• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Entrevista a Lídia Heredia, periodista i presentadora d'informatius

10/03/2016

En aquesta entrevista, Lídia Heredia, periodista i presentadora d'informatius ens parla de la seva professió i de com els mitjans de comunicació tenen un efecte directe en els nens, que si s'aprofita bé pot portar-los molts beneficis.

Lídia Heredia és periodista catalana que ha desenvolupat la seva carrera a la ràdio, televisió i premsa escrita. Actualment presenta Els Matins de TV3 i el programa Collita pròpia. Té 43 anys, és de Badalona i està casada i amb dos fills de 8 i 12 anys.

«Intento fer el món que ens envolta una mica més comprensible»

Què creus que és l’important?

Per mi l'important és estar tranquil·la. Fer un recompte al final del dia de tot el que he fet i que si hagués d'anar a un judici, saber que el guanyaria.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’agrada molt el contacte amb la gent. És un privilegi les entrevistes, tenir els protagonistes en directe al meu davant, sigui un metge, un polític o un jutge. Accedir a tota aquesta informació sense filtres crec que és un privilegi.

«Tenim la tele que ens mereixem en cada moment del dia»

Tenim la televisió que ens mereixem?

Jo crec que tenim la sort de tenir una tele amb molta oferta. Ara mateix, no només amb les teles que es fan des d’aquí sinó amb el cable i amb les parabòliques accedim a molts tipus de tele. Crec que tenim la tele que ens mereixem en cada moment del dia.

Creus que li sobra alguna cosa a la tele d'ara, amb la perspectiva de ciutadana? 

Crec que li sobra xerrameca, ens passem la vida parlant. És una manera de fer televisió barata i les tertúlies les allarguem com un xiclet. Crec que falta producte audiovisual, que és el que mai podrà tenir la ràdio o els diaris.

I des de la perspectiva periodística?

Per mi li falta una mica de repòs. Tot i que hi són en programes com els documentals, trobo que els informatius, per ADN, són massa trepidants i en els últims temps s’han accelerat bastant. Potser anem una mica hiper accelerats. Hi ha com una mena de competició d’estar obligats a donar l’última hora, l’última novetat, de ser a tot arreu..., però en realitat, per explicar el què? Els informatius s’han accelerat i no sé si és la millor manera d’informar. 

«Em funciona passar-m'ho bé per allà per on passo. És una bona estratègia»

Quins valors t'han ajudat a arribar fins a on has arribat en la teva professió?

Crec que m’ha ajudat molt la meva capacitat d’adaptació. El que he intentat sempre és que encara que la feina no fos el que m'agradava,  jo la volia fer perfecta. També m'ha ajudat el voler passar-m'ho bé per allà on passés, és una estratègia que em funciona molt bé.

Com els hi expliques als teus fills l'èxit, o que tothom et reconegui? 

Sobretot explicant-los-hi que no és cap èxit, només és una conseqüència de la feina que faig ara. Des de que van néixer jo estic treballant a la tele i no ho veuen com una excepcionalitat. El meu discurs amb ells és que "la mare té una feina que surt a la tele i és un mitjà molt potent que fa que la gent tingui la sensació que et coneix, encara que no sigui així".

Què recomanes als joves que volen ser periodistes?

Que si els hi agrada, continuïn. Ja sé que ara s’ho pensen molt i es miren si tindran una feina en el futur. Però què has de fer si t’agrada? Si és una vocació han de continuar i treballar per aconseguir-ho. Un periodista té molt d’ofici, és una feina artesana. I cal estar en una redacció i fer tots els papers de l’auca. 

El sentit de la teva feina quin és per tu?

Intentar fer el món que ens envolta una mica més comprensible. Saber el que passa és fàcil, però "per què passa?" és més complicat. Crec que el bon periodisme ha de fer pensar. 

«Mirar les notícies amb els fills et posa en situacions compromeses, però t‘ajuda a explicar-los-hi la realitat»

Ha de ser molt estressant està pendent de les audiències?

Depèn de tu, jo tinc companys que reben les audiències i les miren amb lupa minut a minut i pots arribar a tornar-te boig. Hi ha companys i companyes que viuen l’audiència com una espasa de Damocles. Jo me les miro, però no em condicionen.

Els teus fills van de colònies?

Sí, sí, van amb l’escola i després van una setmana al juliol.

I com ha estat la seva evolució des de les primeres colònies fins ara?

L’evolució és molt positiva, quan els anem a buscar a les colònies....  Uff, és el dia de l’any on veig que més han crescut!!!

A casa teva, com es mira la tele?

Per la meva feina miro el telenotícies cada nit per tenir controlat què passarà l’endemà, i ells la veuen amb mi. Mirar un telenotícies amb els teus fills de vegades et posa en unes dificultats horroroses, però també t’ajuda a explicar la realitat. Els nens tenen un ull clínic per les coses, i en temes polítics, per exemple, com que no estan contaminats, veuen totes les contradiccions!!! De vegades m'han donat idees per fer alguna pregunta l'endemà als Matins!!!

 La Granja

Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja, Granja Escola que es dedica íntegrament a l'educació i a l'ensenyament de nens i joves en edat escolar a través de les emocions.

La Granja contesta

Com podem fer la tele més educativa pels nostres fills?

Ja ho diu la Lídia, mirant-la amb els fills/es i aprofitant-la per parlar, per tenir tema de conversa. 

Pregunta-li" Què penses d'aquest polític? i d'aquesta situació? Creus que podrien fer alguna cosa diferent?" i tu digues la teva també. L'objectiu? conèixer-vos... tu a ells i ells a tu!

El poder de la conversa és immens, i a més d'aprofitar la tele perquè sigui més educativa.... veuràs com en pocs dies la vostra relació serà més intensa i de confiança!!! 

 

Comparteix