Ganglis en nens. Quins són els signes d'alarma?

Què són els ganglis?

Els ganglis són estructures normals que formen part del sistema limfàtic. El sistema limfàtic és una xarxa de vasos, més petits que les artèries i les venes, amb unes estacions intermèdies en el seu recorregut, anomenades ganglis.

Els ganglis contenen, entre altres components, cèl·lules del sistema immune, encarregat de les defenses del nostre organisme. Estan distribuïts per gairebé la totalitat del cos, tot i que s'agrupen més en alguns llocs, com ara els engonals, les aixelles o el coll.

En condicions normals són fàcilment palpables en nens, sobretot al coll. Són petits, habitualment de menys d'un centímetre de diàmetre i amb molta freqüència de la mida d'una llentia, de consistència tova i són mòbils.

És el mateix un gangli que una adenopatia?

Quan a causa d'alguna malaltia, un gangli augmenta normalment de mida, es coneix com a adenopatia. Hi ha moltes malalties que produeixen un increment del volum dels ganglis.

Les infeccions, tant víriques com bacterianes, són la causa més freqüent en nens. Si bé en aquest cas les adenopaties són transitòries, atès que els nens pateixen nombrosos episodis d'infeccions respiratòries superiors (refredats, faringitis, amigdalitis, otitis, sinusitis) durant els primers anys, és freqüent que presentin de forma contínua, en ocasions durant diversos mesos o anys, adenopaties en la regions laterals del coll.

Les infeccions per fongs o per paràsits també poden produir adenopaties, si bé aquestes infeccions són molt menys freqüents en nens.

La resta de causes són molt menys freqüents: malalties immunes, endocrinològiques (hipotiroïdisme, dèficit de corticoides...), malalties reumatològiques (lupus eritematós, artritis reumatoide), vasculitis (malaltia de Kawasaki), tumorals (limfomes, leucèmies, metàstasis tumorals) o alguns fàrmacs.

Quins són els signes d'alarma?

Si bé la majoria de les malalties que produeixen adenopaties són benignes, s'han de tenir en compte una sèrie de característiques que han d'alertar-nos sobre la possibilitat que es tracti de la manifestació d'alguna malaltia greu.

Les més importants són:

• Quan la consistència del gangli és molt dura, com la d'una pedra.
• Quan no són mòbils.
• Una mida gran, major de tres centímetres i progressivament creixent.
• Si apareixen de forma generalitzada, per tot el cos.
• Pèrdua de pes, febre prolongada, dolors generalitzats o pal·lidesa.
• Creixement del fetge o de la melsa, que poden produir distensió de l'abdomen del nen.

Davant de qualsevol dubte es recomana visitar al pediatre perquè pugui realitzar un diagnòstic i prescriure el tractament més adequat.