Per què és important vacunar els nens?

El cos humà, després de patir una infecció per un germen determinat, és capaç de produir defenses per tal de protegir l'organisme de futures infeccions pel mateix microorganisme. Aquest procés és anomenat immunització natural i, si bé sol ser efectiva, comporta el risc que la infecció es desenvolupi amb complicacions o amb risc d'ocasionar seqüeles greus.

La vacunació consisteix en la inoculació de microorganismes o part d'aquests amb l'objectiu d'immunitzar l'organisme, és a dir, protegir-lo davant de futures infeccions. Com la immunització natural, resulta un procés efectiu, però com a gran avantatge estalvia els riscos associats a la infecció natural.

Més enllà d'una protecció individual davant d'una infecció concreta, les vacunes permeten que es produeixi l'efecte ramat. És a dir, quan una població s'immunitza en un percentatge alt, als gèrmens els resulta molt difícil circular lliurement per la comunitat. Així doncs, les vacunes, administrades de manera generalitzada, aconsegueixen atorgar protecció també als individus que no han estat vacunats.

Totes les vacunes són iguals?

No totes les vacunes són iguals. N'hi ha que protegeixen davant de malalties ocasionades per virus i d'altres que ho fan davant d'infeccions bacterianes. La majoria de vacunes s'administren per via intramuscular (amb una punxada), encara que n'hi ha que també es poden donar via oral.

D'altra banda, segons el tipus de germen amb què es produeix la vacuna, aquestes es classifiquen en dos grans grups. D'una banda, les que usen gèrmens vius, en què el microorganisme està atenuat per tal que la seva replicació a l'organisme sigui baixa i no ocasioni malaltia en la persona que la rep. D'altra banda, les que usen gèrmens inactivats (inerts), ja sigui mitjançant el microorganisme sencer o només part del mateix, en què aquest no es replica a l'organisme humà.

A més, cal destacar que algunes vacunes s'administren de manera combinada. Per exemple, la vacuna triple vírica conté elements de tres virus: xarampió, rubèola i parotiditis; mentre que la vacuna hexavalent atorga protecció contra sis microorganismes: diftèria, tètanus, tosferina, Haemophilus, virus de la poliomielitis i hepatitis B.

Són les vacunes segures?

Les vacunes són medicaments molt segurs. Prèviament a la seva aprovació són sotmeses a nombrosos i estrictes estudis. Posteriorment, continuen sent vigilades de prop per detectar qualsevol efecte advers relacionat amb la seva administració.

Tot i així, com altres medicaments, les vacunes poden ocasionar efectes secundaris, que en la seva gran majoria són lleus, i inclouen febre els dies posteriors a la seva administració, dolor a l'àrea de la punxada i fins i tot l'aparició local d'una granellada. Molt excepcionalment es poden donar efectes secundaris més importants, especialment en persones al·lèrgiques a algun component del preparat vacunal. Per aquest motiu es recomana que l'administració de les vacunes la realitzin professionals sanitaris i amb vigilància mèdica en els minuts posteriors a la seva aplicació.

Als anys 80 es va assenyalar una possible relació entre la vacuna DTP (contra diftèria, tètanus i tosferina) i un major risc de síndrome de mort sobtada del lactant (SMSL). Per contra, en múltiples estudis realitzats posteriorment i a llarg termini s'ha pogut comprovar que aquesta correlació no existeix, sense que s'hagi vist un risc més gran de SMSL en pacients vacunats respecte als que no ho estan. De fet, Espanya és alhora un dels països amb més taxa de vacunació del món i dels que menys casos de SMSL reporta.

D'altra banda, persones congregades en l'anomenada ‘Lliga per a la Llibertat de Vacunació’ defensen que la vacunació és responsable de patologies tan dispars com l'autisme, els ictus, l'infart de miocardi, la diabetis i un molt llarg etcètera. Totes aquestes afirmacions es basen en la premissa que, després de la introducció de les vacunes de manera sistemàtica, aquestes malalties han vist augmentada la seva incidència. És molt important tenir en compte que no hi ha cap prova científica que relacioni les vacunes amb cap d’aquestes malalties.

Si bé és cert que algunes de les patologies anomenades han augmentat en els darrers anys, són molts els factors que ens justifiquen aquest increment, com ara l'envelliment de la població o una capacitat de diagnòstic més gran gràcies a avenços científics. A més, cal considerar que el fet que dues coses passin alhora no implica que hi hagi correlació entre elles. D'altra manera, també es podria responsabilitzar els programes de vacunació de problemes com ara l'escalfament global…

Finalment, s'ha especulat sobre l'efecte tòxic que el mercuri i l'alumini de les vacunes puguin comportar. Anteriorment, molts compostos vacunals contenien timerosal (una sal a base d'etilmercuri) com a antisèptic. Es va especular que aquest compost pogués estar relacionat amb una toxicitat del sistema nerviós central. Tot i que l'exposició a mercuri que implicava la vacunació estava molt per sota del que es considera tòxic i que no ha estat demostrat l'efecte neurotòxic del timerosal, atesa l'alarma social ocasionada es va creure convenient substituir aquesta substància per altres sense mercuri. Així, avui dia cap de les vacunes usades als calendaris vacunals d'Espanya conté timerosal.

L'alumini, per la seva banda, és present en algunes de les vacunes del calendari com a potenciador de la resposta immunològica. Mai no s'ha registrat cap efecte advers en relació amb aquest. A més, la quantitat d'alumini que porten les vacunes és molt inferior a la que consumim a través d'aliments naturals com ara la farina de blat, les bledes o la mateixa llet materna.

Per què les vacunes són importants?

Les vacunes han contribuït a disminuir dràsticament la incidència d'infeccions en altres temps molt prevalents i amb una gran càrrega sobre la salut de la ciutadania en termes de gravetat i mortalitat. En són exemples l'eradicació de la verola al món i la pràctica desaparició en el nostre mitjà de malalties com el poliomavirus, la diftèria o el tètanus neonatal. Tot i que algunes de les malalties de les quals ens protegeixen les vacunes són ja rares al nostre medi, convé no abaixar la guàrdia i continuar mantenint el més alt possible el percentatge de població vacunada. En cas contrari, si el percentatge de població immunitzada baixa, es corre el risc de perdre l'efecte ramat, de manera que malalties que fins ara eren molt aïllades poden tornar a circular agressivament. Un exemple d'això és el brot de xarampió ocorregut a Itàlia el 2017, en què 4.000 persones van patir la malaltia (de les quals només un 1,6% estaven correctament vacunades) i en què van morir tres nens (cap vacunat).

Finalment, és important recordar que les vacunes s'administren majoritàriament abans dels dos anys. Això és perquè els nens més petits tenen un sistema immunitari encara en procés de maduració, per la qual cosa tenen més risc de patir complicacions greus en cas d'infectar-se. Per això en aquests grups d'edat resulta especialment important assegurar una protecció correcta mitjançant l'administració de vacunes seguint el calendari proposat per les autoritats sanitàries. Algunes persones opten per endarrerir la vacunació dels seus fills que aquests siguin una mica “més forts”, val a dir que aquesta decisió és totalment equivocada, precisament es comença a vacunar de forma tan primerenca perquè com més petit és el nen més risc té de que una potencial infecció sigui greu.

Quines vacunes inclou el calendari vacunal?

Tot i que cada comunitat autònoma té el seu propi calendari, són cada cop menors les variacions entre territoris. Totes les vacunes incloses al calendari oficial són gratuïtes, i queda fora d'aquest règim la vacuna davant del rotavirus.

En el següent enllaç es poden consultar els calendaris vacunals de totes les Comunitats Autònomes.

• Comité asesor de vacunas.  Academia Española de Pediatría. Disponible en https://vacunasaep.org/
• Filia A, Bella A, del Manso M et al. Ongoing outbreak with well over 4,000 measles cases in Italy from January to end August 2017 − what is making elimination so difficult? Euro Surveill. 2017 Sep 14; 22(37): 30614.
• García-García J, Cruz O, Mintegi S, Moreno JM. M. Cruz Manual de Pediatría. 4ª edición. España. Ergon 2019.