La creativitat
Pertanyem a un segle de transformacions contínues que donen com a resultat canvis en la manera que ens relacionem, pensem, treballem, canvis en la nostra ideologia, en la nostra estructura vital, política i social. És un fet que els nens s'enfrontaran diàriament a problemes més diversos i complexos. Problemes que requereixen la familiarització al nou mitjà implicant noves formes d'adaptabilitat.
És en aquest entorn on la creativitat s'alça com una eina fonamental per a resoldre noves conjuntures. La creativitat és clau si volem nens independents en la seva forma de pensar, nens que puguin assimilar bé les situacions que viuen, que sàpiguen raonar i qüestionar, que siguin sensibles a l'entorn i que aconsegueixin una inclinació cap a l'exploració del món que els envolta, per obtenir solucions innovadores davant els problemes quotidians i aprenguin a conèixer-se a si mateixos.
Un nen desenvolupa en els seus primers sis anys de vida moltes de les capacitats que marcaran el seu futur. Entre aquestes capacitats hi ha la de crear. Encara que tots els nens són creatius, hi ha maneres d'estimular aquesta capacitat, de manera que romangui i es potenciï.
Però quina diferència hi ha entre una persona creativa i una que no ho és? Quines habilitats té una persona per identificar-la com a creativa? Quines habilitats hem d'ensenyar als nostres nens per potenciar la seva creativitat?
La persona creativa és una buscadora. És formuladora d'hipòtesis: i si es pogués fer d'una altra manera ?. La creativitat és una actitud de descoberta. La creativitat implica transitar per camins nous. Canviar la mirada, canviar el punt de vista.
La creativitat implica confiança en un mateix, perquè el que prova coses noves té moltes possibilitats de fracassar. S'arrisca més. La creativitat és convertir a l'ésser passiu en ésser actiu, en creador de si mateix i de la realitat que l'envolta.
El creatiu transforma, combina, descontextualitza, abstreu, observa, prova, deconstrueix, posseeix un pensament flexible que li permet interactuar en diferents ambients. Ser flexible és saber crear, explorar, generar, imaginar, improvisar, inventar, modificar, relacionar, transformar i adaptar. Són habilitats, totes elles, que podem potenciar en els nens perquè tinguin la facilitat per relacionar-se en els diferents ambients; és a dir, estar en disposició d'interactuar i d'acceptar els altres tal com són.
La importància de la creativitat està en el fet que el nen no només pugui aportar solucions diverses a conflictes, sinó que tingui una major adaptabilitat a situacions noves, el que assegura que els nens siguin més feliços, manifestin una millor actitud davant situacions noves i se sentin menys frustrats arran d'un possible canvi.
Jugar amb els nens amb intencionalitat creativa
L'educador que idea un joc, gairebé sempre planteja una pregunta i la seva consegüent resposta. Busca sempre ensenyar alguna cosa concreta, encara que no sempre ho expressi d'una manera explícita. És a dir, planteja el principi i el final. Quan el nen arriba a la meta proposada, ha aprofitat bé el joc educatiu.
En canvi, el joc enfocat a la creativitat proposa al nen una hipòtesi perquè experimenti, el col·loca davant alguna cosa potencial, però només el posa davant, el resultat, sigui quin sigui, és correcte, perquè no es busca arribar a un fi, sinó que l'objecte és que el nen recorri per si mateix i en funció del seu estat maduratiu, els seus gustos personals, el seu caràcter, etc. fins on vol arribar i què vol aprendre.
Article realitzat per:
Núria Torras
Fundadora de LEKKID