• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Fissures anals: per què passen i com tractar-les

04/09/2018
Les fissures anals són erosions superficials de la mucosa de l'anus. Tenen un color vermell intens i poden produir picor, dolor i sagnat amb la defecació.

Si bé poden produir-se per altres causes (malaltia inflamatòria intestinal, infeccions locals), la més freqüent en nens és el restrenyiment. En aquesta situació, la sobre distensió de l'esfínter de l'anus produïda pel trànsit de femta voluminoses i dures produeix l'esquinç de la mucosa i l'aparició d'una o diverses fissures.

A causa del dolor que produeix la seva distensió en les següents defecacions, habitualment els nens solen adoptar un hàbit retentor, és a dir, s'aguanten quan noten el reflex defecatori per evitar el dolor. Aquesta conseqüència produeix un empitjorament del restrenyiment, de tal manera que la fissura o fissures anals i el restrenyiment estableixen un cercle viciós en el qual una vegada i una es retroalimenten.

Això fa que en el tractament de les fissures anals un objectiu principal és alleujar el restrenyiment per evitar que un i altre es cronifiquin. El tractament del restrenyiment inclou diferents mesures. Si bé en alguns nens pot ser necessari utilitzar tractament amb laxants i adobadors de la femta, en tots els casos s'han de tenir en compte les següents recomanacions:

  • Mantenir un hàbit de seure al vàter després dels àpats.
  • Adoptar una postura adequada al lavabo.
  • Evitar una ingesta excessiva de lactis (en general, més de 500 ml).
  • Els banys d'aigua calenta, sense que l'aigua cremi, ajuden a relaxar els músculs del sòl de la pelvis, entre ells l'esfínter de l'anus, i amb això a disminuir el dolor i facilitar la defecació.
D'altra banda, algunes mesures per contribuir a la curació de les fissures són:
  • Que la higiene no es realitzi amb paper ni amb tovalloletes higièniques, sinó amb aigua i sabó suau, sense fregar i deixar assecar a l'aire.
  • En el cas que el nen porti encara bolquer, canviar-lo amb freqüència per evitar la irritació produïda per la humitat i l'oclusió.
  • En alguns nens, de forma individualitzada segons el cas i l'edat, es poden utilitzar algunes pomades antiinflamatòries (corticoides) o analgèsiques.
Accés a les fonts de consulta:
Bautista-Casanovas AL. Estreñimiento. An Pediatr Contin. 2011;9(4):201-8. [Data de consulta: 01/07/2018]
 
Sánchez Ruiz F, Gilbert JJ, Bedate Calderón P, Espín Jaime B. Estreñimiento y encopresis. Protocolos diagnóstico-terapúeuticos de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica. SEGHNP-AEP. [Data de consulta: 01/07/2018]

Comparteix