• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Displàsia o malaltia del maluc en desenvolupament

18/05/2018

Què és la malaltia del maluc en desenvolupament?

La malaltia o displàsia del maluc en desenvolupament (DDC) en una alteració del desenvolupament normal del maluc dels nens. Afecta entre a un tres i un quatre per mil dels nounats i, si no es detecta i es tracta en els primers mesos de vida pot produir seqüeles greus en el desenvolupament del mateix.

En una mica més de la meitat dels casos la DDC afecta al maluc esquerra, i en una quarta part als dos malucs. És més freqüent en nenes que en nens.

Quines són les seves causes?

No té una causa única coneguda, pel que és important conèixer i detectar els factors de risc de patir-la. D'una banda, se sospita de l'existència d'un factor de predisposició genètica, ja que és més freqüent si hi ha antecedents familiars de DDC. D'altra banda, hi ha factors mecànics durant la gestació que augmenten el risc de DDC:

  • Mare primigràvida (dit de la dona embarassada per primera vegada)
  • Presentació podàlica
  • Oligohidramni (escassesa de líquid amniòtic)
  • Malformacions de l'úter
  • Manifestacions de que el fetus ha presentat compressió o manca d'espai a l'úter durant la gestació, com ara el torticoli muscular congènit o les deformitats dels peus.

Pel que fa als factors externs durant els primers mesos de vida, algunes postures forçades i la immobilitat dels malucs poden afavorir l'aparició de la DDC. Així, la DDC és més freqüent en algunes cultures indígenes en què és costum enrotllar al nounat, de manera que les cames es mantenen estirades, juntes i immòbils durant molt de temps.

Per contra, no s'ha descrit cap relació entre l'ús de les motxilles porta bebès actuals, que mantenen les cames separades i permeten la mobilitat dels malucs, i una major freqüència de DDC.

Com es detecta la malaltia del maluc en desenvolupament?

En el nadó l'exploració dels malucs es realitza de forma sistemàtica durant les revisions al naixement i l'alta de l'hospital, així com en la primera revisió que realitza el pediatre en el seu centre d'atenció primària en les primeres setmanes de vida. En aquestes revisions es comprova si el maluc està en la seva posició correcta i si se surt de la mateixa mitjançant una senzilla maniobra (maniobres de Ortolani i Barlow).

No obstant això, la DMD pot no manifestar-se al naixement i desenvolupar-se al llarg del primer any de vida. Per això és important la reavaluació dels malucs en les revisions de salut que realitza el pediatre en els centres d'atenció primària.

En el cas que el lactant presenti una DDC, el membre afecte és més curt que el sa, el que pot detectar-se mitjançant algunes maniobres d'exploració. En el lactant és important explorar els malucs amb el nen tombat cap per amunt. Si en aquesta postura doblem els seus malucs i els genolls, mantenint-les junts, els dos genolls han d'estar a la mateixa altura. Si s'observa una diferència considerable entre un i l’altre indica que hi ha una diferència en la longitud dels membres. De la mateixa manera, aquesta diferència fa que els plecs que hi ha a l'arrel de les cuixes, per sota de les engonals per davant o dels glutis per darrere, no siguin simètrics.

Un altre signe d'alarma de DDC és la limitació de l'abducció (separació) dels malucs. Donada la laxitud de les articulacions del lactant, en col·locar-lo cap per amunt en un lactant normal podem separar els seus malucs gairebé noranta graus (gairebé fins a tocar el pla). Quan un dels malucs presenta una limitació considerable de la seva separació s'ha de sospitar una DDC.

En el nen que ja camina la DDC ha de sospitar-se per l'observació d'una coixesa o d'una marxa anormal, d'ànec.

En el cas que el pediatre sospiti que un nen presenta DDC és necessària la valoració per un especialista en traumatologia i ortopèdia infantil. En els menors de tres mesos la prova d'imatge d'elecció és l'ecografia de malucs, mentre que en els majors de tres mesos el diagnòstic ha de confirmar-se mitjançant radiografia.

Quin és el seu tractament?

Hi ha diferents graus d'afectació a la DDC, des del maluc ben format però que és inestable i la luxació de malucs, en què hi ha un desenvolupament anormal del maluc. El tipus de tractament depèn de l'edat en què es diagnostiqui, del grau de severitat i de les complicacions que pot presentar durant la seva evolució. Els casos més lleus es tracten amb arnesos que mantenen els malucs en flexió i separació. Els casos més severs poden necessitar intervenció quirúrgica.

És important tenir en compte que el diagnòstic precoç és molt important per iniciar un tractament primerenc que millori el pronòstic i disminueixi les seqüeles.

Accés a les fonts de consulta:

Asociación Española de Pediatría. [Data de consulta: 18/05/2018]

Comparteix