Infecció meningocòccica: a qui afecta i com evitar-la

Hi ha alguns bacteris que poden provocar malalties greus, que denominem infeccions invasives. Un d’aquests bacteris és el meningococ que, fonamentalment, pot produir sèpsia (que és una infecció de la sang) i meningitis (que és una inflamació de les meninges que cobreixen el cervell).

Què és el meningococ i com es transmet?

És un bacteri que sovint es troba colonitzant les vies respiratòries o l’orofaringe de les persones, el que vol dir que està, sense provocar malaltia. En ocasions passa a produir alguna d’aquestes infeccions com la sèpsia o la meningitis, bé perquè el bacteri és més virulent o perquè estem més dèbils. Hi ha diferents tipus de meningococs, fins a 12, que es diuen serogrups. La majoria dels casos estan causats per 6 serogrups o tipus de meningococ (A,B,C,W,X i Y). A nivell nacional els més freqüents són el B i el C, però la seva incidència ha disminuït molt gràcies a les vacunes. 

El meningococ es transmet per via respiratòria, a través de les gotetes que expulsem en tossir o esternudar, encara que no és tan fàcil contagiar-se com quan parlem del COVID, la grip o d’un refredat comú. Sobretot s’encomana en contactes molt propers amb altres persones infectades i és per això que, un cop una persona té la malaltia, es poden afectar altres membres de la família, o companys de l’escola. També la convivència en llocs amb molta densitat de persones (campaments, residències...) afavoreix aquest contagi. Com més gran i més estret és el contacte amb una persona infectada, més fàcil és el contagi. Aquest és el motiu pel que, quan hi ha un cas d’infecció per meningococ s’administra un antibiòtic profilàctic als contactes més propers, d’aquesta manera s’evita que altres persones desenvolupin la malaltia.

Quins són els símptomes?

Si el bacteri entra a l’organisme es produirà una simptomatologia que dependrà d’on afecti més el bacteri. 

Si la infecció és a la sang i fa una sèpsia tindrem una simptomatologia molt generalitzada que sol ser d’inici bastant brusc i sovint evoluciona ràpidament. Hi haurà febre, sovint elevada, que es sol acompanyar de sensació de cansament i molta afectació de l’estat general. També poden aparèixer taques a la pell que al principi solen ser rosades-vermelloses, en tronc i extremitats,  i que solen augmentar en número de forma progressiva i ràpida per a tornar-se més violàcies i confluents formant unes taques que es diuen petèquies (taques violàcies palpables) o equímosis (taques com si fossin hematomes).  Quan apretem la pell, aquestes taques no desapareixen, això ens pot ajudar a identificar-les.

Quan provoca meningitis, el començament dels símptomes sol ser brusc amb febre, mal de cap i rigidesa del clatell, podent acompanyar-se de nàusees, vòmits, intolerància anormal a la llum (fotofòbia) i confusió.Davant la presència d'aquests símptomes, s'ha d'anar de forma urgent a un centre sanitari.

Les infeccions per meningococ es tracten amb antibiòtics. Quan sospitem la malaltia, és important començar-los ràpid per evitar seqüeles o la mort del pacient.

A qui afecta?

La malaltia meningocòccica afecta principalment als nens menors d’un any. El segon pic de la incidència de la malaltia se situa entre 1 i 9 anys i el tercer, a l’adolescència, dels 15 als 19 anys d’edat. En els nens menors de 3 anys la malaltia sol tenir un pitjor pronòstic en quant a seqüeles i mortalitat. 

En el 99% dels casos, la malaltia es produeix en persones sanes, és a dir que no tenen malalties prèvies.

El nombre de nous casos de malaltia per meningococ a Espanya està disminuint progressivament els últims anys, aquesta davallada en la incidència s’ha notat especialment als últims 2 anys, ja que amb la pandèmia de COVID19, s’han portat a terme una sèrie de mesures com  l’ús de mascaretes i  restriccions de contacte social, que han fet disminuir molt la transmissió entre persones del meningococ. Aquesta disminució en el nombre de casos coincidint amb  la pandèmia, ha passat també amb molts altres bacteris i virus que es transmeten per via respiratòria.

Actualment la incidència d’infecció meningocòccica és de 0,61 casos/100000 habitants. El serogrup predominant al nostre entorn continua essent el B.

Com es pot prevenir?

La prevenció és la millor estratègia pel tractament de la infecció per meningococ. Actualment existeixen vàries vacunes per fer front als diferents serogrups de meningococ. 

La vacunació front al meningococ C està inclosa als calendaris vacunals de totes les comunitats autònomes des de fa molts anys i ha demostrat ser molt eficaç, ja que el nombre d’infeccions per aquest serogrup ha disminuit dràsticament. 

Des de fa uns anys hi ha una nova vacuna que, apart d’oferir protecció front el serogrup C, també ho fa front l’A,W i Y, serogrups que estaven augmentant la seva incidència al nostre país (MenACWY). Actualment es vacuna amb la vacuna tertravalent (Men ACWY) sistemàticament a tots els adolescents de 12 anys. S’ha triat aquest grup d’edat per fer la vacunació sistemàtica amb la MenACWY, perquè la població adolescent i jove és la que majoritariament té el meningococ a la gola i poden contagiar la malaltia meningocòccica sense patir-la (són “portadors assimptomàtics”). Al vacunar a adolescents i joves es pretèn protegir a la resta de la població. Tot i que, de moment, es vacuna de forma sistemàtica amb aquesta vacuna només als 12 anys, els pediatres recomanem també, si la família vol, substituir la vacuna dels 12 mesos front al meningococ C per aquesta vacuna tetravalent. D’aquesta manera el nen o nena estarà protegit front a més serogrups.

La vacunació front al meningococ B està disponible des de fa 9 anys i  està inclosa al calendari de vacunació sistemàtic català des de fa pocs mesos pels nens de 2, 4 i 12 mesos (abans s’havia de vacunar de forma privada).

És molt important que els nens i les nenes estiguin correctament vacunats front el meningococ per poder continuar explicant que la malaltia meningocòccica continua davallant any rere any.