• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Infeccions d'orina en la infància: diagnòstic, tractament i prevenció

02/05/2017

Què són i quines manifestacions produeixen en nens les infeccions d'orina?

Es diu que algú pateix una infecció d'orina quan presenta bacteris en l'orina i aquestes produeixen símptomes, com ara febre, dolor abdominal o amb la micció, vòmits...

És important remarcar aquest últim punt, ja que en ocasions algunes persones poden tenir bacteris en orina sense que produeixin cap símptoma, el que es coneix com bacteriúria asimptomàtica. Aquesta situació, excepte en casos de dones embarassades, nadons o nens amb malalties del ronyó, no necessiten tractament, a diferència de les infeccions d'orina, que sí que en necessiten.

Les manifestacions a dalt indicades són les que presenten amb més freqüència els nens grans i els adults. Els nounats i lactants poden presentar manifestacions més discretes, i manifestar-se únicament per vòmits, diarrea, rebuig de l'aliment, irritabilitat, decaïment o estancament de pes.

Com s'originen les infeccions d'orina?

Excepte en nounats, en què és més freqüent que el ronyó s'infecti per bacteris a través de la sang, en la resta d'edats les infeccions d'orina s'originen per bacteris que colonitzen (que habiten) habitualment la zona genital.

Aquests gèrmens penetren i ascendeixen per la uretra, el conducte que porta l'orina des de la bufeta fins a l'exterior. La infecció pot afectar únicament a la bufeta (el dipòsit d'orina) i la uretra o, en alguns casos, ascendir pels urèters i afectar també als ronyons.

En aquest cas, a més, solen produir febre elevada, malestar general i dolor abdominal.

Quines situacions o malalties afavoreixen les infeccions d'orina?

Si bé el més freqüent és que les infeccions d'orina es produeixin en persones sanes, hi ha algunes situacions que poden produir un major risc de patir-les.

En primer lloc, les anomalies o malformacions que produeixen una retenció de l'orina. Algunes d'elles són congènites, de naixement, com el reflux vesicoureteral o l'hidronefrosi congènita. Altres apareixen posteriorment, com la litiasi ("càlculs o pedres").

En segon lloc, en nens que presenten alteracions de la funció de la bufeta, com aquells que per malalties neurològiques presenten bufeta neurògena. També pot ocórrer en nens amb hàbit retentor, que aguanten l'orina.

Finalment, en situacions d'immunodeficiència, quan una persona "té baixes les defenses", ja sigui per malaltia o per tractament amb alguns fàrmacs.

Com es diagnostica una infecció d'orina?

La sospita que un nen pateixi una infecció d'orina es basa en que presenti manifestacions suggestives (depenent de l'edat, segons es detallava anteriorment) i que la prova ràpida d'orina (tira reactiva d'orina) mostri signes d'infecció, com ara leucòcits o nitrits.

Els leucòcits són cèl·lules inflamatòries de la sang i les mucoses, que en casos d'infecció en l'orina es troben en major nombre i són detectables. Els nitrits són productes del metabolisme d'alguns bacteris, de manera que quan estan presents en orina són un signe molt fiable d'infecció.

En cas que el resultat de la tira d'orina resulti dubtós pot realitzar-se un sediment d'orina, prova que es realitza en laboratoris d'anàlisis clíniques. Es centrifuga la mostra d'orina i s'observa al microscopi, el que permet estimar la concentració de leucòcits i identificar la presència de bacteris.

La prova definitiva que confirma o descarta el diagnòstic d'infecció urinària és el cultiu d'orina o urocultiu. Aquesta prova, el resultat triga dos dies, permet establir el diagnòstic definitiu.

L'urocultiu identifica el tipus de bacteri que produeix la infecció i permet realitzar una anàlisi de a quins antibiòtics és sensible o resistent, prova que es coneix com antibiograma.

Quin és el seu tractament? 

La infecció d'orina requereix tractament amb antibiòtics. L'inicial és un tractament empíric, dirigit a cobrir els bacteris que produeixen infeccions d'orina amb major freqüència. L'evolució dels símptomes i el resultat de l'urocultiu determinaran si aquest tractament és adequat o si necessita canviar-se, en el cas que el bacteri detectat sigui resistent al tractament inicial.

Altres punts importants del tractament són el tractament dels símptomes, sobretot del dolor, amb antiinflamatoris com l'ibuprofè, i la ingesta de líquids abundants, per produir orina i que això ajudi a "netejar" de bacteris la via urinària.

Quina és la importància del diagnòstic de les infeccions d'orina?

La importància que el pediatre faci un diagnòstic precís d'una infecció urinària rau en primer lloc, en establir un tractament antibiòtic precoç que faciliti una curació primerenca i la prevenció de complicacions a llarg termini, com la hipertensió arterial o la insuficiència renal crònica.

A més, el diagnòstic d'infecció urinària en un nen menor de dos anys és un signe d'alarma que ha de posar en alerta al pediatre per la possibilitat que el nen presenti alguna malformació de la via urinària.

Depenent de l'edat del nen, de la localització de la infecció, del bacteri responsable i de l'evolució de la malaltia, pot ser recomanable realitzar alguna prova d'imatge (ecografia) per descartar la presència d'alguna d'aquestes anomalies.

Comparteix