Els ossos i articulacions dels nens tenen característiques diferents als d'un adult. Per això, en la infància es poden observar fractures i altres lesions típiques i específiques d'aquest grup d'edat.
Les principals característiques que diferencien els ossos dels nens són les següents:
L'os dels nens és un teixit més porós, compressible i elàstic.
La seva capacitat de cicatrització és més gran, de manera que la consolidació de les fractures és més ràpida.
En cas de fractura, la capacitat de remodelació de l'os durant el creixement fa que la deformitat que pugui resultar d'una fractura es corregeixi progressivament, almenys de manera parcial.
Presenten el cartílag de creixement, una zona que pot patir lesions específiques que poden afectar el creixement futur de l'os.
Les fractures que es produeixen típicament en l'os dels nens són les següents.
Fractures en rodet o en canya de bambú
Són fractures produïdes per una compressió de l'os, que per la seva major elasticitat es deforma, aixafant-lo i eixamplant-lo, de tal manera que en la radiografia adopta l'aspecte d'una canya de bambú (veure imatge adjunta, en la qual s'assenyala la fractura en rodet del radi).
És molt freqüent en el radi, a prop del canell, i el mecanisme típic és la caiguda sobre el palmell de la mà. Són fractures estables, que curen amb una immobilització amb guix en unes tres setmanes, sense seqüeles.
Fractures de canya verda
Són aquelles en què es fractura en un dels seus costats però no en el costat contrari, de tal manera que l'os queda angulat, de manera similar al que es produeix en doblegar una tija verda.
Fractures per deformació plàstica
Es caracteritzen perquè l'os es deforma, flexionant-se però sense trencar-se.
Fractures de la fisis (cartílag de creixement) o epifisiolisis
Existeixen diferents tipus d'epifisiolisis, en funció de si només afecten el cartílag o si, a més, hi ha fractura de l'os adjacent. Les més freqüents són les de grau I, que són aquelles en què la fractura afecta només al cartílag i que curen sense seqüeles. Els graus III i IV són fractures poc freqüents, de tractament quirúrgic i que com a seqüela poden produir una alteració del creixement de l'os.
La majoria de les fractures típiques de la infància té un tractament conservador. És a dir, que és suficient amb la immobilització del membre afecte durant tres a quatre setmanes per assegurar la curació de la fractura.
En les fractures de canya verda i en les produïdes per deformació plàstica és necessària la reducció (corregir l'angulació de l'os) abans de procedir a la immobilització per afavorir la curació de la fractura.
Recorda que davant qualsevol dubte convé sempre consultar el pediatre.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Durant la pràctica esportiva, existeixen uns certs factors de risc que poden afavorir l'aparició de contusions, esquinços, traumatismes, luxacions o fractures, entre altres. Descobreix quins són aquests factors i com prevenir les lesions esportives en la infància.
Els nens i els adolescents es poden lesionar el genoll en caigudes i altres tipus d'accidents. Si al teu fill li fa mal el genoll, és important saber per què li fa mal. Porta el teu fill a un professional de la salut per saber que li està provocant el dolor i perquè rebi el tractament adequat.
Enregistrament del seminari web sobre gestió emocional i esport infantojuvenil amb eines per al desenvolupament esportiu i personal de nens i nenes. Facilitat per la psicòloga esportiva Ana Merayo i la doctora Eva Ferrer de la Unitat de Medicina de l´Esport de l´Hospital Sant Joan de Déu.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
No et perdis aquesta oportunitat única de conèixer de primera mà les recomanacions dels professionals experts en medicina de l'esport i la psicologia, amb els testimonis en primera persona de pacients i famílies que es mantenen actius i per als quals patir una malaltia no hi ha suposat un impediment per a gaudir de la pràctica esportiva.