• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

«Educar és donar seguretat i valors al teu fill»

11/03/2014

Entrevista a Monste Domènech, psicòloga i pedagoga especialitzada en l’ atenció psicopedagògica de nens, adolescents i joves amb trastorns escolars, conductuals i emocionals.

En aquesta entrevista ens explica com transmetre valors i seguretat als nostres fills. 

Monste Domènech va néixer a Lleida. És psicòloga, pedagoga i mestra. Està casada amb el Doctor Eduard Estivill i tenen una filla. Li agrada molt la música (forma part d'un grup musical) i l'esport a la natura. Li interessen les relacions humanes.

«Hi ha falta de seguretat en els pares per ensenyar valors als fills»

Escrius llibres sobre problemes educatius i escolars. Per què?

De fet ha estat una casualitat escriure llibres. A mi m'agrada més la pràctica diària, el contacte humà, que no pas transmetre a través dels llibres, però també hi havia aquesta necessitat. Molta gent em preguntava “això que m'expliques, on ho puc trobar?” Aleshores vam fer un experiment: donar pautes molt concretes als pares, eines pràctiques per ajudar-los a educar els fills a través del llibre (com “Menjar bé”, “l'adolescència”) i vam veure que d'aquesta manera també podíem transmetre. El nostre objectiu final és que els pares puguin orientar els nens i marcar-los uns límits.

Per què cada vegada costa més posar límits als nostres fills?

No m'agrada donar la culpa als pares, però crec que ho estant fent malament. Els pares d'ara tenen massa ofertes. Sotmesos a aquesta pressió mediàtica, cada cop són més capritxosos i destinen poc esforç a estar amb el fill, però no perquè no en tinguin ganes, sinó per la societat consumista en la que vivim. Tot això provoca falta de seguretat en els pares per ensenyar valors als fills.

Quina conseqüència pot tenir tot això en el nen?

Provoca un nen insegur. Un nen insegur té fracàs escolar (en un percentatge molt elevat) i pot no triar el camí adequadament.

Què podem fer els pares? Què ens aconselles?

Mireu, dues coses molt concretes: primera, ser molt estrictes en com impartir pautes en els fills. Tenir molt clar el que volem d'ells, el que poden fer, el que no i ser inflexibles. Segona, tenir molt diàleg, seguir de molt a prop al nen i parlar amb ell tant pel bo com pel dolent.

«Els pares tendeixen culpar el mestre i creuen que ho ha de solucionar tot»

Tota aquesta situació de falta de límits, com afecta als mestres a l'escola?

Els afecta moltíssim. Normalment els pares tendeixen a donar la culpa al mestre i creuen que ho ha de solucionar tot. El mestre ha d'impartir uns coneixements amb tota una sèrie de normes socials i de relació en l'entorn escolar. Però els valors de la vida, els hàbits d'autonomia i les normes d'educació les han d'impartir els pares.

Què poden fer els mestres perquè això millori?

Els aconsello descarregar-se d'aquesta “culpa” que senten molts mestres de “creure’s responsables de tot”. Agafeu aquesta càrrega i traspasseu-la als pares. Sigueu estrictes amb els pares, digueu-los que si no treballem tots a una, això no funciona. Han de tenir clar, pares i mestres, la feina que toca a cadascú. Parleu amb els pares, els mestres podeu fer-ho!

Ens mirem els nostres fills com una obligació?

Diria que molts pares no es fan càrrec del què és educar a un fill.

«Educar és donar seguretat i valors al fill»

Què vol dir “educar a un fill”?

Educar és donar-li seguretat i donar-li valors. Que el nen sàpiga molt bé tenir criteri per triar les coses que fa, perquè les fa i ser conscient si les fa bé o malament.

Tots veiem que els nostres fills tenen masses coses materials. Què aconselles als pares?

Els aconsello que ells no en tinguin tantes. Cal ser coherents, ells són l'exemple dels fills. Els pares són els primers a caure a la trampa del materialisme i de voler tenir-ho tot. Hi ha pares que em diuen “aquest any per Reis només li pensem comprar tres coses” i després resulta que han tingut una vintena de regals.

«Caiem a les temptacions de la societat, a la trampa del consumisme»

Tenim “massa” de material i “massa poc” de valors?

Sí, som poc reflexius i ens deixem portar per allò fàcil, caiem a les temptacions de la societat, a la trampa del consumisme, que ens fa creure que necessitem el que no necessitem.

Quina conseqüència tindrà això?

Valorar les persones pel que tenen en comptes de pel que són. Els restarà recursos per relacionar-se amb els altres, per ser solidaris, per ser amables amb els companys i per tenir en compte els valors humans. La conseqüència final serà la buidor de la persona i la falta de profunditat en els pensaments.

Per què no sabem dir “no”?

Perquè hi ha una desorientació que va a més. Els pares tenen molta por que el fill li munti “un ciri”, no es volen enfrontar, no volen tenir problemes.

Ens pots explicar què és la fortalesa interior?

Està molt relacionat amb el que anomenem “intel•ligència emocional”. La intel•ligència emocional és la capacitat d'adaptar-te a una situació negativa (estressant, dolorosa...) i treure un profit per a tu, sigui quina sigui la situació. La fortalesa és treure tot el teu potencial, que quan tu creus que ja no pots més, encara et queden forces. És esforçar-te per ser més fort interiorment.

Creus que avui dia a les famílies es treballa la fortalesa interior?

Crec que gens. Ja no està a la consciència del grup social en si, el fet d'aprendre a esforçar-se.

Un exemple de com es pot treballar la fortalesa interior.

Per exemple fent petites renúncies. Si els pares diuen d'anar de colònies al Montseny i el fill diu que vol anar a Londres, amb els amics, i negar-li, perquè val masses diners, per exemple. Renunciar a tot això i acceptar-ho et torna fort, i que arribi a pensar: “allà on vagi en sabré treure profit” és la fortalesa interior.

Creus que som prou positius amb els nens?

Se n'ha de ser més. A l'escola per exemple, els mestres han de veure allò que té positiu cada alumne (no destacar només allò negatiu). Això els transmet confiança i seguretat.

L'esperit competitiu és bo?

Sí, si l'esperit competitiu és amb tu mateix, per intentar superar-te en cada moment, de treballar l'autoestima, la superació personal, l'èxit personal. Ser competitiu, però en contra dels altres és un mal valor. Intenta ser el millor en el que fas per sentir-te bé i satisfet, no per ser el millor del grup.

Hem de deixar que els nens s'espavilin?

Sí, és la manera perquè desenvolupin els recursos que tenen ells. Amb les pròpies equivocacions aprendran molt.

«Anar de colònies és necessari per aprendre a conviure, a separar-se uns dies de la família i a allunyar-se de la sobreprotecció»

Aconselles a les famílies i a les escoles que facin colònies?

Sí, sempre! A partir de primària és fonamental que aprenguin a conviure, a separar-se uns dies de la família, a allunyar-se de la sobreprotecció. És molt, molt necessari. La nostra filla va anar tots els anys de colònies i en té un record deliciós. Sempre ho recomano molt, per a mi les colònies són bàsiques.

«El sentiment que tens a dins d'un bosc no el tens a cap altre lloc»

Què aporta el contacte amb la natura a les persones?

És la nostra mare. Fa pena perdre aquesta relació, aquest contacte per culpa de la comoditat, de no voler embrutar-se, seure a terra o mullar-se. És bo per l'ànima i el millor medi per sensibilitzar les persones. El sentiment que tens a dins d'un bosc no el tens en cap altre lloc. Aconsello a totes les persones que s'aventurin a gaudir de la natura.

Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja, Granja Escola que es dedica íntegrament a l’educació i l’ensenyament de nens i joves en edat escolar a través de les emocions. 

La Granja contesta:

Com puc donar seguretat i ensenyar valors al meu fill o filla?

Com diu la Montse, la seguretat es dona posant límits, dient no i essent prou fort per aguantar aquest no: no t'aixeques de taula fins que acabis el plat, no vas a jugar fins que recullis l'habitació, no et desapuntes de futbol fins que acabi el curs... cada no, és un límit, un límit que al cap del nen es tradueix com una norma, un hàbit o un valor d'aquella família. Si els límits que els poses als fills són clars i segurs (és a dir, estàs segur quan ho dius, t'ho creus i et mantindràs ferm o ferma al llarg del temps), llavors l'hàbit, el valor o la norma serà ferm dins d'ell, i això li donarà seguretat per anar per la vida.

Recordem la importància de la coherència: si la norma és recollir la roba després de la dutxa, sempre s'ha de fer, no un dia sí i un altre no perquè "pobret va cansat". La incoherència provoca inseguretat en el noi.

Per ensenyar valors, hi ha una manera magnífica, amb resultats segurs. És l'exemple: voleu que el fill sigui generós? Sigueu-ho vosaltres, doneu les gràcies al nen i a la parella a la menor oportunitat, i agraïu la feina al conductor del bus, a la botiguera o al mestre. Si sou agraïts i amables cada dia, els fills també ho seran, i el que és millor, es sentiran molt bé.

L'exemple dels pares és el secret d'ensenyar els valors (l'esforç, la determinació, la voluntat, l'amor, la fortalesa, l'austeritat...). Però compte, perquè l'egoisme, la gelosia o la poca voluntat també les aprenen del nostre exemple. Així doncs, en el mateix moment que ens neix una criatura, hem de tenir-ho present.

Comparteix