Ecoansietat, la preocupació excessiva dels joves i nens davant el canvi climàtic
11/05/2023
Font:
La coneguda frase de l'activista juvenil, Gretta Thunberg: “Vull que entrin en pànic. Vull que sentin la por que jo sento tots els dies”, és el reflex del que en l'actualitat molts nens i joves asseguin a causa de la incertesa que asseguin pel seu futur.
Què és l'ecoansietat?
Segons l'Acadèmia Americana de Psicologia (APA), l'ecoansietat és el temor crònic a patir un cataclisme ambiental que es produeix en observar l'impacte del canvi climàtic sobre la Terra i la preocupació associada pel futur d'un mateix i les pròximes generacions.
Alguns dels símptomes més comuns són: estrès, preocupació excessiva, sensació d'enoug i d'angoixa, alteracions en el son o pensaments recurrents derivats de les conseqüències irrevocables del canvi climàtic.
Els efectes del canvi climàtico
Els nens i adolescents són els més afectats per l'ecoansietat i es preveu que el nombre de persones que la pateixen anirà augmentant en els propers anys ja que aquesta franja d'edat neix més conscienciada i amb més informació sobre els efectes del canvi climàtic que les generacions passades.
Els efectes del canvi climàtic repercuteixen tant sobre la Terra com sobre la salut física, mental i comunitària.
Les conseqüències del canvi climàtic en la salut
A nivell de salut física podem trobar:
- Canvis en l'estat físic i nivell d'activitat.
- Augment de dificultats cardiovasculars i respiratòries per les onades de calor.
- Augment dels fenòmens al·lergògens.
- Exposició major a malalties per la contaminació de l'aigua.
L'impacte en la salut mental genera un:
- Augment de l'estrès, ecoansietat i solastàlgia produint un increment de les malalties greus com la depressió.
- Augment de la tensió en les relacions socials a conseqüència dels problemes ambientals i els diferents punts de vista des dels quals s'aborden.
- Augment de l'abús de substàncies.
- Augment de les conseqüències produïdes pels traumes ambientals.
Com ens afecta emocionalment?
No sols l'ecoansietat, sinó que també la solastàlgia té efectes negatius en els més joves. L'afectació serà més o menys greu en funció de diferents factors personals:
- El nivell de sensibilitat cap a aspectes mediambientals.
- El nivell de sensibilitat cap al benestar que proporciona la natura.
- La sensibilitat cap a la conscienciació ecològica.
La sensibilitat està més present en els joves i adolescents en créixer educats en la preocupació del canvi climàtic i que són els que sofriran les seves conseqüències. Generant-los emocions i sentiments pessimistes sobre el seu futur que els fan plantejar-se qüestions vitals (pensaments catastròfics). Aquests pensaments comporten un estat d'ànim baix, impotència, ràbia, ira, pànic, culpa, indefensió, etc. en els més joves i l'aparició de la ecoansietat per no poder fer res per a remeiar-ho.
Si a més aquesta incertesa pel futur s'ajunta amb una experiència directa amb un desastre natural (inundacions, incendis, etc.) pot provocar en els nens estrès posttraumàtic i incloure símptomes de pànic, malsons, fòbies….
L'activista Gretta Thunberg dona veu als joves en apel·lar als líders la necessitat de prendre mesures urgents sobre la crisi climàtica i mediambiental.