• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

El dibuix infantil: un reflex de les emocions del nen

22/08/2018

Durant el creixement, els nens passen per diverses etapes, i també ho fan els dibuixos, que poden donar pistes sobre el comportament i la personalitat.

El precedent d’un dibuix infantil és el gargot, sense intenció ni capacitat de representar formes.

Com en altres aspectes de l'aprenentatge, cada nen és un món i la seva evolució serà diferent, i alguns desenvoluparan habilitats més aviat que altres. És molt recomanable motivar i acompanyar l'infant durant el procés de dibuix en l'etapa infantil.

Principals fases del dibuix

Apareixen les primeres formes

Als 2 anys, apareixen traços agrupats, encara que no representen cap figura en concret, i comencen a experimentar amb colors. Als 2 anys i mig, el nen crea noves formes que s'assemblen a la realitat però que encara no tenen prou detall com per identificar-les.

S'incorpora la figura humana 

Cap als 3 anys apareix la representació de la figura humana. També sol dibuixar objectes que li agradin com un cotxe o una casa. En aquesta etapa, el dibuix ja té una intenció de comunicar situacions, personatges i emocions. Entre els 3 i 4 anys, la figura humana que es dibuixava només amb cames i cap ara té cos i braços, i els ulls molt grans.

Es consolida la forma

Als 5 anys, les estructures cognitives del nen han anat madurant. La figura humana ja és perfectament identificable: cap, cos, braços i cames, ulls i boca, cabell. Apareix la diferenciació: el nen introdueix trets diversos com la mida, el cabell o l'expressivitat.

Entre els 5 i els 6 anys el dibuix es consolida d’acord amb cada nen però mantenint una cosa en comú: la intenció comunicativa. El nen mostra un món intern (sensacions i emocions), si bé no sempre explícitament. Les figures humanes interactuen entre elles i amb els objectes i l’entorn en el paper.

A partir dels 5 anys es poden observar aspectes per a l'avaluació psicològica, i juntament amb unes simples preguntes poden proporcionar una informació molt útil sense donar al nen la sensació de qüestionari o intrusió.

Quins aspectes cal observar? 

  • Com agafa el llapis? Si l'agafa fort pot indicar tensió. En aquest cas s'aconsella indicarli tranquil·lament com agafar-lo, però evitant pressionar-lo.
  • Mirada i actitud. Hem d'observar si el nen gaudeix amb l'activitat o si per contra no para atenció. Una inclinació natural cap al dibuix sol ser bon indicador de la capacitat d'aprenentatge. Si no està pendent mentre dibuixa està bé intentar que pari atenció, però sense forçar-lo.
  • Espai que ocupa en el paper. Ocupar tot l'espai es relaciona amb confiança i seguretat, mentre que dibuixar en un espai reduït s'associa amb timidesa i introversió.
  • Colors preferits. Els colors que més utilitza el nen al dibuixar poden donar una idea sobre certs aspectes del comportament i del caràcter.

Com interpretar els seus dibuixos?

Alguns trets psicològics s'associen amb la forma de dibuixar. Es tracta d'observacions que no constitueixen correlacions rotundes, sinó que la finalitat és orientativa.

  • Agressivitat, desobediència. Traços rectes molt allargats i ascendents. Destaquen les dents, i els braços solen ser llargs i amb arpes en lloc de dits.
  • Ansietat, por. El grafisme és reduït, i les cares poc expressives. L'ombrejat de la cara pot indicar ansietat. Alguns nens es dibuixen dins d'una casa o un cotxe, o d’alguna cosa que els protegeixi de l'exterior.
  • Motivació per a l'aprenentatge i l'escola. Els dibuixos estan ben proporcionats, i les cares són expressives i amb grans ulls. Detalls com petits animals (cargols, papallones). El dibuix està centrat i ocupa bona part del paper.
  • Inseguretat. El traç és irregular, amb errors i rectificacions. Les figures solen ser petites, i els braços es dibuixen petits o enganxats al cos.
  • Dèficit d'atenció, impulsivitat. Dibuix desorganitzat, amb objectes inconnexos o irreals i pocs detalls. Quan coincideix amb impulsivitat, el dibuix esdevé una descàrrega tensional. El traç es dibuixa amb molta pressió o de forma ràpida.
  • Autoestima. Hi ha una bona organització de l'espai. Les persones tenen els braços i les mans obertes i una expressió alegre.
  • Autocontrol. El dibuix és simètric, els traços ondulats i les formes ben proporcionades. Si està acolorit, no es traspassen els límits del contorn.
 

Referència bibliogràfica:

El dibujo infantil. Psicodiagnosis: Psicología Infantil y Juvenil, 2013. [accés 14 d'octubre de 2013].

Etapa: 

Comparteix