Infecció de l'oïda: l'otitis mitjana aguda. Antibiòtics sempre?

L'otitis és una inflamació de l’oïda. Mitjana es refereix a la localització en l’oïda mitjana (darrere del timpà, membrana que separa el conducte auditiu de la resta de l'oïda) i aguda perquè els símptomes apareixen amb rapidesa, en poques hores.

És una de les malalties més comunes que afecten a nadons i a infants petits: en complir els tres anys, tres de cada quatre nens hauran tingut algun episodi d’otitis mitjana.

Causes de l'otitis mitjana

Les infeccions d’oïda es deuen a bacteris o virus que entren al cos a través del nas i la boca. Els llocs on hi ha molts nens junts (escoles bressol, per exemple) ajuden els gèrmens a propagar-se més fàcilment. 

Les infeccions respiratòries, les al·lèrgies i els contaminants aeris (com ara el fum del tabac) també poden provocar inflamacions d’oïda.

Símptomes de l'otitis mitjana

L’escenari més típic és quan tenim un nen amb mocs (infecció de vies altes), amb abundant mucositat nasal (normalment causada per una infecció vírica), i que desprès d’uns dies, pot aparèixer sensació d’ocupació de l’oïda, dolor (otàlgia), i/o febre. 

Els més petits no sabran localitzar el dolor. Haurem de descartar una otitis mitjana quan ploren més del normal, es freguen o s’estiren les orelles o no dormen bé. De vegades poden associar vòmits i/o diarrees o es troben molt irritables. Si ja parlen ens diran que els fa mal l’oïda. 

En molts casos poden tenir febre i de vegades presentar otorrea (secreció en una o ambdues oïdes). No sempre un mal d’oïdas és a causa d’una infecció de l’oïda mitjana, també pot ser causat per altres afeccions.

Diagnòstic de l'otitis mitjana

El metge realitzarà un examen exhaustiu, obtindrà un historial de símptomes i farà unes proves senzilles. Mitjançant l’otoscopi (lupa amb llum que s’introdueix al conducte auditiu) s’intentarà visualitzar el timpà.

De vegades no és possible visualitzar-lo perquè el conducte està obstruït amb cerumen, i potser és necessari realitzar una neteja prèvia. Desitjarà esbrinar si la membrana timpànica està correcta o en cas contrari molt vermella i sense reflex lluminós, si es veu alguna petita perforació, si hi ha fluid (moc) dins l’oïda mitjana i es veu el timpà bombat, o si s’ha produït alguna pèrdua auditiva.

Tractament de l'otitis mitjana

Clàssicament, la majoria d’otitis mitjanes sempre s’havien tractat amb antibiòtics. Actualment, la prescripció varia en funció dels països i cultures. En els països nòrdics, tenen una prescripció del 56%, mentre que en els Estats Units, Canadà i Austràlia, pot arribar a ser del 95%. En les últimes dècades, hi ha estudis i recomanacions fiables (veure bibliografia) de que no cal tractar amb antibiòtics totes les otitis. 

Això només ho pot decidir el metge, que avaluarà la gravetat de la simptomatologia que presenta (grau d’afectació), l’associació o no de complicacions, l’edat i l’estat de salut del nen o nena (si té malalties prèvies que poden fer condicionar una pitjor evolució) i el seguiment en el temps. En funció de tot això, el metge pot triar:

1. Conducta expectant: otitis mitjana simple (símptomes lleus, unilateral, sense supuració) només amb antitèrmics/analgèsics (paracetamol, ibuprofè) i observar l’evolució en dos o tres dies. En la majoria dels casos els símptomes desapareixen sols sense seqüeles posteriors (és l’evolució “natural” i més habitual, estudis reflexen taxes de curació espontànies de fins el 80%).
2. Iniciar antibiòtic: en tots els menors de sis mesos, en els menors de dos anys amb otitis mitjana supurada o otitis bilateral, si el nen es veu afectat, si els símptomes persisteixen després de dos o tres dies de tractament conservador, si existeix empitjorament diari, si existeix supuració del timpà, o existeix alguna condició de salut que pugui afavorir complicacions. 

El metge prescriurà l’antibiòtic més adient en funció de l’edat, l’epidemiologia del germen més freqüent (pneumococ, Haemophilus influenzae, Moraxella catharralis), les malalties de base o riscos que pugui tenir l'infant. 

És important calcular bé la quantitat de medicament en funció del pes actual i el tipus d’antibiòtic que es fa servir. Els pediatres tenen diverses opcions terapèutiques i disposen de diferents xarops que tenen el medicament en diferents concentracions, i que tenen “horaris” d’administració diferent (cada vuit hores, cada dotze hores, cada vint-i-quatre hores). Quan el vostre metge us recomana iniciar antibiòtic i us dóna el principi actiu, dosis i freqüències, ja ha tingut en compte tot això que s’ha comentat. 

Puc fer alguna cosa més?

Aplicar calor seca sobre l’orella pot ajudar a reduir el dolor. També tenir cura de la higiene nasal. Eviteu l’entrada d’aigua a l’oïda si té otorrea. 

Els canvis bruscos de pressió atmosfèrica augmentaran el dolor: evitar els viatges en avió o pujar ports de muntanya.

Existeix evidència que els següents factors ajuden a prevenir les otitis:

• La lactància materna disminueix el risc d'infeccions de l'oïda.
• Mantenir les vies respiratòries superiors "netes" (rentats nasals).
• Si prenen el biberó, que no ho facin en postura estesa.
• La inhalació passiva de fum de tabac produeix una inflamació crònica de les vies aèries i predisposa a aquesta mataltia (entre d'altres).

Accés a les fonts de consulta: