• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La importància del joc en primera infància

05/10/2015

Els pares som el primer i més important dels mestres dels nostres fills. Els ensenyem i els eduquem mitjançant el joc, sobretot quan són molt petits. Jugant amb ells:

  • Fem que el nostre nadó gaudeixi d'activitats variades.
  • Aconseguim que experimenti l'alegria de l'èxit.
  • Perseguim que assumeixi reptes per si sol, animat per nosaltres, i que així millori la seva autoconfiança.
  • Fem que rebi amor per l'esforç. No per l'assoliment, sinó per haver-se esforçat dins les seves possibilitats.

Trobar l'equilibri exacte entre oferir companyia i alhora dotar-lo de autonomia i seguretat sense sobreprotegir és la clau per generar autoestima i autoconfiança.

A través del joc, gràcies a l'afecte dels pares i a l'atenció que li oferim quan demana la nostra ajuda, farem que se senti segur per explorar l'entorn. D'aquesta dependència naixerà una bona autonomia.

Juguem amb el recent nascut

El nadó no té encara integrat la nostra rutina diària. Per això és important ajudar a que entri en aquest ritme i que així descansi bé, ens permeti organitzar les activitats dels pares i sàpiga a poc a poc anticipar què passarà a través de les rutines.

Així, és important jugar durant el dia, realitzar activitats tranquil·les al final de la tarda i no estimular-lo en els desvetllaments nocturns: parlar i moure's poc, que la llum sigui tènue... i així reconegui que és l'hora de descansar.

I com podem jugar amb un nadó tan petit?

Podem jugar amb ells gràcies a saber quines són les seves capacitats sensorials a aquestes edats, i així estimular-les. També podem comptar amb el seu desenvolupament motor i ajudar-los a avançar en les seves capacitats motrius.

Però, sobretot recorda que en les activitats que planifiquis cal respectar l'ambient tranquil, perquè el nadó pugui concentrar-se en un sol estímul i pugui gaudir i aprendre sense sobresalts i sense sentir-se desbordat.

En general jugarem amb ell mentre està estirat còmodament.

A continuació us oferim alguns jocs que poden ajudar-vos a afavorir el vincle familiar i el seu desenvolupament.

El llenguatge

Els nadons no comprenen el llenguatge oral però sí que reconeixen veus. Aviat reconeixen quan se'ls crida pel seu nom i si qui els crida és la seva mare, el seu pare o bé un estrany. També saben percebre i interpretar el to i la modulació de la veu. Així, si els cridem dient coses boniques ploraran però si els parlem afectuosament, fins i tot dient coses lletges, se sentiran confortables.

Recorda això quan utilitzin el plor com a forma de comunicació; ja saps que és l'única manera de comunicar-se a aquesta edat. Si l'intentem calmar de forma agitada i amb veu elevada no ajudarà molt, però si li parlem en veu baixa, tranquil·litzadora, és més probable que tinguem èxit. Òbviament, havent descartat que tingui alguna necessitat o molèstia (fam, gasos ...).

Parlar amb un nadó és d'allò més entretingut: veure com va canviant la seva cara, com segueix el moviment dels llavis... intenta fer-ho amb freqüència davant de la seva cara, on sigui capaç d'explorar els teus gestos amb la mirada.

Fins i tot quan estem fent coses que no tenen a veure amb el nadó, no paris de parlar-li, explica-li què estàs fent, el que fareu després, com et sents, el que tens al voltant... Encara que al principi et sembli que és un monòleg absurd, li permetrà reconèixer diferents tons de veu, diferents modulacions de la parla i anirà integrant els sons del llenguatge. No et sentis ridícul, és una forma d'incloure'l en les teves activitats que costa molt poc.

L'estimulació tàctil

Des de ben petits ja podem reconèixer un nadó afectuós. És aquell que, per exemple, quan li acostes la cara al seu rostre queda tranquil i plàcid. La pell és un enorme òrgan sensorial que a aquestes edats hem de tenir molt en compte.

Cal conèixer que en els primers mesos de vida la zona oral té una gran sensibilitat, el que garanteix que el nadó s'orienti cap al si matern per ser alimentat. Així, la pell de la cara produirà reaccions com el reflex de recerca, quan l'estimulem, que vol dir que buscarà amb la boca si li toquem en un costat de la mateixa. És un reflex que anirà desapareixent aviat.

Podem jugar a estimular la seva pell mentre mantenim la seva mirada, cara a cara. Per exemple, podem bufar suaument la cara, l'abdomen, acariciar-lo, pujar pas a pas amb els nostres dits sobre el seu braç o la cama cantant-li o explicant-li coses.

Els massatges amb cremes, si són ben tolerats pel bebè, també són estimulants. Però no a tots els nadons els agraden ...

També pots utilitzar per a l'estimulació tàctil diferents textures i anar variant el seu ús: cotó, llana, diferents tipus de teles... per passar-li suaument per la cara, el tors i pel palmell de les mans, relaxant-les perquè estiguin obertes i sense tensió.

L'estimulació visual

Quan els nens neixen la seva millor capacitat visual es troba a uns dos pams de la seva cara. De manera que a aquesta distància és on millor podem posar els objectes perquè els pugui anar reconeixent.

Quan acostem la nostra cara veurem un fenomen anomenat "mirada atrapada", es tracta d'una mirada directa als nostres ulls. Si ens movem molt lentament d'un costat a un altre, estarem treballant el seu seguiment visual al camp.

Els nadons tan petits veuen, sobretot, contrastos de color. Així, els jocs i les teles que tinguin estampats blancs i negres amb gran contrast poden ajudar-nos a treballar aquest seguiment visual. És molt important evitar que hi hagi altres estímuls simultanis (per exemple, que una altra persona estigui parlant-lo des de darrere) quan treballem el seguiment visual.

L'estimulació auditiva

Hi ha diverses fases que es poden veure en un nadó tranquil que percep un so. Generalment, si un nadó en un ambient silenciós percep un soroll el primer que farà és obrir els ulls com a signe d'alerta i, seguidament i de forma lenta, començarà a orientar-se cap el so.

Per treballar aquesta orientació auditiva podem, en un ambient tranquil, dir-li des d'un costat o un altre: "hola petitó".

També podem utilitzar diferents sonalls o papers que en arrugar-los produeixin sorolls. Mentre ens seguixi mirant amb aquesta "mirada atrapada" posem les mans als costats del seu caparró i fem soroll amb el sonall a un dels costats. Així podràs percebre aquestes fases, d'alerta primer (obertura ocular) i de recerca després, que són normals quan són tan petits.

Sabem que el moment de joc en els nadons de menys de 3 mesos és molt restringit, ja que entre dormir i menjar queda poc temps. Però en breu, veurem grans canvis en el nostre nadó i el joc s'ampliarà, així com els seus recursos per interactuar amb nosaltres. És el començament de tota una vida per aprendre jugant.

Comparteix