• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Daltonisme en nens: com detectar-lo i com actuar

03/09/2019

Entre les anomalies de la visió cromàtica les més destacades són les deficiències congènites del color, que són irreversibles i no progressives. El daltonisme és un tipus de discromatòpsia congènita que es caracteritza per la incapacitat de percebre un o dos colors, habitualment el vermell i el verd. Es una alteración genética producida por una mutación cromosómica recesiva y de herencia ligada al cromosoma X, por lo que la enfermedad afecta más al sexo masculino.

És una alteració genètica produïda per una mutació cromosòmica recessiva i d'herència lligada al cromosoma X, raó per la qual la malaltia afecta més al sexe masculí. 

És possible detectar a temps el daltonisme en nens?

Els nens, com bé sabem, no solen manifestar obertament els símptomes d'una malaltia, entre elles les de tipus visual. O, si ho fan, no saben exactament que es tracta de símptomes. Per això, és fonamental que com a pare o mare s’estigui atent a totes les senyales que puguin suggerir l'aparició d'una malaltia visual.

Si bé el daltonisme és una malaltia complexa, no necessàriament greu, la detecció precoç de la mateixa a través de diferents proves resulta fonamental per iniciar un tractament oportú, sobretot si es tracta de nens d'edats primerenques que comencen a conèixer el món i no veuen com haurien.

Claus per detectar el daltonisme en nens

El nen aprèn els colors cap als tres anys d'edat i els daltònics poden tenir problemes a l'escola quan el mètode d'aprenentatge es basa en els colors (etapa preescolar, determinades assignatures) però, en general, tenen un rendiment semblant al dels nens amb visió normal. L'edat adequada per detectar-ho és cap als quatre anys o abans amb test adequats.

Saber si els nens pateixen daltonisme o no és crucial per al seu procés d'aprenentatge i formació, ja que en cas que el diagnòstic sigui positiu, l'objectiu ha de centrar-se en fer-li més suportable aquesta situació. Ara bé, com saber-ho? De quina manera podem anticipar-nos i realitzar un diagnòstic d'un d'aquests trastorns?

A continuació compartim algunes maneres de detectar un possible cas de daltonisme en nens:

• Realitzar proves a casa per tenir clar que els nens distingeixen els tons dels colors amb normalitat. Si són molt petits, aquest tipus de tests aniran de la mà de la seva habilitat per memoritzar i retenir elements de l'aprenentatge.
 
• Si els nens ja coneixen el nom dels colors, les proves poden reduir-se a elaborar dibuixos amb peticions específiques o a participar en jocs en què se'ls demani distingir els tons de forma amena i didàctica. Mai se'ls ha de pressionar, ja que això pot provocar un bloqueig i donar per fet que no poden distingir els colors, encara que probablement sí que ho facin.
 
• Una altra forma de detectar senyals d’un possible cas de daltonisme en nens, consisteix simplement en veure quins són els colors que fa servir en cada cas per retratar en els seus dibuixos o deures els objectes de la realitat. Per exemple, si veus que el teu fill s'entesta a fer els cavalls verds o els gossos vermells, probablement hi hagi un problema.
 
• Acudir a l'oftalmòleg perquè li practiquin proves com la del test d'Isihara, un mètode fàcil i ràpid que consisteix a identificar nombres ocults i pintats en colors diferents als dels cercles que els contenen. Això sí, és imprescindible que els nens reconeguin els números. També se'ls pot sotmetre al test de Farnsworth, que detecta els diferents tipus de ceguesa cap als colors entre quince grups cromàtics diferents.
 
 
Exemple d'un test d'Ishihara. El nombre "74" és clarament visible per als individus amb visió normal. Les persones amb dicromatòpsia o tricromàcia ho llegeixen "21", mentre que aquells amb acromatòpsia no hi llegeixen res.

El daltonisme hereditari

El daltonisme és un problema oftalmològic genètic amb un origen hereditari. De fet, les persones daltòniques no distingeixen bé els colors per una alteració dels gens encarregats de produir els pigments dels cons dels ulls. Aquest defecte és hereditari i afecta un gen recessiu lligat al cromosoma X.

Normalment, els homes són més propensos a ser daltònics, ja que tots els homes que heretin un cromosoma X  patiran aquest trastorn de la visió. Perquè una dona sigui daltònica, els seus dos cromosomes X han de presentar aquest gen. Per tant, hi ha un 1,5% de probabilitat que un home sigui daltònic i tan sols un 0,5% que ho sigui una dona.

Tractament del daltonisme

El daltonisme congènit (hereditari) no té tractament i normalment no causa una discapacitat incapacitant i apreciable. Actualment s'estan desenvolupant i provant unes ulleres que corregeixen la visió en determinats casos de daltonisme.
 
L'oftalmòleg sí pot tractar les formes adquirides de daltonisme (quan aquest està causat per una malaltia que afecta la retina o al nervi òptic o per la presa d'algun medicament).

Com actuar si el nostre fill/a pateix daltonisme

El daltonisme no és una discapacitat que afecta la qualitat de vida del nen, és més, els daltònics poden portar una vida completament normal. De tota manera, sí cal tenir en compte que és daltònic en tres àmbits:

1. És important informar els professors d'aquesta condició ja que molts materials d'aprenentatge per als més petits són de colors i caldria fer una adaptació curricular.
2. Assessorar al nostre fill a l'edat de l’adolescència per la combinació de colors en la seva vestimenta.
3. Intentar orientar-los bé en el seu futur professional ja que hi ha algunes professions en què tenir una bona visió de color és necessària com per exemple: mecànics i conductors de tren, transport públic, pilots i mecànics d'avió, mariners i mercants entre d'altres.

Curiosament els daltònics no solen tenir accidents de trànsit per confondre el semàfor. El nen daltònic aprèn a anomenar vermell a aquest to terrós que veuen els seus ulls i verd a un altre to terrós similar, de manera que si se li ensenya un objecte o llum vermells segurament contesti que és vermell, encara que no ho vegi igual que els altres. El problema dels daltònics ve quan són objectes amb colors barrejats o gammes intermèdies. Aleshores sí que confonen completament els dos tons.

Com en el semàfor es projecta aïlladament cada color (a més de tenir un ordre habitual de dalt a baix), no sol haver-hi confusió. En canvi si és un tauler ple de botons amb llumetes sí que es desorienta, raó per la qual hi ha llocs de treball vetats per discromatòpsics.

Accés a les fonts de consulta:

Daltonismo. Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y de Atención Primaria SEPEA [Data de consulta: 03/09/2019]

Daltonismo en niños, ¿cómo se detecta? Clínica Baviera [Data de consulta: 03/09/2019]

¿Cómo afecta el daltonismo a mi hijo? ICO Barcelona [Data de consulta: 03/09/2019]

Comparteix