Desconfinament progressiu dels nens: què podem esperar i com els podem acompanyar?
Donada la capacitat d’adaptació i d’aprenentatge dels nens, es pot pensar erròniament que no pateixen amb la mateixa intensitat les conseqüències psicològiques de situacions altament estressants. Però sabem que els menors poden ser un grup de risc en situacions de crisi i emergències, com la que vivim en l’actualitat.
Donat que venim d’un període llarg en el que els infants i adolescents han estat a casa sense poder participar de les rutines i hàbits quotidians, de cara al desconfinament, és previsible esperar reaccions emocionals diverses, que caldrà observar, escoltar i acompanyar amb sensibilitat, comprensió i paciència. La nostra funció com a cuidadors serà la de copsar quines són les seves emocions i preocupacions i ajudar-los a poder afrontar la situació de la millor manera possible.
Aquest article pretén orientar als pares i cuidadors en les reaccions emocionals esperables i en les pautes que poden resultar útils per tal d’afavorir un afrontament adequat dels infants a la situació de desconfinament progressiu.
Quines respostes emocionals podem esperar?
En el desconfinament podem esperar reaccions emocionals molt diverses, però cal tenir present que no tots els nens experimentaran les mateixes emocions, ni tots les expressaran de la mateixa manera. De manera general, els nens i adolescents poden expressar:
Por / angoixa: molts nens poden sentir-se insegurs davant la possibilitat de començar a sortir de casa. Poden tenir idees i fantasies respecte el contagi, por a emmalaltir i/o morir. Caldrà acompanyar aquesta emoció transmetent seguretat en l’adult acompanyant, explicant que nosaltres ens encarreguem, que prendrem les mesures de seguretat adequades, i que mai no els deixariem sortir si no penséssim que ho podem fer. L’objectiu és transmetre que seguint les indicacions, el risc de contagi es redueix i estem segurs.
Frustració: molts nens poden pensar que sortir al carrer implica que poden fer les mateixes activitats i poden anar als mateixos llocs on anaven abans. Per tant, es poden sentir frustrats i enfadats un cop experimentin les limitacions, tant d’espai, com d’activitat i de temps . En aquest sentit, s’aconsella específicament anticipar, amb informació ajustada a la realitat respecte a quan, on, durant quant temps i en quines condicions podrem sortir. També els podem validar i acompanyar en l’emoció de frustració que senten, ja que és legítima i comprensible.
Com convé que sigui l'explicació de les sortides que podran fer?
La informació que es doni ha d’ajustar-se a l’edat de l’infant i al seu nivell de comprensió.
És millor utilitzar un llenguatge senzill per tal que puguin entendre el missatge.
És important que donem un missatge clar. Evitar donar més explicacions del compte.
Permetre que l’infant faci les preguntes i a partir d’aquí guiar el nostre missatge.
Anticipar i explicar de forma clara on anirem, què és el què farem i quan tornarem. Això els ajudarà a entendre millor quin és el context i l’estructura de la sortida alhora que els permetrar afrontar millor la frustració d’haver de tornar a casa.
Convé que sigui un missatge honest però tranquilitzador. Els infants sovint imaginen que algunes situacions són pitjors del que són en la realitat. Per tant, oferir informació veraç però ajustada al seu nivell de desenvolupament pot ajudar a reduir els temors. És important que els expliquem que poden estar tranquils ja que estem segurs si seguim les indicacions.
Quines actituds dels adults poden ajudar al donar l'explicació?
És important que els nens ens vegin tranquils quan els ho expliquem. Els adults hem de transmetre seguretat als nens donat que som un exemple de control en aquesta situació.
Si ens sentim inquiets o angoixats no és el moment de tractar el tema de les sortides amb els infants. Primer haurem de resoldre els nostres neguits i preocupacions i posteriorment ja els podrem ajudar per a afrontar la situació de sortida.
Alhora convé que ens vegin ferms al donar-los les indicacions sobre què podrem fer i què no quan sortim al carrer.
Recomanacions en les explicacions per a nens i nenes fins als 7 anys
Amb els més petits és molt important ajustar el llenguatge al seu nivell de comprensió i de raonament verbal. Es recomana fer servir un llenguatge senzill, breu i concret.
Serà útil que utilitzem explicacions que tinguin a veure amb aspectes que ja coneixen.
Per exemple, podem explicar que: “El coronavirus és com un refredat molt fort. Així que, quan sortim al carrer, és important fer algunes coses per a no posar-nos malalts”. Els podem dir: “Oi que ens abriguem quan fa fred o agafem un paraigües quan plou per a no constipar-nos, doncs ara ens hem de posar una mascareta* per a no posar-nos malalts”.
* Respecte l'ús de mascaretes i altres mesures de protecció en infants, es recomana seguir les pautes que aniran publicant les institutcions oficials els propers dies.
Alhora els haurem d’explicar que “de moment no podrem estar a prop d’altres persones i així ningú es posarà malalt. Així, si ens trobem a algú que coneixem podrem parlar però no ens hi podrem acostar”. Els podem recordar que quan esternudem, estosseguem o toquem als altres ens podem passar el virus i que per això no ens hem d'atansar a altres persones.
Per a ajudar-los comprendre el missatge verbal i recordar les indicacions que els donem, pot ser útil fer servir ajudes o suports visuals. Per exemple podem:
Enganxar a una de les parets del costat de la porta de sortida dibuixos o imatges de tot allò que hem de tenir present per a sortir (ex. distància entre les persones, lloc on anirem, com hi anirem, mascareta…)
Enganxar a l’altra paret dibuixos o imatges de tot allò que hem de tenir present quan tornem a casa (ex. treure’s les sabates, treure’s la roba, rentar-se les mans i cara…)
Recomanacions en les explicacions a partir dels 8 anys
Probablement els nens més grans han rebut molta més informació respecte el virus i les seves possibles conseqüències. També en aquestes edats és quan habitualment apareixen les pors evolutives respecte la mort i davant les possibles desgràcies o catàstrofes. Per tant, és possible que es mostrin més insegurs davant la situació d’haver de sortir de casa, que en les darreres setmanes ha estat un lloc segur, específicament en aquells nens que han patit una pèrdua familiar durant el confinament.
Esdevindrà important estar atents a aquests aspectes i clarificar tots els dubtes que els nens ens plantegin amb informació concreta i veraç. Si hi ha alguna pregunta que ens fan, per la que no tenim resposta inmmediata, és millor respondre amb franquesa, dient que no ho sabem i que ens encarregarem de buscar una resposta.
En aquesta franja d’edat, podem explicar, per exemple, que: “La situació amb el coronavirus ha millorat una mica i per aquest motiu podem començar a sortir al carrer, no obstant, és important seguir algunes recomanacions per no posar-nos malalts ni contagiar a ningú”. Haurem d’explicar específicament les pautes donades per les autoritats sanitàries i verificar la seva comprensió per part dels nens, tant de les recomanacions a la sortida i a la tornada.
També serà important traslladar que aquestes mesures són temporals, que serveixen per ara, però que és probable que es vagin canviant progressivament en la mesura que es vagi controlant millor la pandèmia.
Podem fer un llistat, escrit, visual o unes instruccions verbals senzilles per tal que el nen recordi les consignes bàsiques de la sortida.
Altres consideracions
Per acabar, insistir en el fet que la situació de crisi actual és un factor d’elevat malestar i estrès per totes ler persones. Si bé ens podem trobar amb nens que s’estan adaptant de forma adequada a la situació de confinament, hem de tenir present que tots estem patint pèrdues en aquesta situació. Algunes d’aquestes pèrdues es relacionen amb la ruptura de la quotidianitat (no poder anar a escola o a treballar, no veure els amics, familiars, etc.), i d’altres comporten pèrdues molt significatives per processos de dol que no es poden elaborar de la manera que ens agradaria i que emocionalment dificulten l’elaboració de la pèrdua.
És per això que les reaccions emocionals dels nens i adolescents com a conseqüència de la pandèmia per COVID-19 poden extendre’s més enllà del desconfinament inmediat. És previsible, per exemple, que alguns d’ells manifestin el seu malestar més endavant, de forma demorada, quan l’alerta ja sigui menor i, fins i tot, quan es comenci a recuperar una certa quotidianitat.
Serà necessari que quan s’aixequi el confinament, els nens que han patit pèrdues significatives puguin expressar el seu malestar i puguin fer algun tipus de ritual de comiat del familiar que ja no hi és.
Destaquem específicament, la importància de veure la crisi actual com un recurregut emocional a llarg termini, en el que serà necessari adoptar una mirada en la infància i l’adolescència, per tal d’observar, monitoritzar i acompanyar-los de manera segura i efectiva.
Moltes de les reaccions emocionals i canvis en el comportament que poden aparèixer a mig i llarg termini són respostes que ens poden semblar “excepcionals”, “no pròpies d’ell/a” però, en realitat, poden ser la reacció normal a una situació que per definició és excepcional. Això significa que gran part dels canvis en la manera de sentir i actuar habitual dels nostres fills, poden ser respostes que cal emmarcar dins la normalitat esperada a la situació d’emergència que ha desencadenat la COVID-19, i que indica que el nen està fent esforços per a adaptar-se amb les estratègies i recursos personals d’afrontament dels que disposa.
En els casos en els que detectem que aquestes reaccions emocionals són molt intenses, interfereixen en la seva rutina diària, i li provoquen un malestar molt intens que no el podem ajudar a gestionar, es podria valorar contactar amb un especialista en psicologia clínica per tal de fer-ne una valoració o seguiment.
Escrit per:
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Durant el creixement, els nens passen per diverses etapes, i també ho fan els dibuixos, que poden donar pistes sobre el comportament i la personalitat.
Des del punt de vista de l'intel·ligència emocional, l'optimisme és una actitud que impedeix caure en l'apatia, la desesperació o la depressió davant les adversitats. Com podem fer que els nostres fills siguin optimistes?
Que els nostres fills tinguin una autoestima positiva i se sentin segurs de si mateixos és una de les preocupacions principals dels pares a l'hora d'educar i no és una tasca fàcil d'aconseguir.
