• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Devoció pels seus ídols: com manejar el fenomen fan entre els adolescents

20/07/2015

Tots en major o menor mesura sentim admiració per un igual, per les seves peculiaritats i característiques. En molts casos aquesta admiració es pot identificar amb un tipus de conducta que en psicologia es diu "idolatrar", i fa referència a la valoració i reconeixement que fem d'una altra persona però exclusivament centrada en les seves qualitats positives.

El personatge o la persona per la qual sentim un profund reconeixement perquè considerem que té característiques excepcionals es denomina "ídol".

A mesura que anem creixent i madurant el concepte d'"ídol", que no deixa de ser un referent en el nostre desenvolupament i una font d'aprenentatge que influeix en la construcció de la nostra personalitat, va canviant.

Quan som petits el principal referent són els nostres pares, germans grans, i sobretot els personatges infantils. Disney des dels seus orígens ha estat una fàbrica d'ídols i de referents per als més petits, causant un efecte podríem arribar a dir hipnòtic amb els seus audiovisuals, provocant que els més petits no es cansin de veure en repetides ocasions una mateixa pel·lícula, desitjant objectes publicitaris de determinats personatges (des de material escolar a roba) fins i tot proposar disfressar-se del personatge en qüestió durant el carnaval.

La història de la literatura no està exempta de tractar la temàtica dels ídols. La literatura de la Grècia antiga és un digne exemple d'això, demostrant com la conducta de l'emulació ha estat present al llarg de la història de la humanitat. Aquesta etapa literària a més ha estat identificada per la seva tendència a incloure la figura de l'ídol en les seves produccions. Ídols grecs coneguts van ser gairebé tots identificats com mites o divinitats, aquest és el cas d'Hèrcules o Zeus.

Seguint amb el nostre viatge literari, etapes més pròximes a l'actualitat també estan plenes de figures en els llibres identificades com a ídols per la població lectora de l'època. Aquest seria el cas del fenomen de les diferents aventures de "Harry Potter" o de la saga "Joc de trons". Publicacions pensades i dirigides al públic adolescent, que a més de contribuir a fomentar l'afició a la lectura, dibuixen en l'imaginari col·lectiu l'admiració pels seus personatges convertint-los en ídols i referents del moment.

Els mitjans de comunicació, des dels llibres a la televisió i Internet, són en gran mesura els precursors del fenomen fan amb personatges fora del context quotidià dels nens, més enllà de la pròpia i natural admiració que sentim de petits pels nostres familiars (sobre tot germans grans o altres familiars amb edats properes a la nostra).

La paraula fan prové del terme anglès "fanatic" i significa a nivell etimològic "servidor del temple, devot". En l'època actual i per a la població adolescent els principals referents mediàtics que generen fenòmens fan són els músics, actors, esportistes i potser en menor mesura els personatges ficticis presents en novel·les o pel·lícules.

Així com en la infància els ídols solen ser personatges animats i per tant ficticis, en l'adolescència les persones venerades són de carn i ossos, i com més properes en edat el sentiment d'admiració sol ser més profund. No oblidem mai, que aquest fenomen porta implícita l'admiració cap a uns valors i conductes, així com models estètics, que condicionen conductes d'emulació entre els més joves.

Com funciona a nivell biològic el fenomen fan? 

Els mecanismes cerebrals i els neurotransmissors implícits en els mateixos són els encarregats del procés que hem identificat com a "idolatrar" o "emular" present en el fenomen fan. L'admiració que ens genera un determinat personatge bloqueja els mecanismes de control i inhibició cerebral, que d'una forma objectiva ens permetrien ser conscients de fets fefaents com els següents:

  • Els ídols també tenen qualitats que podríem qualificar com no positives, i per tant, com qualsevol altre ésser humà poden ser també exemple de conductes no favorables o no recomanables.
  • Alguns dels ídols són una invenció del moment social, un personatge, que exerceix un treball o una determinada funció, i que per tant el fan excepcional i únic.
  • Hi ha persones excepcionals, fora de la quotidianitat, perquè han tingut la fortuna de rebre una estimulació, educació i entrenament que ha potenciat les seves millors qualitats. Aquest seria el cas, dels ídols relacionats amb el món esportiu.

Experts, com seria el cas d'Eduard Punset, consideren que el primer mecanisme que intervenen en el procés de desitjar emular un ídol és l'empatia. El desitjar posar-nos al mateix lloc, sota la pell de la persona o personatge que admirem. A partir d'aquí, considera que les anomenades neurones mirall entren en joc, ....

El fenomen fan està carregat de sensacions plaents i de vegades incontrolables. A ningú ens estranya imatges ja habituals en els mitjans de comunicació com són grups d'adolescents dormint a les portes d'un estadi de futbol esperant ser els primers a accedir per ocupar les primeres posicions en un concert. O, noies cridant amb sensació d'eufòria per haver aconseguit l'autògraf d'un cantant reconegut.

Nois i noies experimenten ambdós aquestes sensacions, tot i que les noies solen ser més efusives i expressives. Aquestes sensacions, activen els mecanismes més primitius del plaer, fent que el cervell alliberi grans dosis de dopamina.

Com actuar com a pares i educadors?

Han d'ensenyar i educar en base als aspectes positius de sentir admiració per un personatge famós. A la vegada, han de controlar qualsevol tipus de conducta o impuls que no sigui positiva. Cal que vetllin, com en qualsevol altre aspecte educatiu, pel desenvolupament del seu fill i vigilant que el fenomen fan no els faci descuidar les seves obligacions o que contribueixi a l'inici de conductes negatives (iniciació a la beguda, al tabac, consum de drogues, interès obsessiu per tatuatges o pírcings, etc.).

La comunicació amb els menors és bàsica per a la seva educació. Argumenta amb ells aquelles decisions basades en el no, fomenta el seu esperit crític i contribueix a aconseguir la seva participació en la presa de decisions final. La negociació és un altre aspecte important en les dinàmiques de comunicació, per tal d'arribar a acords intermedis. Si sabéssim el percentatge de pares que acompanyen menors als concerts dels grups musicals més admirats i mediàtics, segurament ens sorprendríem.

Així mateix en el context educatiu, es poden plantejar gran diversitat d'activitats, per tal de reforçar aspectes com els comentats anteriorment (comunicació, negociació, etc.). Una vegada més, l'entorn familiar i escolar han de treballar alineats i conrear habilitats que facin que nens i adolescents es desenvolupin com a adults responsables i amb una personalitat pròpia.

No podem negar el fenomen fan en la població adolescent, i el seu efecte i importància en aspectes tan importants com pot ser l'acceptació social entre iguals. Tots nosaltres vam ser nens i vam tenir admiració per determinats personatges... molts de nosaltres potser encara la seguim tenint.

Ensenya als teus fills a admirar les qualitats de qualsevol persona, no només de personatges coneguts. Educa'l en el respecte a la diversitat i fes-li entendre que fins i tot les persones que més venera, poden arribar a tenir atributs que no li agradin a ell o el seu entorn. 

Accés a les fonts de consulta:

Seguidores y artistas que mueven fronteras: así actúa la dopamina en adolescentes. ABC. [Data de consulta: 20/07/2015]

Qué hacer con los niños cuando sus ídolos infantiles crecen. PUCP. [Data de consulta: 20/07/2015]

Ídolos y adolescentes. Vanguardia. [Data de consulta: 20/07/2015]

Cómo evitar la influencia errónea de los ídolos juveniles. Terra. [Data de consulta: 20/07/2015]

La influencia de los ídolos en los niños. Pequebebés. [Data de consulta: 20/07/2015]

Etapa: 

Comparteix