Hi ha diferències entre l'assetjament escolar tradicional i el ciberbullying?
04/03/2021
Font:
El concepte de ciberbullying apareix associat a l'increment en l'accés a dispositius electrònics per part de nens i adolescents, al costat del fet d'una menor supervisió per part dels adults del usos que fan els joves de les tecnologies digitals.
L'assetjament tradicional pot materialitzar-se de forma relacional, verbal o física, mentre que el canal d'acció del ciberbullying són les xarxes de telecomunicacions, incloent els diferents serveis que aquestes ofereixen: correu electrònic, xarxes socials, missatgeria instantània a través del telèfon mòbil, etc.
Un grup d'investigadors del Departament de Salut Mental del John Hopkins Center for the Prevention of Youth Violence de Baltimore (Estats Units) en una recent publicació han estudiat les diferències i similituds existents entre els dos tipus d'assetjament, mitjançant una enquesta en la qual va participar una mostra de 28.104 adolescents, amb edats compreses entre els 14 i 16 anys.
Compartim amb vosaltres algunes de les principals troballes d'aquest estudi, amb l'ànim de sensibilitzar sobre la importància d'acompanyar els menors en l'ús de les tecnologies, d'estar en alerta davant qualsevol situació sospitosa i d'inculcar als menors confiança perquè comparteixin amb nosaltres qualsevol inquietud vinculada amb l'ús i participació amb les tecnologies digitals. En aquest sentit us recomanem la lectrua del 9è Quadern FAROS «Les noves tecnologies en nens i adolescents. Guia per educar saludablement en una societat digital », d'accés gratuït.
Entre les principals conclusions destaquem:
1. El ciberbullying té unes característiques pròpies que el fan diferent de l'assetjament tradicional.
- La seva capacitat de repetició, tant amb el mateix usuari com amb altres. Per l'assetjador li suposa un esforç mínim el remetre un mateix missatge de correu electrònic o publicació a una xarxa social, a víctimes diverses. L'única distància per incrementar el nombre de víctimes és un sol clic.
- L'anonimat és molt senzill, ja que suplantar una identitat darrere d'un perfil d'una xarxa social o d'una adreça de correu electrònic, no suposa cap dificultat, ja que això no implica cap procés de verificació de dades.
2. Es considera que les conseqüències del ciberbullying i l'assetjament tradicional són molt similars, però que aquestes s'incrementen considerablement en els casos en què la víctima pateix ambdós tipus d'assetjament.
3. Segons sexes, les noies relaten en un percentatge superior ser víctimes de ciberbullyng que els nois. Mentrestant ells són víctimes en un percentatge més elevat de l'assetjament físic.
4. La relació entre que un jove pateixi depressió i l'experiència d'haver patit ciberassetjament és superior en les noies.
5. Les principals experiències de ciberbullying es donen mitjançant la suplantació de l'assetjador de la identitat d'un amic de la víctima o d'algú proper a la mateixa. La principal eina digital en què es porta a terme aquest tipus d'assetjament, són les xarxes socials.
6. En el 30% dels casos de ciberbullying la víctima coneixia al perpetrador.
7. El dany emocional és relatat com molt superior per les víctimes, quan els missatges d'assetjament es fan en el context públic de les tecnologies digitals (per exemple, xarxes socials), que quan es fan mitjançant opcions de comunicació privada (per exemple, correu electrònic o missatgeria instantània via telèfon mòbil).
8. La gran majoria dels menors relaten no haver compartit l'experiència de ciberbullying amb els seus pares, per la por a que els retirarin el dispositiu electrònic de connexió a Internet mitjançant el qual van ser víctimes de l'assetjament.
9. Dos elements han demostrat ser eficaços per a la reducció del ciberbullying:
- Els programes de prevenció, com el que es porta a terme a Filàndia i que té per nom Kiva.
- La supervisió per part dels adults de l'ús que fan els menors de les noves tecnologies.
KIVA: El mètode finlandès per acabar amb l'assetjament escolar i ciberbullying
Es tata d'un programa de prevenció de l'assetjament escolar que inicialment es va posar en marxa a escoles de Finlàndia de manera aleatòria i que va ser dissenyat per la Universitat de Turku. Amb posterioritat es va dur a terme un estudi, per a l'anàlisi dels resultats de Kiva en què van participar 234 escoles i 30.000 alumnes amb edats compreses entre els 7 i els 15 anys, i que va permetre demostrar els beneficis aconseguits amb el programa. En el 79% dels casos, l'assetjament escolar van desaparèixer de les escoles i en el 18% es van reduir el nombre de casos.
El nom del programa ve donat per les paraules finlandeses Kiusaamista Vastaan (contra l'assetjament escolar) i en l'actualitat ha estat implantat en altres països com Bèlgica, Luxemburg, Nova Zelanda o el Regne Unit, entre altres que estan avaluant la seva implantació.
El model Kiva suposa una evolució respecte a un altre tipus de programes de prevenció i intervenció davant l'assetjament escolar, que se centren de manera exclusiva en la víctima i l'assetjador. Kiva té com a objectiu treballar amb tot el grup d'alumnes, intentant canviar les normes del grup i involucrant a aquells menors que no assetgen, però que són observadors de l'assetjament, testimonis del mateix i que en moltes ocasions toleren amb el seu riure o ignorància la situació viscuda per un igual.
El programa inclou una vintena de lliçons centrades en treballar habilitats personals bàsiques que contribueixen a prevenir l'assetjament o no tolerar-lo. Alguns dels temes que es treballen a l'aula són: el respecte als altres, l'empatia, etc. Les lliçons compten amb material de suport divers (manuals, videojocs, etc.) i implica la participació dels pares mitjançant reunions i xerrades.
Kiva suposa la implantació de mesures que no només previnguin l'assetjament sinó que també alertin del mateix. Per exemple: creació d'una bústia virtual perquè els alumnes puguin denunciar si són víctimes o testimonis d'algun tipus d'assetjament, o l'ús d'armilles reflectants per part dels vigilants en el temps d'esbarjo, perquè la seva presència sigui més visible.
A cada escola hi ha un equip Kiva format per tres adults, que intervenen en tres fases:
- Com a filtre per reconèixer la gravetat de l'assetjament, i si es tracta d'una activitat puntual o sistemàtica.
- Intervenció directa amb la víctima, per donar-li suport, ajudar-la i tranquil·litzar-la.
- Accions directes amb els assetjadors per eradicar les seves conductes agressives i que aquests siguin conscients de la gravetat de les seves accions.
Al nostre país, cada vegada més són les escoles que compten amb algun tipus d'estratègia per intervenir davant de situacions de ciberbullying o assetjament escolar. El Centre de Seguretat a Internet, integrat a la iniciativa europea Safe Internet Program de la Comissió Europea ofereix un exhaustiu manual (en anglès) per a la correcta gestió d'aquestes situacions per part dels mestres.
El ciberbullying és una nova forma d'assetjament, davant la qual pares i educadors necessiten rebre informació, formació i consell. L'èxit de qualsevol programa de prevenció o d'eradicació, es basa en la cooperació de docents i pares.
Accés a les fonts de consulta:
Las nuevas tecnologías en niños y adolescentes. Guía para educar saludablemente en una sociedad digital. FAROS Sant Joan de Déu. [Data de consulta: 04/06/2015]
The overlap between cyberbulling and traditional bulling. Journal of Adolescent Health. [Data de consulta: 02/06/2015]
El método finlandés para acabar con el acoso escolar y ciberbullying que está revolucionando Europa. Muhimu. [Data de consulta: 01/06/2015]
Web de KIVA-International. Kivaprogram. [Data de consulta: 01/06/2015]
Guía para padres del programa KIVA. Kivaprogram. [Data de consulta: 01/06/2015]