Els trastorns de conducta alimentària
Els trastorns de conducta alimentària (TCA) constitueixen un grup de desordres mentals que es caracteritzen per una conducta alterada de la ingesta d'aliments i pensaments erronis en relació a la dieta, el pes i la figura corporal. Aquestes cognicions i conductes alterades poden comportar greus problemes físics del funcionament psicològic i social de la persona.
Els TCA son patologies d'origen multifactorial on intervenen variables genètiques, biològiques, psicològiques i socioculturals. Afecten majoritàriament a població femenina adolescent i adults joves. Els trastorns alimentaris més coneguts són l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartaments.
Son malaltes greus però que poden remetre en un percentatge elevat si es detecten de manera precoç i es realitza un tractament multidisciplinari i psicoterapèutic especializat.
De la mateixa manera que tenim factors de risc per al desenvolupament dels TCA, també disposem de factors de protecció (aquells que poden reduir el risc de desenvolupar la patologia alimentària). Els principals factors de protecció per als TCA els agrupem en individuals, familiars i socioculturals.
Factors socioculturals de protecció
-
Pertànyer a una cultura menys occidentalitzada que accepta una varietat de formes i mides corporals.
-
Participar en esports (o indústria) on no hi hagi èmfasi en l’atractiu físic o primesa.
-
Relacions de suport social on el pes i l’aparença física no són motiu de gran preocupació.
A continuació es descriu un decàleg sobre els principals factors familiars de protecció dels TCA:
Decàleg sobre els principals factors familiars de protecció dels TCA
1. Potenciar l’autoestima: elogiar als nostres fills per com són i reforçar positivament la seva personalitat i les seves habilitats en lloc de tot allò relacionat amb l’aparença física.
2. Afavorir una autoimatge corporal positiva: acceptar les diferènciesentre les persones i respectar a tots i totes, independentment de com és el seu aspecte físic.
3. Promoure hàbits alimentaris i un estil de vida saludables: la família ha de ser un model de salut per als seus fills.
4. Fer al menys un àpat al dia en família: convertint l’alimentació en un acte social i familiar
5. Donar eines per desenvolupar un sentit crític: davant estereotips de bellesa difosos en els mitjans de comunicació. Informació sobre dietes miracle. Relació entre primesa i èxit social.
6. Fomentar la comunicació en la família: escoltar els nens la seva opinió dins la família. Establir vies de comunicació amb els adolescents.
7. Compartir activitats en el temps lliure: realitzar junts activitats esportives, sortides culturals, llegir, veure la televisió, navegar per internet, etc.
8. Rebutjar ideals estètics no realistes: que puguin posar en risc la salut dels nostres fills.
9. Fomentar l’autonomia: evitar la sobreprotecció per afavorir l’autoestima i seguretat personal dels fills.
10. Advertir dels continguts potencialment nocius d’internet i les xarxes socials: pàgines web i xarxes socials que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia com una forma de vida.
Per a més informació sobre trastorns de conducta alimentària (TCA), consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los».
