• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La imatge pública dels nens: qüestions ètiques a considerar

27/07/2015

Entenem per imatge pública aquella representació que ens fem en una determinada societat d'una persona. La imatge pública es construeix en part gràcies a la tasca dels mitjans de comunicació que són els encarregats de difondre la imatge de determinades persones, associada a determinats valors.

En l'actualitat, tampoc podem obviar la influència que exerceixen les xarxes socials en la construcció de la imatge pública d'una persona, adult o nen. El seu alt potencial de difusió i la immediatesa que les caracteritza, fa que en determinades ocasions el seu efecte sigui anticipatori a la dels mitjans de comunicació tradicionals (televisió, premsa, etc.) que requereixen de major planificació per exercir la seva funció.

La imatge pública de determinades personalitats pot anar al compàs d'una imatge privada, que queda allunyada de qualsevol mitjà de comunicació. En aquestes determinades ocasions, la imatge pública es construeix amb informació relacionada amb aspectes professionals o altres concrets, mentre que la imatge privada queda relegada a aspectes íntims i personals.

En relació amb els menors d'edat, són els pares o representants legals, els que decideixen i autoritzen aquells aspectes personals que poden passar a la dimensió pública. La llei regula, que no es pot difondre cap imatge i informació d'un menor en mitjans de comunicació sense una autorització prèvia.

Però, quines conseqüències pot tenir per al menor l'exposició a mitjans de comunicació? Quan es tracta d'adolescents, amb capacitat crítica desenvolupada, es té en compte la seva opinió?

Resulta evident que l'exposició pública de la imatge dels menors no està exempta de controvèrsies ètiques. Comporta conseqüències en el moment present en què es produeix, però també les pot tenir en el futur. No hem d'oblidar mai, dos aspectes rellevants:

  1. La imatge pública difosa durant un determinat moment vital, queda impregnada en l'imaginari de les xarxes socials i mitjans de comunicació (digitals o no). L'anomenat dret a l'oblit, sembla ser un repte gairebé inassumible, en el mateix moment que qualsevol contingut és difós i compartit de forma viral i exponencial. Aquest factor cal tenir-ho en compte, ja que l'exposició a la imatge pública d'un menor no està exempta de la pròpia realitat que caracteritza els mitjans socials de comunicació.
  2. Durant la infància i l'adolescència la personalitat dels menors és quan està en ple procés de desenvolupament. Qualsevol vivència que pugui ser considerada traumàtica o amb un alt impacte personal, podrà tenir conseqüències a nivell emocional en el futur. Per tant, l'experiència a l'exposició a mitjans de comunicació quedarà impregnada en el record del menor, amb valors positius o no, i serà memorable durant la seva història vital. 

Quins riscos comporta la publicació d'imatges de menors en xarxes socials?

En primer lloc, podríem destacar l'ús inadequat per part de tercers de les imatges difoses en mitjans de comunicació. Malgrat que és necessari davant la difusió de la imatge de qualsevol millor comptar amb el permís patern, és cert que un cop aquesta imatge s'ha difós pot ser gairebé impossible controlar l'ús de la mateixa que puguin fer altres persones o mitjans diferents a l'autoritzat .

No hem d'oblidar altres situacions de difusió d'imatge pública dels menors que no sempre podem controlar:

  • Imatges preses en activitats públiques per persones privades, que després les difonen en les seves xarxes socials personals.
  • Imatges que els mateixos menors difonen en xarxes socials, aplicacions de missatgeria instantània com ara WhatsApp, etc.
  • Fotos robades o no per companys de classe, que són difoses sense permís ni de l'adult responsable del menor, ni del menor.
  • Etc.

Resulta per tant complex l'abordatge de les conseqüències que pot tenir la publicació d'imatges de menors en mitjans socials amb o sense autorització paterna. Davant d'aquesta controvèrsia, i en les situacions en què sigui factible el consentiment del menor, és important l'abordatge, negociació i presa de decisió final de forma compartida amb aquest. Un cop més, l'educació en l'ús responsable de les noves tecnologies, tant de pares i educadors, com dels menors, és la millor estratègia per evitar usos indeguts de la imatge de nens i adolescents.

En aquest article, no entrem en l'anàlisi de l'ús de la imatge dels menors associat a situacions d'assetjament a través de xarxes socials, en les seves diferents dimensions ja que l'enfocament del mateix està relacionat amb:

  • La consciència dels possibles riscos que pot comportar la publicació de qualsevol fotografia d'un menor, tot i comptar amb l'autorització d'un adult, en el moment en què aquesta imatge forma part de l'ecosistema del món digital.
  • La importància de negociar i consensuar la decisió amb el menor, sempre que els condicionants d'edat i arguments del mateix siguin vàlids, a fi de valorar si és oportuna o no la difusió d'imatges del mateix.
  • El paper que exerceix l'educació de nens i adolescents en l'ús que ells mateixos fan de les xarxes socials, de les seves imatges i de la corresponent construcció de la seva identitat digital vinculada.

Malgrat els aspectes comentats anteriorment, l'ús de fotografies de menors a Internet ia les xarxes socials, pot resultar imprescindible, necessari i adequat en determinades situacions. Per exemple, en campanyes de comunicació o de publicitat basades en el dret dels menors a expressar les seves opinions o en relació amb la defensa dels drets humans bàsics.

No hem d'obviar que vivim en la societat de la imatge i que indirectament hem estat educats per associar determinats conceptes i realitats a imatges concretes. Ens podríem plantejar una campanya de reivindicació de la situació de l'explotació de menors mitjançant el treball, sense mostrar imatges dels menors que pateixen aquestes situacions de vulneració dels drets humans? Evidentment, seria possible ja que no hi ha barreres per a la creativitat i per poder aconseguir un mateix missatge amb diferents recursos, però resultaria difícil poder aconseguir el mateix impacte mediàtic.

L'ús de la imatge pública dels menors comporta diferents preguntes ètiques, de les quals els adults n'hem de ser conscients. Quan l'edat del menor ho permeti, recomanem negociar la decisió final de cada situació particular amb el mateix.

Quan l'edat del menor no ho permeti, haurem, com a pares, de considerar qualsevol risc ètic possible i les seves conseqüències en el futur, amb l'ànim de prendre la decisió que comporti més beneficis que riscos.

Accés a les fonts de consulta:
La imagen del niño; su tratamiento legal. Pediatría Atención Primaria. [Data de consulta: 19/07/2015]

The use of images of children in the media. Child Rights International Network. [Data de consulta: 19/07/2015]

Fotografía de menores: Aspectos Legales a tener en cuenta. Bebés y más. [Data de consulta: 19/07/2015]

Plataforma de Infancia. [Data de consulta: 19/07/2015]

Comparteix