• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Efectes de l'exercici en la fibrosi quística

27/06/2017

La fibrosi quística és una malaltia que afecta diversos sistemes donant una àmplia varietat de manifestacions clíniques i de complicacions, de manera que la diversa afectació i el grau de la mateixa és la que definirà l'estat del pacient. Encara que bé és cert que l'afectació respiratòria és la causant del 95% de les morts, és aquest sistema el que ha de ser diana fonamental del seguiment. L'exercici més que una ajuda, és un complement a la teràpia global del subjecte i la seva malaltia.

El grau d'afectació del sistema respiratori en el pacient amb fibrosi quística, limitarà en major o menor mesura el grau d'activitat física. Aquest fet repercutirà, en certa mesura en el desenvolupament socioafectiu de l'infant, en funció de la limitació per al joc i també en el desenvolupament motor.

L'exercici, el joc i en els casos que es pugui, l'esport, ajudarà a millorar la tolerància a l'exercici en les aguditzacions, millorarà la seva condició física general, modificarà i alleujarà l'estil de vida en la mesura que la malaltia pugui estar controlada i l'activitat pugui anar-se realitzant.

Efectes col·laterals observats en certs estudis però sense una gran evidència científica són: la millora de l'expectoració mucosa, disminució de la dispnea, millor aclimatació a la calor i una certa variació positiva de la funció pulmonar basal. Tots aquests aspectes deguts en gran part, al benefici d'un correcte seguiment de la malaltia i en el que l'exercici és un dels molts aspecte a tenir en compte. 

Objectius de l'exercici en el pacient amb fibrosi quística

  • Millorar la condició física global del pacient.
  • Millorar la condició de la musculatura respiratòria.
  • Millorar i facilitar l'expectoració.
  • Disminuir la sensació de dispnea (dessensibilitzar la dispnea).
  • Millorar l'aclimatació a la calor.
  • Millorar la qualitat psicoafectiva personal i de relació.
  • Disminuir l'absentisme escolar.
  • Col·laborar en un canvi en un estil de vida millorant l'ambient familiar respecte a la malaltia.

Activitats recomanades

L'exercici ha de ser adaptat al nivell de condició física i característiques intrínseques del nen on el grau i afectació de la malaltia ha d'establir el treball a realitzar entre el pneumòleg, el metge de l'esport i el servei de rehabilitació i de fisioterapeutes.

Inicialment es recomanen activitats lúdiques esportives on el nen s'integri en l'activitat física a través del joc i de l'esport lúdic. Han de ser activitats aeròbic-anaeròbiques. Alguns estudis recomanen la natació, però no sembla ser millor que altres activitats esportives.

Precaucions a tenir en compte

  • No s'ha de fer l'exercici en períodes de descompensació.
  • Fer-ho en companyia d'altres companys d'activitat, que no han de ser malalts per necessitat i en la mesura del possible siguin sessions obertes.
  • Amb monitors especialitzats, i sota la supervisió del metge especialista i de l'equip de fisioteràpia que segueix el procés de la seva malaltia.

Recomanacions

  • No fer l'exercici en períodes de reagudització.
  • Establir una aportació nutricional adequada a la seva despesa calòrica, tenint en compte les possibles deficiències de malabsorció intestinal.
  • Evitar situacions de risc, com fer exercici en períodes d'excessiva calor o humitat. En aquestes situacions cal aportar la hidratació i l'aportació mineral adequada.
Eva Ferrer Vidal-Barraquer. Metgessa ​experta en Medicina de l'Educació Física i l'Esport.

Eva Ferrer Vidal-Barraquer

Metgessa ​experta en Medicina de l'Educació Física i l'Esport. Unitat de Medicina de l'Esport

Comparteix