• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Educar per a la felicitat... una tasca de pares i educadors

04/11/2015

Una pregunta constant entre els que ens dediquem a educar, ja siguem pares o educadors, està relacionada amb l'objectiu últim de l'educació. Els teòrics i experts de l'àmbit de la pedagogia estem posicionats de forma unànime en l'afirmació que una educació que prepari el nen o el jove per viure en societat, ha de potenciar les habilitats i capacitats, més enllà del concepte tradicional d'educar basat en l'adquisició de coneixements.

Está demostrat que les habilitats i les actituds són la base per consolidar una personalitat forta, flexible, amb capacitat de resiliència, així com d'adaptació als canvis. L'aprenentatge és un procés d'adequació al medi, a un entorn que cada vegada és més competitiu i en el qual una correcta educació de les emocions és essencial.

La felicitat forma part de l'anomenada educació emocional, més enllà de ser un sentiment, un concepte abstracte i possiblement difícil de definir... és un paràmetre de la nostra salut emocional, del correcte equilibri entre les emocions positives i negatives, entre aquells aspectes de la nostra vida que podem controlar directament i aquells que no.

Segons el Germà David Steindl-Rast, monjo i erudit interreligiós, l'única cosa que tots els éssers humans tenim en comú és que cada un de nosaltres vol ser feliç. I la felicitat, suggereix, neix de la gratitud. Ser agraït, valorar allò que podem aportar als altres i que els altres ens poden aportar a nosaltres, ens hauria de donar la gratitud necessària per sentir-nos feliços.

Avançant una mica més en el concepte de felicitat, seria oportú plantejar-nos com hauríem de conceptualitzar la felicitat en el cas de nens o adults que pateixen algun tipus de malaltia. Es pot estar malalt i ser feliç? Segons ens explica el Dr. Alex Jadad, director del Centre for Global eHealth Innovation de la Universitat de Toronto, sí. Tradicionalment el concepte de felicitat ha anat vinculat a l'absència de malaltia, sense tenir en compte la nostra capacitat d'adaptar-nos al medi i a les circumstàncies que ens envolten. Sota aquesta premissa, el Dr. Jadad considera que l'educació de la felicitat o la pedagogia de la felicitat és un repte assolible, que hauria de guiar qualsevol iniciativa durant la nostra vida. Per tant, és recomanable educar per a la felicitat en la infància i en l'adolescència, etapes clau en el desenvolupament de la personalitat.

La preocupació per la pedagogia per a la felicitat s'està convertint en l'actualitat, no només una preocupació de pares i educadors, sinó fins i tot dels directius empresarials que valoren la importància de la felicitat dels empleats en el seu rendiment professional. Per tant, estem davant d'una preocupació global i un moment social disruptiu que ens hauria de fer veure que és essencial educar per a l'equilibri de les emocions, com a aspecte imprescindible en el dia a dia de nens i d'adults.

Diversos han estat els teòrics preocupats per estudiar el concepte de felicitat. El doctor Israel Tal ben-Shahar, professor de la Universitat de Harvard, parla de la "Ciència de la felicitat", com una disciplina que ha de guiar la tasca educativa.

Però quins consells podem donar als menors o quines estratègies podem ensenyar per a que la felicitat pugui arribar a formar part de la seva quotidianitat?  

Presentem a continuació una breu llista de consells, amb l'ànim que puguin ser útils a tots els pares i educadors que preocupats per una educació de les emocions vulguin treballar amb els nens la capacitat de resiliència, en concepte de gratitud i en general les estratègies personals que ajuden a la construcció de l'autoconcepte sobre la base de la felicitat.

1. Aprendre dels errors o dels fracassos, perdonar i si és adequat fins i tot celebrar-los. No podem eximir-nos de sentir emocions negatives, formen part de la vida i són tan naturals i fins i tot espontànies com podria ser la felicitat. Saber acceptar i afrontar les emocions negatives vinculades als errors, suposa una excepcional activitat d'aprenentatge, ja que ens aportarà el valor de conèixer què és allò que haurem de millorar o corregir per evitar repetir aquestes situacions en un futur.

Aprendre de l'error va vinculat a la pràctica del perdó. Tots i cada un de nosaltres i més els nens que encara no tenen l'experiència vital que ens atorguen les experiències viscudes, cometem errors. Reconèixer-los, demanar perdó i aprendre dels mateixos hauria de ser un procés consecutiu a fi a aconseguir una personalitat forta i a treballar versus el reconeixement social d'aquestes capacitats tan apreciades i de vegades tan difícils de portar a la pràctica sense la correcta instrucció.

Els espais de diàleg són un recurs imprescindible per a treballar aquesta habilitat. Es converteixen en moments de coaching col·lectiu, en els quals es poden valorar els aspectes que han induït a l'error, la possible solució, la via per gestionar el perdó i sobretot per aconseguir l'aprenentatge basat en l'experiència d'aquelles accions que no hauríem de repetir en un futur. És recomanable experimentar aquests espais fins i tot de manera anticipatòria al fet que es puguin produir problemes, errors o fracassos. Arguments de llibres o pel·lícules, poden ser una excel·lent oportunitat per aprendre lliçons de socialització davant situacions que els nens i adolescents encara no han experimentat.

2. Valorar les coses bones, l'èxit o la sort... encara que tinguin petit format. Treballar aquestes circumstàncies ens farà veure en el dia a dia de la fortuna que tenim, dels progressos assolits i compartir-los amb tots els éssers que volem. Agrair i reconèixer els petits èxits reforça l'autoestima de la persona, i a més permet donar importància als elements quotidians fent evident que els grans èxits o reptes assolits no són els habituals que desitjaríem. Reprenem aquí el concepte del germà David Steindl-Rast, que al seu torn també ha estat reflectit en el nostre refranyer popular amb frases tan habituals en el nostre llenguatge carregades de saviesa popular com "és de ben nascut, ser agraït", o "el que no agraeix, no mereix ".

3. Fer esport. Està demostrat i estudiat que la pràctica de l'esport permet l'alliberament d'endorfines, que produeixen sensació plaent... per tant de felicitat, d'alliberament, de connexió amb l'entorn. Si a més aquesta pràctica de l'esport és en grup o en família, segur que encara repercutirà molt més en la percepció positiva per part de l'infant o de l'adolescent.

L'esport al seu torn és una vàlvula d'escapament, que ens permet alliberar-nos de l'estrès emocional que ens poden suposar determinades situacions personals, i ajudar-nos a valorar-les amb posterioritat de forma més objectiva.

4. Aprendre a relativitzar. Aquest principi vital l'hauríem d'aprendre a aplicar en diferents àmbits: en la vida personal, escolar, d'oci i també en el cas dels adults en l'àmbit laboral. Moltes vegades ens ofuscquem davant de situacions que no són importants, no gaudint o valorant les coses que ho són. Ensenyar a "posar a la balança" l'important del que no ho és, en el cas dels nens és tasca de les famílies i dels educadors. Si no treballem aquesta habilitat, estarem ensenyant als nens a no tenir esperit crític i a exposar-se de forma contínua davant de situacions que poden generar important frustració o estrès.

5. Dur a terme alguna tècnica de relaxació. Tots sabem que els problemes es veuen i es valoren de forma diferent en el moment en què en podem prendre distància. Les tècniques de relaxació i meditació, igual que també posàvem com a exemple la pràctica d'algun esport, a més de ser un excel·lent recurs per gestionar com a rutina un temps personal per la nostra cura emocional, també ens ajudaran a poder veure amb perspectiva els problemes... i per tant, a valorar-los com nous reptes, no com a problemes que puguin minvar el nostre "termòmetre de la felicitat personal".

6. Dur a terme alguna activitat de voluntariat. Poder ajudar a altres persones, sempre que ens sigui possible, tant en relació amb el temps de dedicació com amb la nostra responsabilitat, és beneficiós per a la salut emocional. És de cultura popular, la realitat que aquell que ajuda a altres s'ajuda a si mateix. Que els nens o adolescents coneguin realitats diferents a la seva, els ajudarà a valorar tot allò positiu que tenen... a aplicar el principi de la generositat per ajudar els altres, i enel fons a poder ser una miqueta més feliços.

7. Aprendre, aprendre i aprendre. Adquirir coneixements ens permet millorar no només la nostra base de cultura general, sinó també habilitats i actituds davant la vida. No deixis mai d'ensenyar als teus fills o alumnes, enriquiràs les seves capacitats intel·lectuals i l'ajudaràs a poder ser més feliç mitjançant el coneixement.

Pares i educadors, no oblideu que el que ajuda a altres a ser més feliços, també s'ajuda a si mateix.

Accés a la font de consulta:
Seis claves para ser feliz, según la Universidad de Harvard. El País. [Data de consulta: 14/10/2015] 

Comparteix