Infants sobreexposats a les pantalles: un risc que els pot generar addicció

Alguns experts intenten advertir-nos d’una epidèmia que amenaça als nens i nenes en els primers anys de les seves vides. Cada cop hi ha més estudis concloents que afirmen que l’ús abusiu de les pantalles de mòbil i tauletes pot provocar trastorns del llenguatge i el son en els més petits; a més a més de l’aïllament i la baixa tolerància a la frustració que provoca.

Cada vegada hi ha més col·lectius de pediatres, logopedes i psicòlegs, que demanen a les autoritats que facin campanyes per informar dels efectes de la sobreexposició dels infants a les pantalles com es fa amb les addiccions a l’alcohol, el tabac i les drogues.

El perill de la dopamina com a reclam

De la mateixa manera que ocorre en els nens petits, els adults o adolescents, cada vegada som més addictes a la dopamina que ens proporcionen les recompenses que rebem a través de les xarxes socials i els jocs. 

Experts en addiccions comparen els mòbils i les tauletes amb unes veritables bombes de dopamina, coneguda com la hormona de la felicitat, que a mesura que rebem un “m’agrada” o alguna recompensa semblant, es produeix una descarrega d’aquesta substància al cervell que ens satisfà. En definitiva, que des de ben petits estem consumint aplicacions que  s’han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

Los problemas en niños pequeños

Anne Lise Ducadan, metgessa d’Assistència Primària que atén nens petits a París, ja fa temps que detecta com es multipliquen uns símptomes inquietants que recorden l’autisme i està convençuda que cal actuar urgentment. La doctora explica que hi ha casos de nens que no poden dormir sense el mòbil, amb greus problemes de comunicació i concentració.

La mare del Ryan, de 3 anys, explica que el seu fill “s’enfada i trenca el mòbil o la tauleta si no hi ha cobertura. No suporta que no hi hagi imatges en moviment. Quan agafa el mòbil és un altre, ja no parla amb ningú i passa hores així”. 

La doctora Ducadan, explica que va veure molts nens amb el mateix tipus de problema fins que es va adonar de la gravetat de l’exposició a les pantalles. Són nens que viuen dins una bombolla, que no responen quan senten el seu nom, ni miren als ulls quan se’ls parla.

Els pares sovint se senten culpables, afegeix Ducadan, però la realitat és que no tenen informació per conèixer les conseqüències de la sobreexposició dels seus fills a les pantalles.  El cert és que un nen de seguida deixa estar les joguines i els jocs, però mai es cansa de mirar una pantalla. Si no se li diu “prou”, no s’aturaria mai. Són totalment addictives, no poden passar sense, i fer-ho els genera un malestar intens, com un drogoaddicte quan està sense la seva dosi. 

Segons la doctora Ducadan, és necessari que les autoritats reaccionin, ja que l’exposició prolongada és cada vegada més habitual i és importantíssim que s’informi d’això.

Què diuen els estudis?

Als EEUU, ja fa temps que els aparells digitals ocupen molt espai. Segons un estudi de l’ONG Common Sense, els infants nord americans de menys de 8 anys, passen més de 2 hores al dia davant d’una pantalla de mòbil.

El Dr. Nicholas Kardaras, va escriure un llibre sobre els nens i les pantalles, on parla de l’heroïna digital. “Treballant amb nens petits, vaig començar a veure els mateixos símptomes clínics que en els casos d’addicció a les drogues: síndrome d’abstinència, impulsivitat, agressivitat... per això vaig començar a investigar i vaig descobrir que aquests aparells generaven dopamina. 

La dopamina és l’hormona que ens empeny a agafar constantment el mòbil i la que alimenta l’anomenat circuit de recompensa cerebral. Aquest circuit ens impulsa a tenir comportaments indispensables per la supervivència com ara el menjar, relacions sexuals, etc. La dopamina circula pel nostre cervell i fa que una experiència sigui agradable. La gent vol saber què ha passat, quines són les últimes noticies i quan ho tenim ens proporciona una punxada de dopamina. Però això té un preu en el nostre cervell. El còrtex frontal s’encongeix si estem davant de pantalles durant un temps excessiu. 

Conseqüències en els nostres cervells

A la Xina, l’addicció a internet es considera un dels problemes de salut pública més greus. Uns investigadors van analitzar 15 adolescents amb addicció a internet amb un escàner cerebral, i el resultat va demostrar que la circulació dels fluids estava alterada. L’àrea de comunicació quedava greument frenada, i els problemes de connexions cerebrals poden provocar símptomes que recorden l’autisme o trastorns bipolars. 

Una persona que té el còrtex frontal encongit i una densitat de substància grisa més baixa, es torna més impulsiva, és més propensa a comportaments addictius, es més agressiva i no pren decisions tan encertades perquè la seva capacitat per fer encadenaments lògics està alterada.

Què podem fer?

La part bona és que no hi ha danys permanents als cervells dels infants exposats. N’hi ha prou d’allunyar als infants de les pantalles perquè recuperin les capacitats mentals.

S’ha d’allunyar als infants de les pantalles, s’ha d’evitar que hi estiguin sobreexposats, se’ls ha d’oferir altres jocs, altres estímuls, més interacció humana. El més important és que els pares mirin i parlin molt amb els seus fills petits. 

Per a més informació podeu consultar el 9è Informe FAROS Les noves tecnologies en nens i adolescents. Guia per a educar saludablement a una societat digital el qual té com a objectiu oferir a pares, mares i educadors una guia completa sobre com guiar i acompanyar els menors en l'ús de les tecnologies digitals sota un enfocament positiu.

En l’Informe van participar experts de reconegut prestigi en la matèria, entre ells des de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Accés a la font de consulta:
Pantalles addictives. 30 minuts. [Data de consulta: 17/07/2018]