• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Infància i COVID-19: impacte i gestió de la “nova normalitat”

20/11/2020

La pandèmia per COVID-19 està repercutint de manera significativa en totes les esferes de la nostra vida: a nivell sanitari, social, econòmic, i també en l’àmbit educatiu. Una situació d’emergència, com la generada per l’actual pandèmia, és una experiència sense precedents, que està generant canvis en els comportaments de les persones, obligant-nos a adaptar-nos ràpidament a nous escenaris i, sobretot, a moure’ns amb un marge ample d’incertesa.

El 14 de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma com a mesura de contenció de la pandèmia. Des de llavors, els poders públics han anant desenvolupant tota una sèrie de mesures, moltes de les quals han estat motiu de controvèrsia. Ens referim a les mesures que s’han anant prenent en relació a la població infantil, i que inclouen no només l’ús de mascareta, sinó sobretot, el tancament de les escoles i parcs infantils. Un dia abans de la declaració de l’estat d’alarma, les escoles ja es varen tancar per aquest fet, i enllaçant amb el període de vacances, els nens i nenes han estat uns sis mesos aproximadament sense anar als centres educatius. 

La comunitat científica està fent grans esforços per incrementar el coneixement del coronavirus SARS-CoV-2, i en l’actualitat disposem de dades més acurades respecte com es comporta el virus en la població infantil. En aquest sentit, per exemple, l’estudi KidsCorona ha observat que els nens es contagien igual que els adults quan s’exposen a una font d’infecció i que més del 99% passa la malaltia de forma assimptomàtica o lleu. D’altra banda, dades observacionals de diferents països mostren que, a hores d’ara, la reobertura dels centres educatius no s’ha associat a importants augments en la transmissió comunitària (European Centre for Disease Prevention and Control- ECDC, 2020). 

Impacte psicològic de la COVID en els nens. Què sabem?

Desconeixem quin és l’impacte que tota aquesta situació de pandèmia tindrà a mig i llarg termini en els nens, però sí sabem que els nens i adolescents són un col·lectiu especialment vulnerable a situacions de catàstrofe (com per exemple els desastres naturals), i que les situacions de crisis suposen una amenaça per a la salut mental infantil (Lai et al., 2017). Les mesures del confinament, per les seves característiques d’impredictibilitat, d’incertesa i de trencament de rutina habitual són considerades un esdeveniment advers estressant, que ha generat un impacte emocional directe en la majoria de persones, especialment entre aquells amb vulnerabilitats i dificultats preexistents.

Segons experts en psicologia clínica i psiquiatria de la infància i l’adolescència, un de cada quatre nens que ha patit aïllament per la COVID-19, presenta símptomes depressius i/o d’ansietat. A dia d’avui també sabem que el tancament de les escoles pot tenir un efecte negatiu sobre la salut i el benestar dels nens, especialment pels grups més vulnerables. Aquests efectes van des de la interrupció de l'aprenentatge, l'exacerbació de desigualtats i problemes de salut mental a un major risc de violència domèstica. També s’ha demostrat que quan els nens no estan a l’escola estan menys actius físicament, veuen durant més temps pantalles i segueixen una pitjor alimentació, fet que pot repercutir en un increment de pes i en una pèrdua de la capacitat cardiorespiratòria (Wang et al., 2020).

Respostes esperables davant la nova normalitat i estratègies per fomentar la resiliència

Amb aquestes evidències i tenint en compte que l’educació és un dels pilars del desenvolupament dels infants, esdevé imprescindible el retorn a les escoles. Tot i això, davant la situació actual, és bastant probable que la majoria de menors hagin de realitzar algun període de quarantena al llarg del curs escolar. De fet, en el moment d’escriure aquest document, a Catalunya es comptabilitzen un total de 2 centres educatius confinats, 1.201 grups confinats (1.67%), i 27.908 persones confinades, 26.030 dels quals corresponen a l’alumnat.

La gran majoria de nens estan mostrant una bona adaptació a la situació actual: han adquirit a un ritme sorprenentment ràpid les rutines de rentat de mans, distància física i ús de mascareta. No obstant això, és possible que molts nens i adolescents continuïn exposats a situacions estressants i, fins i tot, traumàtiques i doloroses en alguns moments. Tenint en compte que la pèrdua de rutines i l’estrès psicosocial és un dels principals factors amb impacte psicològic en els nens/es (Wang et al., 2020), és d’esperar que la situació actual de previsibles confinaments puntuals al llarg del curs generi un important estrès, especialment en aquelles famílies més vulnerables. També és d’esperar que vagi acompanyat de sentiments d’angoixa que, en la majoria de casos, seran resultat dels esforços dels infants per a adaptar-se a la incertesa i als canvis de la nova situació. 

D’altra banda, és important recordar que els infants aprenen per modelatge. És a dir, imitant i reproduint les conductes que observen. Per tant, hi ha una important relació entre la gestió i l’afrontament que els pares fan de les situacions estressants i la gestió i adaptació que ells faran. A més, cal recordar que la majoria de nens i adolescents són resilients i tenen recursos i capacitats personals per a poder afrontar exitosament situacions d’incertesa i estrès. 

A continuació es presenten algunes claus que poden ajudar a fomentar la resiliència i l’adaptació favorable dels nens i adolescents a l’actual situació (confinaments puntuals, repunts de contagis, etc.).

  • Totes les accions dirigides a disminuir la sensació d’incertesa i a augmentar la sensació de control afavoriran l’adaptació a la situació. Per exemple: 
    • Explicar als menors la nova realitat i el perquè de les quarantenes (adaptat al nivell de desenvolupament de cada infant);
    • Anticipar la possibilitat que tota la classe hagi de fer quarantena si hi ha un cas al grup bombolla;
    • Explicar-los que la quarantena tindrà una durada determinada i que els adults els acompanyarem, transmetent sensació de seguretat i control sobre la situació. 
    • Donat que la majoria de nens hauran de passar per procediments de detecció tals com proves PCR, fóra convenient poder explicar-los, en un entorn tranquil, en què consisteix el procediment, quina és la finalitat, quines sensacions poden notar i quines estratègies d’afrontament poden posar en pràctica en cas de sentir-se desbordats (respiració, distracció, etc.).
  • Adequar les explicacions a l'edat del/s fill/s: 
    • Amb nens petits (fins a 6 anys) s’aconsella donar informació simple i breu, que resumeixi allò essencial que han de saber sobre la COVID-19.
    • Amb nens fins la preadolescència (educació primària) serà útil donar informació més extensa, mantenir diàlegs amb ells on permetre que puguin expressar tots els seus dubtes, i respondre sempre amb sinceritat però donant missatges tranquil·litzadors. 
    • Amb adolescents (educació secundària): facilitar tota la informació disponible sobre la situació actual, orientar-los a consultar fonts fiables sobre la covid i mesures en cas de dubtes. Donades les característiques pròpies de l’adolescència, també serà útil buscar referents (a través de xarxes socials i/o persones de l’entorn pròxim) que siguin un bon model quant al compliment de la normativa vigent per controlar la pandèmia. Resulta important també intentar no jutjar ni mantenir una actitud crítica quan no compleixin algunes de les mesures. Enlloc d’això, s’aconsella practicar l’escolta activa, intentar comprendre els motius de les seves conductes i centrar-se més en els esforços que fan i les conductes positives. Recordem que aquest és un període molt particular al llarg del cicle vital, que a conseqüència de processos neurobiològics converteixen el col·lectiu adolescent en un grup mogut per la immediatesa, la pressió social i/o influència del grup d’iguals.
  • En cas de confinament, s’aconsella estructurar rutines i horaris al domicili que s’assemblin al màxim possible a la quotidianitat d’anar a l’escola per tal de disminuir la sensació de trencament. En aquest sentit, resultarà d'utilitat:

    • Generar un horari visual o escrit amb diferents franges horàries i activitats a realitzar, incloent activitats lectives, rutines del domicili, temps d’oci, etc. 
    • Mantenir horaris de son i alimentació, com ho faríem durant l’etapa escolar.
    • Utilitzar un calendari amb els dies de la quarantena i ressaltar la fita que s’ha d’assolir.
  • Planificar activitats que podem realitzar a casa i tenir pensada la logística en el domicili en cas que haguem de fer quarantena.
  • Acompanyar les emocions que vagin sorgint durant tot aquest procés, amb disponibilitat i escolta activa. Tenir present que, tot i haver realitzat moltes de les pautes anteriors (anticipació, explicació, preparació de la logística, etc.), el confinament no deixa de ser un canvi important en la rutina del nen (i la família), pel que és normal que puguin aparèixer sentiments de malestar i canvis en la conducta dels fills. En aquest cas, recordem que es tracta d’emocions normals i transitòries (en la majoria de casos) que apareixen davant situacions excepcionals. Serà d'utilitat:
    • Mantenir la calma i tranquil·litat: en la mesura que els infants ens percebin nerviosos per la situació podrien presentar una resposta associada.
    • Permetre l’expressió emocional als menors, validant-les i acompanyant-les. Recordem que cada període evolutiu presenta una manifestació diferent dels símptomes de malestar, pel que és esperable que en els nens pugui aparèixer irritabilitat i problemes de comportament, en els adolescents insomni, passivitat i més conflictes amb els pares, etc.
  • És recomanable controlar l'ús de les noves tecnologies (més enllà de l'ús educatiu i social de les mateixes) i, sobretot, s'aconsella evitar exposició a informacions constants respecte al coronavirus i fomentar les converses sobre aquest tema en l'entorn familiar, amb ús d'informació veraç i apropiada a l'edat de desenvolupament del nen. Evitar fer els àpats amb les notícies. 
  • Ser empàtic i flexible: recordem que tots estem fent el millor possible en una situació excepcional i complexa. Per tant, convé evitar culpabilitzar i fer atribucions de causalitat directa com per exemple, “estem confinats per una mala gestió de l’escola, pels pares o companys que no mantenen el confinament…”).

Reflexió final

Desconeixem quin és l’impacte que tota aquesta situació de pandèmia tindrà a mig i llarg termini en els nens, però sí sabem que els infants i els adolescents són un col·lectiu especialment vulnerable als estressors ambientals. L’actual pandèmia ve marcada pel caràcter d’excepcionalitat, canvi constant i incertesa, i implica una adaptació i activació de recursos personals, familiars i comunitaris, constants.

Els nens i adolescents poden presentar diverses reaccions emocionals davant la situació que estem vivint. Cal posar el focus en la infància, respectar els seus drets i copsar les seves necessitats, pel que resultarà imprescindible observar i comprendre les característiques pròpies del moment evolutiu que travessen, especialment respecte l’adolescència, perquè això ens ajudarà a aproximar-nos de manera més efectiva a les accions que realment els ajudaran a adaptar-se de manera òptima a l’actual “nova normalitat”.

Accés a les fonts de consulta:

Asociación Española de de Psiquiatría del niño y del adolescente (2020). COVID-19, crisis y respuesta en salud mental. Revista de Psiquiatría Infanto-Juvenil, 37(1), 3-4.

Dades sobre la Covid als centres educatius. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC, 2020). COVID-19 in children and the role of school settings in COVID-19 Transmission. Stockholm: 6 August 2020. 

Lai, B. S., Lewis, R., Livings, M. S., La Greca, A. M., & Esnard, A. M. (2017). Posttraumatic stress symptom trajectories among children after disaster exposure: a review. Journal of traumatic stress, 30(6), 571-582.

Estudi Kids Corona. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Wang, G., Zhang, Y., Zhao, J., Zhang, J., & Jiang, F. (2020). Mitigate the effects of home confinement on children during the COVID-19 outbreak. The Lancet: 395(10228), 945-947.

Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu

Àrea de Salut Mental

Equip d'Interconsulta - Salut Mental Pediàtrica 

Laia Mollà

Diana Polo

Laura González

Comparteix