• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Fractures típiques en nens

10/04/2017

Els ossos i articulacions dels nens tenen característiques diferents als d'un adult. Per això, en la infància es poden observar fractures i altres lesions típiques i específiques d'aquest grup d'edat.

Les principals característiques que diferencien els ossos dels nens són les següents:

  1. L'os dels nens és un teixit més porós, compressible i elàstic.
  2. La seva capacitat de cicatrització és més gran, de manera que la consolidació de les fractures és més ràpida.
  3. En cas de fractura, la capacitat de remodelació de l'os durant el creixement fa que la deformitat que pugui resultar d'una fractura es corregeixi progressivament, almenys de manera parcial.
  4. Presenten el cartílag de creixement, una zona que pot patir lesions específiques que poden afectar el creixement futur de l'os.

Les fractures que es produeixen típicament en l'os dels nens són les següents.

Fractures en rodet o en canya de bambú

Són fractures produïdes per una compressió de l'os, que per la seva major elasticitat es deforma, aixafant-lo i eixamplant-lo, de tal manera que en la radiografia adopta l'aspecte d'una canya de bambú (veure imatge adjunta, en la qual s'assenyala la fractura en rodet del radi).

 

És molt freqüent en el radi, a prop del canell, i el mecanisme típic és la caiguda sobre el palmell de la mà.

Són fractures estables, que curen amb una immobilització amb guix en unes tres setmanes, sense seqüeles.

Fractures de canya verda 

Són aquelles en què es fractura en un dels seus costats però no en el costat contrari, de tal manera que l'os queda angulat, de manera similar al que es produeix en doblegar una tija verda.

Fractures per deformació plàstica

Es caracteritzen perquè l'os es deforma, flexionant-se però sense trencar-se.

Fractures de la fisis (cartílag de creixement) o epifisiolisis

Existeixen diferents tipus d'epifisiolisis, en funció de si només afecten el cartílag o si, a més, hi ha fractura de l'os adjacent. Les més freqüents són les de grau I, que són aquelles en què la fractura afecta només al cartílag i que curen sense seqüeles. Els graus III i IV són fractures poc freqüents, de tractament quirúrgic i que com a seqüela poden produir una alteració del creixement de l'os.

La majoria de les fractures típiques de la infància té un tractament conservador. És a dir, que és suficient amb la immobilització del membre afecte durant tres a quatre setmanes per assegurar la curació de la fractura.

En les fractures de canya verda i en les produïdes per deformació plàstica és necessària la reducció (corregir l'angulació de l'os) abans de procedir a la immobilització per afavorir la curació de la fractura.

Recorda que davant qualsevol dubte convé sempre consultar el pediatre.

Comparteix