• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Els efectes dels contaminants químics en la salut dels nens

14/03/2014

És evident que les substàncies químiques estan molt presents en la nostre manera de viure, i cal saber que totes les substancies químiques a les que ens exposem representen un risc per a la nostra salut.

Ara bé, en general, encara que és comú el comentari i el rebuig contra totes les substàncies químiques, en realitat la majoria de persones no estan disposades a prescindir-ne, ja que si ho féssim, la vida, tal com la coneixem no podria ser. Així, l’ús de carburants, medicaments, conservants alimentaris, dissolvents, metalls, plàstics, etc. són fonamentals per la nostre manera de viure i a la que no volem realment renunciar.

Per tant, com en tants aspectes de la vida, en aquesta qüestió s’ha de ser conscient del risc que representa l’ús d’aquests materials i contraposar-lo al benefici que d’aquest ús se n’extreu.

Cal saber també que les substancies químiques que ens envolten, arriben al nostre organisme per dues vies principals:

  • La via aèria, majoritàriament al respirar aire que conté contaminants com partícules, gasos, vapors, etc. Per exemple, gasos d’escapament d’automòbils, pols del carrer, fums de les indústries o del tabac, etc.
  • La via digestiva, principalment a l'ingerir aliments que han incorporat substàncies químiques de forma accidental o voluntària, o que s’han format en el transcurs de la vida de l’aliment. Per exemple, el mercuri en el cas del peix o els hidrocarburs produïts per la combustió i a la cuina.

Enmig d’aquesta situació de contacte habitual i perllongat amb els contaminants, un aspecte que preocupa molt a la majoria de persones és la possibilitat de que es desenvolupin malalties relacionades, i en especial en els infants. Alguns dels efectes es relacionen amb el sistema hormonal, nerviós, inmunològic o amb el càncer.

Aquest és un tema important, ja que està demostrat que el temps d’exposició és un factor molt important i en el cas dels nens, s’ajunta un dilatat temps d’exposició, ja que tenen tota la vida per davant, amb una especial sensibilitat per rebre l’acció dels tòxics.

Per això cal que la població tingui coneixement d’aquests temes per, sense caure en excessos i mesures exagerades, procuri no exposar-se en excés o inútilment a aquestes situacions. I a l’hora pugui transmetre als seus fills uns bons consells d’higiene i hàbits de vida saludables que minimitzin el màxim possible aquest contacte i el subsegüent risc.

En aquest sentit, podem assenyalar que en molts casos tenim molta més informació del que sembla. Per una part , els productes que utilitzem estan obligats a portar etiquetes amb abundants explicacions vers el seu ús segur, i per l'altra, les agències de salut i similars, com el Departament de Salut i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, posen a l’abast del consumidor tot un seguit de consells i informacions que si ens acostumem a observar seran d’extrema utilitat per disminuir els potencials problemes. 

Per posar alguns exemples podríem parlar d’alguns contaminants molt habituals i la manera assenyada de minimitzar la nostre exposició i la dels nostres fills:

Exposició a dissolvents

Els dissolvents són de gran aplicació i utilitat a nivell industrial i domèstic. Tots ells presenten considerables capacitats de produir efectes tòxics, sobretot per exposicions perllongades. Cal evitar exposar-s’hi de forma gratuïta si ho podem evitar. 

En tots els productes d’ús domèstic que contenen dissolvents s’acostuma a advertir de la seva toxicitat i de la conveniència del seu ús en espais ventilats. Regla de molta importància que sovint s’oblida de posar en pràctica, sobretot en situacions quotidianes com quan pintem la casa, envernissem un moble, etc.

Mercuri en el peix

Aquest és un tema que preocupa especialment en relació a la sensibilitat dels nens abans i després del naixement, ja que fins que el seu sistema nerviós central no està acabat de desenvolupar, mostren una especial sensibilitat a aquest i a altres neurotòxics. 

Aquest es un tema de cabdal importància i de delicat tractament de cara a la població, ja que en termes de benefici-risc es considera que el peix és, dins d'alimentació saludable, una part important de la dieta i en cap cas substituible. Això es deu, bàsicament, a la qualitat de la seva proteïna i el seu greix, amb aminoàcids essencials en quantitat més que adequada, escassa quantitat de greixos saturats i una important proporció d'àcids grassos omega 3 i de vitamines A, D, E, B6 i B12.

Així doncs, cal atendre a les indicacions de les agencies de salut quan ens recomanen en alguns aspectes especialment importants:

  1. Restringir la ingesta de peix blau de gran mida, ja que es el que mes mercuri conté, sobretot embarassades, o que tinguin probabilitats de estar-hi, que donin el pit i nens de fina a 3 anys: evitar la ingesta de peix blau de gran mida: tonyina gran, peix espasa, tauró, lucio, etc. Els nens de 3 a 12 anys cal restringir el consum d’aquestes especies a 50 g/ setmana o 100 g/2 setmanes.
  2. No disminuir en cap cas la ingesta de peix en general per evitar la pèrdua del seu valor nutritiu. Per tothom, embarassades incloses, és convenient menjar peix dues o tres vegades per setmana.
  3. Mantenir una dieta el més variada possible pel que fa a productes diversos i als seus orígens, ja que així ens assegurarem d’obtenir tots els nutrients que ens calen i disminuirem les possibilitats d’estar freqüentment ingerint algun aliment que estigui especialment contaminat.

Atès que molts dels contaminants als que ens exposem vénen amb els aliments provinents del mediambient, cal esforçar-se a nivell individual i col·lectiu per cuidar l'ambient. Com més net estigui l'entorn, més net estarà el plat.

Article elaborat per:

Dr. Joan M Llobet Mallafré

Catedràtic de Toxicologia i Director de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària, INSA-UB

Facultat de Farmàcia - Universitat de Barcelona 

 

Comparteix