Skip to main content
Nadó en una tovallola. Freepik

La flora cutània normal del nen i la seva funció protectora

Nadó en una tovallola. Freepik

Es parla de flora cutània normal o comensal per descriure el conjunt de microorganismes que colonitzen i entapissen la nostra pell i les nostres mucoses de forma normal, en persones sanes. Està composta de bacteris (estafilococs, micrococos, corinebacterias...), alguns fongs (Malasezzia, llevats), artròpodes microscòpics (Demodex folliculorum) i virus.

Es tracta de flora comensal, i no parasitària, ja que no són perjudicials per al nostre organisme. La flora cutània s'alimenta de les cèl·lules de descamació i altres productes de la nostra pell, així com uns dels altres. En competir per la colonització de la pell entre ells i amb altres microorganismes que sí poden produir malalties, generen un efecte protector sobre el nostre organisme.

La composició de la flora no és homogènia en tota l'extensió de la nostra pell i de les nostres mucoses. Hi ha microorganismes que colonitzen únicament les mucoses i no la pell, i viceversa.

A més, a la pell hi ha gèrmens que predominen en unes localitzacions, com els plecs, en llocs amb predomini de glàndules de la sudoració, a la regió genital, etc.

Factors que influeixen en el tipus de flora de la pell

La colonització de la pell d'un nen comença al naixement, amb els gèrmens del canal del part de la mare. La majoria d'ells no són patògens. És a dir, no són invasius ni tenen la capacitat de produir malalties, excepte alguns bacteris i virus.

En alguns casos és important detectar, prèviament al part, si hi ha evidència de l'existència d'algun d'ells a la mare, com l'estreptococ del grup B o S. agalactiae. Posteriorment la pell del nounat es colonitza per contacte amb els gèrmens de la pell de la mare i dels familiars amb els que té contacte directe, de tal manera que passats els primers mesos la flora de la pell del nadó és similar a la que podem trobar en un adult sa.

Per tant, l'edat és un factor que determina la composició de la flora. A part de l'edat hi ha múltiples factors que influeixen en ella:

  • Factors macroambientales, com el grau d'humitat i la temperatura ambiental o l'exposició a la llum solar.
  • Factors personals: el sexe, l'estat del seu sistema immunològic, el tipus d'higiene i de productes que utilitzi, així com de fàrmacs, ja siguin tòpics (en cremes o pomades) o sistèmics (sobretot antibiòtics i corticoides). Si bé la higiene disminueix el nombre de microorganismes, aquests es reprodueixen de nou ràpidament, de manera que el rentat té només un efecte transitori, d'unes hores.
  • Un dels factors més importants en nens és el microambient, és a dir, el seu entorn més proper.

La influència de l'entorn del nen

En primer lloc, es refereix al nombre de membres de la família, la seva edat i els factors personals a sobre indicats per a cada un d'ells. És una evidència que els segons, tercers... germans estan exposats a un ambient microbiològic diferent al dels primers fills i pateixen amb més freqüència malalties infeccioses pròpies de la infància.

Un altre factor de l'entorn que determina el tipus de flora microbiològica de la pell del nen és si assisteix a guarderia o si està hospitalitzat i, en aquest cas, en quin tipus d'unitat. Els nens que assisteixen a l'escola bressol, per la freqüència amb la qual a aquestes edats es pateixen malalties infeccioses pròpies de la infància, estan exposats a un ambient microbiològic patogen de forma rutinària. Hi ha nombrosos estudis que demostren i quantifiquen en nens que assisteixen a l' escola bressol l'increment del risc de patir malalties, sobretot respiratòries i digestives. Per aquest motiu es recomana que, si les possibilitats de la família ho permeten, els nens menors de dos anys no assisteixin a llars d'infants.

Així mateix, els nens ingressats, sobretot en unitats d'hospitalització de malalties infeccioses i en unitats de cures intensives, estan exposats a ambients amb major nombre de microorganismes i, el que és més important, amb més freqüència de resistències a antibiòtics.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  28/02/2017 Última modificació:  08/11/2023
nadó

Continguts relacionats

Ha arribat el moment de començar a utilitzar l'orinal
Article

Ha arribat el moment de començar a utilitzar l'orinal

La transició del bolquer als calçotets o a les calcetes varia d’un nen a l’altre. Als 2 o 3 anys d’edat se sol aconseguir el control d’esfínters, però el procés d’aprendre a usar l’orinal s’allarga més o menys segons la seva motivació. Cal que et carreguis de paciència i no el pressionis. Has de ser conscient que no existeix cap fórmula ràpida ni fàcil d'entrenar al nen a que faci les necessitats a l’orinal, però sí alguns consells.

És un problema que el teu fill es xucli el dit?
Article

És un problema que el teu fill es xucli el dit?

A molts nens els costa treure l'hàbit de posar-se el dit a la boca. Alguns pares tenen por que això pugui donar lloc a problemes dentals, mentre que altres consideren, simplement, que és un costum lleig. Però el que molts no saben és que conèixer les causes d'aquest gest és fonamental perquè s’acabi.

Massatges en nadons: una gran manera de potenciar el seu estat físic i emocional
Article

Massatges en nadons: una gran manera de potenciar el seu estat físic i emocional

Quin és el poder dels massatges? Amb ells, el nadó experimenta una sensació de benestar físic i emocional, i el pare o la mare aprèn a conèixer millor al seu fill. Així que, ¿per on comencem?

Obstrucció del conducte lacrimal: com cal actuar?
Article

Obstrucció del conducte lacrimal: com cal actuar?

No és gens estrany que el conducte que transporta les llàgrimes des de l'ull fins al nas no s'hagi desenvolupat completament al néixer, o estigui parcialment tancat.