Educar sense aixecar la veu. Com passar del crit al diàleg
Com a pare, reconaixeràs que els teus fills t'han enervat en més d'una ocasió, quan no obeeixen, quan t'ignoren, quan et contradiuen... i que cridar pot resultar una eina de resultat fàcil.
No obstant això, aquest hàbit és poc recomanable si vols inculcar bons comportaments, disciplina a llarg termini i una relació sana en el si de la família. El crit no és només un mètode de curt recorregut, sinó que, a més, pot tenir conseqüències indesitjables en el desenvolupament dels teus petits.
Els efectes negatius dels crits són molt més grans que els escassos beneficis que poden aportar en moments puntuals. En conseqüència, has de treballar actituds i maneres d'afrontar situacions complexes per deixar enrere els monòlegs en to de veu elevada dirigits als teus fills i posar en pràctica diàlegs respectuosos amb ells.
Danys limitants i irreversibles
Educar mitjançant crits genera un malestar constant, estrès, problemes de concentració, desmotivació, frustració, ràbia, baixa autoestima, desatenció, etc. Els teus fills han de respondre de la mateixa manera i no només et cridaran a tu, sinó que també ho faran en altres entorns, a l'escola, amb els amics en les seves activitats d'oci, etc.
A més, estudis psiquiàtrics elaborats en l'àmbit nord-americà han demostrat que aquestes pràctiques poden, fins i tot, alterar significativament i per sempre l'estructura dels cervells dels nens.
Alternatives a aixecar la veu
La connexió emocional amb els teus fills és fonamental per a la disciplina. Per això, és tan important conrear, dia a dia, a través de petits moments, la complicitat amb ells. Quan els nens se senten segurs i estimats es troben més receptius al diàleg i a entrar en raó abans que esclati un conflicte a crits.
Els experts proposen als pares posar en marxa quatre pràctiques positives per aconseguir harmonia a casa:
- Abans d'aixecar la veu, cal respirar. És recomanable que com a pare, t'avancis al moment de pèrdua de control per evitar els crits. Per exemple, sortint de la zona de conflicte durant breus moments. Amb això, podràs replantejar la situació, respirar profundament i calmar-te. D'aquesta manera, també ensenyaràs als teus fills a gestionar d'una forma saludable situacions de conflicte i a fixar on es troben els límits de la convivència.
- Parla sobre les emocions. L'enuig o la ràbia són sentiments habituals, però també ho són l'alegria, la tristesa, la gelosia o la frustració. Totes les emocions formen part de la condició humana i has d'ensenyar als teus petits que són normals, però que han de ser gestionades coherentment i amb respecte. Per aquest motiu, és primordial el diàleg, parlar amb els teus fills sovint de la varietat de sentiments que poden experimentar i animar-los a desenvolupar actituds respectuoses tant per a ells mateixos com en les seves relacions amb la família i amb amics.
- Dirigeix el mal comportament amb calma, però fermament. És normal que els nens es portin malament en algun moment perquè forma part del procés del seu propi creixement. Parla amb els teus fills fermament, respectant la seva dignitat, però deixant clar que certs comportaments són intolerables. En aquesta conversa has de posar la mirada al seu mateix nivell i estar pròxim, fins i tot agafar-los de la mà. Les perspectives de dalt a baix o distanciada no ajuden a resoldre l'enfrontament.
- Evita les amenaces. Aplicar càstigs o amenaces crea en els nens més sentiment d'enuig, ressentiment i, en definitiva, agreuja el conflicte. A més, a llarg termini, poden limitar el desenvolupament de les bases d'una correcta disciplina. Tots dos, càstigs i amenaces, humilien i avergonyeixen als petits, de manera que generes en ells sentiments d'inseguretat. De fet, una alternativa és mostrar als teus fills les conseqüències positives d'un bon comportament.
Beneficis per a la personalitat
Aportar serenitat a la resolució de moments crítics amb els teus fills serà una clau no només en la constitució del seu caràcter, sinó també de la seva personalitat i la seva capacitat per afrontar situacions complexes en tots els àmbits.
Els crits poden aparèixer en moments esporàdics, sense més transcendència i com a resultat de l'obstinació dels nens o de l'estrès i responsabilitats que arrosseguen els pares. No obstant això, la pràctica habitual d'educar elevant la veu, imposant situacions, requereix d'un replantejament en la seva totalitat.
El crit és la resposta ràpida, però com a pare has de recapacitar i replantejar els conflictes amb assossec i dialogar amb els teus fills. La conversa calmada, l'escolta activa de tots els arguments, i fins i tot, l'opció de demanar perdó des d'ambdues parts, seran imprescindibles per a una convivència més agradable.
Accés a les fonts de consulta:
No yelling here! News.com.au. [Data de consulta: 14/04/2016]
Loud but not proud. The Guardian. [Data de consulta: 14/04/2016]
Claves para educar a tu hijo sin gritar. ABC. [Data de consulta: 14/04/2016]
The Long-Lasting Effects of Yelling at Your Kids. Healthline. [Data de consulta: 14/04/2016]
A Parental Wake-Up Call: Yelling Doesn't Help. Parents. [Data de consulta: 14/04/2016]
