• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Els cuidadors també s'han de cuidar per oferir les millors cures

21/11/2013

Aquells pares amb un fill que requereixi cures especials dediquen molt esforç a garantir que tingui la millor qualitat de vida possible.

Tot i entregar-se amb cos i ànima, el paper de cuidador pot ser esgotador, física i emocionalment. Per oferir les millors cures, el cuidador també s'ha de cuidar.

Un cuidador és aquell que es dedica a ajudar a una persona dependent per a que tingui la major qualitat de vida possible. Treballa el més a prop possible de la persona, el que resulta esgotador i sol viure una intimitat molt carregada emocionalment.

El cuidador s'ocupa de moltes funcions i molt variades, algunes resulten més senzilles que altres, ja sigui des del punt de vista físic (banyar a la persona cuidada, transportar-lo, etc...) o bé des del punt de vista emocional.

Les necessitats del cuidador

La persona que té cura d'una altre persona hauria de tenir informació adequada sobre la malaltia que pateix la persona cuidada i la seva possible evolució.

D'altra banda, els cuidadors també tenen unes necessitats que han de ser reconegudes:

  1. Requereix una orientació sobre com afrontar les mancances progressives i les possibles crisis que pot tenir la malaltia.
  1. Si cal, se li ha d'ajudar, a organitzar-se el temps i les pauses.
  2. El cuidador ha de poder utilitzar els recursos disponibles: reforços físics d'altres persones, disponibilitat de temps i desitjos de compartir les atencions que tenen altres membres de la família.
  3. Ha de saber com obtenir ajuda (amics, associacions de voluntaris, associacions de pacients, serveis de benestar social ...)
  4. Ha de mantenir, dins de tot el possible, les seves activitats habituals.

El cuidador ha de tenir com a prioritat el cuidar-se.

Què és el burn-out?

Si bé el fenomen de burn-out ja es dóna en pares amb fills sans, en el cuidador s'intensifica molt més. És l'esgotament del cuidador, es tracta d'un estat de fatiga o de frustració. Es produeix pel fet de consagrar, dedicar-se de manera intensa, a una causa, a una manera de viure o una relació que, per la situació mateixa del pacient o les característiques de la malaltia, no aporta la recompensa que desitjaríem.

Això pot portar a perdre el sentit profund del que estem fent i acabar influint en la motivació essencial que manté el cuidador en el seu compromís. L'esgotament del cuidador és, a més, la resposta a un estrès emocional crònic que té tres components:

  1. Esgotament físic i/o emocional.
  2. Disminució de la productivitat en el treball i les seves tasques.
  3. Despersonalització, disminució o pèrdua de les relacions personals amb altres.

A més, el burnt-out o esgotament, pot portar a caure en el fals sentiment de la persona cuidadora de no ser bo per a res.

L'esgotament pot aparèixer perquè el cuidador és el que millor coneix el nen dependent, els llaços d'afecte existents entre ells des de fa anys són alhora un reforç per a ell, però també un focus de dolor i angoixa. A més, sovint els cuidadors no disposen d'un espai ni temps on compartir les seves emocions i donar-los la importància que es mereixen.

Fators desencadenants del desgast del cuidador:

Hi ha certs factors desencadenants d'aquest esgotament com:

  • La sobrecàrrega de tasques
  • Els horaris excessius
  • L'absència d'una xarxa personal de suport com a recurs
  • Les relacions laborals o familiars
  • El reconeixement dels altres
  • L'ambigüitat de rols i els conflictes que això provoca
  • La gravetat de la malaltia de la persona cuidada

Símptomes i senyals d'alerta que s'han de tenir en compte en el cuidador

  • Cansament, esgotament físic i psíquic, insomni
  • Problemes físics (somatització): palpitacions, tremolor, molèsties gàstriques, mal d'esquena, mal de cap ...
  • Pèrdua d'interès per les aficions habituals
  • Canvis bruscos d'humor, susceptibilitat, irritabilitat, agressivitat
  • Problemes per concentrar-se
  • Aïllament social
  • Consum excessiu d'alcohol, cafeïna, o pastilles per dormir

Què passa si no tractem l'esgotament? 

L'esgotament que no és adequadament atès té el risc d'arribar a repercutir en un automaltractament. El cuidador es maltracta a sí mateix perquè no vol reconèixer el seu esgotament i la necessitat de ser ajudat ell mateix.

S'arrisca a més a tractar malament al seu entorn mitjançant l'agressió verbal o per negligència, arribant fins i tot a influir de forma negativa en la cura de la persona de la qual s'ocupa, en els casos més extrems.

Podem prevenir l'esgotament?

Hi ha algunes mesures que ens poden ajudar a prevenir-lo:

  • És fonamental tenir cura de la pròpia salut: menjar sa i amb un horari respectat, fer exercici i aclarir la ment (passejar per la natura, ioga, meditació, relaxació, esport ...).
  • Descansar, respectar les pauses de repòs, dormir suficient.
  • Evitar l'aïllament: familiars, amistats, associacions ... mantenir un entorn personal que ens doni suport.
  • Mantenir les aficions habituals.
  • Desconfiar de les substàncies estimulants o relaxants: alcohol, tabac, psicòtrops.
  • Tenir molt present el sentit de l'humor.

Activitats que ajuden a cuidar-nos

  1. Exercicis respiratoris i de relaxació: Ser conscient de la pròpia respiració. Realitzar 4-8 respiracions profundes, abdominals, amb la mà col·locada sobre l'abdomen. Deixar anar l'aire lentament... Intentant ser conscients i concentrar només en aquesta maniobra, inspirar... expirar...
  2. Realitzar meditació: oferim un vídeo que pot resultar d'utilitat:
  3. Estiraments musculars globals de la columna vertebral, de la zona cervical, de la zona lumbar.
  4. Visualitzacions: es tracta d'imaginar-sse ituacions que ens resultin relaxants. N'hi ha moltes de diferents. Per exemple, relaxats, assegut o estirats, en un ambient tranquil, de gairebé silenci total o amb música relaxant, pensar que el nostre cos és tot de vidre, transparent i visualitzar com poc a poc es va omplint de pintura de color blau, els dits dels peus, el peu, el turmell... tot molt lentament.
  5. Automassatges: realitzats pel clatell, el cuir cabellut. També es pot utilitzar la reflexoteràpia (massatges a peus i mans)
  6. Banys calents amb aromateràpia
  7. Escoltar música

L'autocura del cuidador és bàsic per al benestar personal i per poder oferir una millor atenció a la persona dependent. La detecció i prevenció de l'esgotament ha de ser un objectiu prioritari tant a nivell individual com institucional, per evitar el patiment del cuidador i, en casos extrems, que repercuteixi en la persona cuidada.

Amb petits canvis d'actitud, de mirada cap a la persona cuidada i d'organització, es poden produir grans beneficis en la relació d'ajuda.

Comparteix