• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Un estudi revela que ser mandrós és un signe d’intel·ligència

12/09/2018

"No fer res en absolut", va dir Oscar Wilde, "és el més difícil del món. El més difícil i el més intel·lectual". 

Aquesta frase, dita pel conegut escriptor irlandès, sembla corroborar el que acaba de descobrir una recent investigació del Journal of Health Psychology, que dóna suport a la teoria que les persones intel·ligents dediquen més temps a ser mandroses que les persones considerades més actives.

L’estudi demostra que les persones amb un coeficient intel·ligent alt s'avorreixen menys fàcilment, ja que passen més temps pensant, mentre que les persones actives solen ser menys mandroses perquè necessiten estimular la seva ment amb activitats físiques, ja sigui perquè no volen passar temps pensant o perquè s'avorreixen ràpidament.

Teories evolutives de la mandra: el porquè de la mandra

Els nostres avantpassats nòmades havien de conservar energia per competir per recursos escassos i lluitar o fugir d’enemics i depredadors. Fer un esforç en qualsevol altra cosa que no representés un avantatge a curt termini podria comprometre la seva pròpia supervivència. En qualsevol cas, en absència de comoditats com antibiòtics, bancs, carreteres o refrigeració, no tenia gaire sentit pensar a llarg termini. 

Avui, la mera supervivència ha caigut de l'agenda, i és una activitat estratègica a llarg termini la que ens condueix a millors resultats. Tot i així, el nostre instint encara vetlla per conservar l'energia, fent-nos reticents a gastar esforços en projectes abstractes amb retribucions tardanes i incertes.

Com es va dur a terme l'estudi

Els investigadors de la Florida Gulf Coast University (Estats Units), van oferir a un grup d’estudiants un test anomenat "Necessitat de cognició"  per trobar trenta participants que van expressar un fort desig de pensar, i trenta participants que preferien evitar qualsevol tasca que consideraven els suposava un esforç mental.

La prova demanava als estudiants que valoressin amb quina actitud s’identificaven més. La primera proposta era: "realment m'agrada una tasca que implica trobar noves solucions als problemes" i la segona: "només penso quan em cal".

Després de seleccionar trenta "pensadors" i trenta "no pensadors", se'ls va donar un acceleròmetre que havien de posar-se al canell durant set dies per mesurar la seva activitat física durant la setmana. 

Els resultats van mostrar que el grup "pensant" era "molt menys actiu" durant la setmana que el grup "no pensant"; però els caps de setmana, els resultats van mostrar que no hi havia una diferència significativa en les taxes d'activitat per a ambdós grups, cosa que els investigadors no van poder explicar.

Els riscos de ser “massa intel·ligent”

L'estudi, dirigit per Todd McElroy va explicar que el desavantatge de ser mandrós, fins i tot si s’és intel·ligent, és que podria conduir a un estil de vida sedentari, que podria generar efectes negatius per a la salut. 

"Per això, un factor important que pot ajudar a les persones que tenen més tendència a passar estones pensant, per combatre els seus baixos nivells d'activitat és la consciència", va dir McElroy, segons The British Psychological Society. "La consciència de la seva tendència a ser menys actius, juntament amb una consciència del cost associat a la inactivitat, pot dur a la gent  pensativa a tenir una actitud més activa durant tot el dia".

Accés a les fonts de consulta:

The physical sacrifice of thinking: Investigating the relationship between thinking and physical activity in everyday life. Journal of Health Psychology. [Data de consulta: 5/7/2018]

Being Lazy Could Mean You're Very Intelligent, Study Says. Huffington Post. [Data de consulta: 5/7/2018]

The Psychology of Laziness. Psychology Today. [Data de consulta: 5/7/2018]

Comparteix