salut. Però ho és”, afirma Griffiths.

Accés a la font de consulta:

Joc online. La ludopatia disfressada d’esport. Adolescents i joves, principals víctimes de les apostes per internet. Diaria Ara. [Data de consulta: 01/02/2019]

Comparteix