• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Deures sí? Deures no?

08/01/2015

El debat sobre si les tasques escolars s'han de prolongar més enllà de l'horari escolar, sota la denominació de deures, es manté al llarg de la història de l'educació. En aquest article, es presenten visions de pares i professors a favor i en contra, així com dues iniciatives innovadores que evidencien que els deures en la seva justa mesura i pel que fa a determinats continguts educatius, tenen un potencial pedagògic que no cal menysprear.

La discussió respecte els aspectes positius i negatius dels deures, així com la seva repercussió en el rendiment escolar, és un debat permanent en els fòrums d'experts de l'àmbit educatiu, en les associacions de pares i fins i tot en els organismes públics responsables dels sistemes educatius de cada país.

A principis del segle XX ens trobem amb una visió positiva dels deures, que anirà evolucionant amb el temps cap a una visió més negativa o amb una concepció més especialitzada del que haurien de ser les tasques escolars que el nen realitza a casa.

Fent una revisió històrica, l'any 1956 el Ministeri d'Educació Espanyol va aprovar una circular que prohibia enviar deures als nens, marcant una directriu pedagògica innovadora i avançada al seu temps. El 2011, el Consell Escolar de Navarra, a petició del Defensor del Poble d'aquesta comunitat autònoma, publica una sèrie de recomanacions sobre els deures, incidint en que han de ser tasques motivadores per als nens, no ser causa de discriminació i no usar-se mai com un càstig. A més insisteix en la importància de la coordinació de l'equip docent i en l'adequació d'aquestes tasques a les necessitats de cada nen.

Més recentment, en el 2012, la "vaga contra els deures" promoguda per la Federació de Consells de Pares d'Alumnes de França (FCPE), marca una revolució social al país que transcendeix fronteres i torna a activar el debat en els diferents fòrums respecte a si els deures són positius o no per a l'aprenentatge dels nens. Sota el lema "Ce soir, pas de devoir" (aquesta nit, cap deure), la major associació de pares de França va convocar una vaga de 15 dies sense tasques escolars.

Al nostre país, la CEAPA (Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes), va voler proposar una experiència similar a la francesa, incidint que els deures representen el fracàs del sistema educatiu. Lluny de rebutjar íntegrament, la visió que defensaven era la de dedicar les tasques educatives fora de l'escola, a aquelles tasques que suposin una formació complementària en biblioteques o museus, amb l'exercitació de la lectura, la investigació i l'ús de les noves tecnologies. En totes aquestes situacions, defensaven que el nen realitzés les seves tasques sense l'ajuda d'un adult. Altres organitzacions com la COFAPA (Confederació de Pares d'Alumnes) o la CONCAPA (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes), insisteixen en la importància de les tasques escolars fora de l'aula per a exercitar l'esforç i la disciplina.

Aquest etern debat, no ha generat tampoc consens entre els professionals implicats directament en l'educació dels nens: mestres, pedagogs o psicòlegs.

Vegem alguns dels arguments que s'esgrimeixen a favor o en contra dels deures:

Visió positivista dels deures:

  • Afavoreixen el desenvolupament del nen.
  • Reforcen l'aprenentatge que té lloc a l'aula.
  • Ajuda a crear l'hàbit del treball i de l'estudi.
  • Promouen l'autonomia i la implicació dels nens en l'aprenentatge.
  • Són adequats per als aprenentatges que es basen en la repetició i la pràctica (la lectura, el càlcul o la gramàtica).
  • Serveixen per connectar el context escolar amb la vida quotidiana.

Visió negativista dels deures:

  • Generen problemes d'ansietat, estrès i dèficit d'atenció.
  • Incideixen negativament en el clima i en les relacions familiars, podent ser font de conflicte.
  • Són un element de desigualtat i inequitat, en les famílies amb menys recursos socioculturals. No tots els pares poden donar suport al nen mentre fa les tasques a casa i no totes les famílies poden disposar d'un professor de reforç extraescolar.
  • Ocupen el temps familiar en què tenen lloc els aprenentatges invisibles, que a més no es desenvolupen en el context escolar.
  • Els deures no se solen coordinar amb l'equip docent i no es personalitzen en funció de cada alumne.
  • Generen una alta acumulació de tasques, sense considerar el temps que pot tenir disponible el nen fora de l'horari lectiu. 

Considerant els arguments anteriors, sembla difícil la resposta a la pregunta que dóna títol a aquest article, centrada en el si o en el no. Potser la millor resposta pedagògica relacionada amb les tasques escolars fora de l'aula, és la que reforça el concepte del que anomeno "aprenentatge líquid" i que tradicionalment s'ha anomenat "aprenentatge al llarg de tota la vida". 

Partint de la premissa que a qualsevol edat i en qualsevol context aprenem, l'escola no pot donar l'esquena al potencial d'incorporar l'aprenentatge no formal i informal en el context escolar, i viceversa. Hem de concebre l'educació com un element "líquid" que transcendeix les parets de l'escola, i a l'inrevés. Aquesta realitat hauria de formar part d'una concepció innovadora dels deures, centrada en el nen, en els contextos en què aquest interactua i en les necessitats pedagògiques que necessiti al llarg de la seva escolarització. 

Serveixin d'exemple en relació amb aquesta concepció dels deures les dues experiències pedagògiques següents:

  • Deures creatius (Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona). Es tracta d'una iniciativa dissenyada en el marc de la Comissió d'Aprenentatges, formada per professors i pares, que en el curs 2009-10 va reflexionar sobre la conceptualització de les activitats d'aprenentatge fora de l'escola. En aquest sentit, el centre educatiu promou els "deures creatius" entenent que aquests han de ser:
  1. Breus: sense envair el temps familiar i d'oci.
  2. Creatius: no avorrits i que serveixin per relacionar el que aprenen a l'escola amb la vida quotidiana.
  3. Personalitzats: adequats a l'edat i a les necessitats d'aprenentatge de l'infant.
  • Regla dels 10 minuts (Duke University dels Estats Units). Aquesta teoria pedagògica del professor Harris Cooper, se centra en limitar els deures i no en eliminar-los. L'autor considera, que sembla que els alumnes que fan deures tenen millors resultats que els que no, però només si ho fan amb la qualitat i quantitat adequada. Per aquesta raó proposa, i considerant que s'ha demostrat que els deures són més eficaços en alumnes d'educació secundària, dissenyar activitats que impliquin 10 minuts diaris per a la seva realització, en els alumnes del primer curs d'escolarització obligatòria. A partir d'aquí, caldria incrementar en cada curs el temps estimat per al desenvolupament dels deures en 10 minuts addicionals, fins arribar als 120-150 minuts en el batxillerat. En aquesta última etapa educativa, es considera important la repercussió que tenen els deures en el procés d'aprenentatge dels joves. 

A tall de conclusió, cal destacar que una visió radical de la supressió dels deures escolars, impediria el concepte d '"aprenentatge líquid" centrat en la interacció entre l'educació formal i la no formal i informal. Així mateix, és important incidir que els deures han de no només aprofitar els continguts que l'alumne pot adquirir fora de l'aula i que es complementen amb els que adquireix a l'escola, sinó també que aquests s'han d'adequar en el temps i en les necessitats de l'alumne. 

Incorporar al currículum educatiu l'ensenyament de tècniques i hàbits d'estudi, pot contribuir a que els nens facin un altre tipus de tasques de fora de l'aula, que li enriqueixin en actituds i habilitats que li seran valorades positivament al llarg de la vida (creativitat, innovació, destreses artístiques, habilitats físiques, etc.). 
 
Article escrit per:
Begonya Nafría, pedagoga i col·laboradora de FAROS.
 
 

Comparteix