• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La criptorquídia: un trastorn testicular comú en nens

27/03/2014

Què és la criptorquídia?

La criptorquídia és el problema genital més comú en pediatria. La criptorquídia literalment significa testicle ocult i generalment es refereix a un testicle no descendit o mal descendit. 

Malgrat la seva freqüència, molts aspectes de per què es produeix la criptorquídia no estan ben definits i segueixen sent controvertits. Però sí sabem amb seguretat que la criptorquídia no tractada pot tenir efectes perjudicials amb el temps.

Com és la formació i localització dels testicles en el desenvolupament?

El desenvolupament testicular normal comença a la concepció, el testicle es desenvolupa dins de l'abdomen en l'embrió/fetus i després es dirigeix ​​a la bossa escrotal. L'ecografia prenatal no mostra el descens testicular abans de les 28 setmanes de gestació. 
 
El procés normal és, després de la formació, una migració transinguinal (a través del conducte inguinal) a les 28-40 setmanes de gestació. Es pensa que en aquest procés de migració hi ha elements hormonals i altres factors mecànics que juguen un paper important.

Com de freqüent és la criptorquídia i quins factors predisposants existeixen?

En general, el 3 % dels homes nounats a terme tenen criptorquídia, i l'1 % en els bebès de sexe masculí de 6 mesos a 1 any. No obstant això, la prevalença de la criptorquídia és del 30 % en els nounats prematurs de sexe masculí.
 
Els factors que predisposen a la criptorquídia inclouen el naixement prematur, baix pes en néixer, la mida petita per l'edat gestacional, els embarassos de bessons i l'exposició materna als estrògens durant el primer trimestre, però la pressió intraabdominal també sembla tenir un paper important en el descens testicular. Altres condicions que poden ocasionar disminució en la pressió abdominal són malformacions de la paret abdominal (onfalocele, extròfia vesical... ). Tots ells estan associats amb un major risc de testicles no descendits.
 
Encara que no se sap quina és la causa, sovint es troben anomalies de l'epidídim en els testicles que no han baixat amb normalitat. L'epidídim és un conducte tubular, estret i allargat que es troba situat a la part superior del testicle i que té com a funció recol·lectar i dirigir l'esperma.

Com es diagnostica la criptorquídia?

La forma més pràctica de diagnosticar una criptorquídia és mitjançant l'exploració del metge, encara que de vegades és difícil determinar exactament on es localitzen els testicles. 
 
Els testicles que no han baixat bé es poden palpar en un 80% d'ocasions: tenen un mal descens, o bé són ectòpics (localitzats fora del seu lloc) o retràctils (vol dir que tenen tendència a pujar pel canal inguinal). Però en el 20% d'aquests pacients els testicles no es localitzen de forma manual i poden ser intraabdominals o estar absents. 
 
Així, de vegades cal fer alguna prova complementària com una ecografia abdominal, una tomografia o ressonància per localitzar el testicle. En els casos més complicats es pot recórrer a la cirurgia exploratòria (per explorar la cavitat abdominal i arribar a localitzar el testicle), habitualment realitzada en els primers dos anys de vida del nen.

Riscos i complicacions de la criptorquídia 

Els principals riscos i complicacions derivats de la criptorquídia són:
  • Problemes de fertilitat (esterilitat): perquè es formin correctament els espermatozoides dels testicles han d'estar a una temperatura inferior a la temperatura corporal, per això la seva localització normal és la bossa escrotal. 
  • Risc augmentat de càncer de testicle: els homes que pateixen criptorquídia tenen major risc de desenvolupar algun tumor al testicle i, a causa de la dificultat per palpar bé el testicle, es diagnostica més tard. 
  • Hèrnia inguinal: per l'alteració del canal inguinal. 
  • Menor grandària testicular: a causa de la criptorquídia poden presentar un creixement anormal. 
  • Torsió testicular: es tracta d'un problema en el qual el testicle pot girar sobre si mateix i produir una interrupció de l'arribada de sang al testicle pels vasos sanguinis, donant lloc a mort cel·lular i necrosi testicular. Aquesta torsió és més freqüent en nens amb criptorquídia. 
  • Efectes psicològics del "escrot buit" en l'adolescent i adult.

Com es tracta la criptorquídia?

Habitualment, el tractament es comença a plantejar si el testicle no baixa de forma natural durant el primer any de vida. Amb l'adequat tractament es previndran totalment o parcialment les complicacions que s'han detallat prèviament. 
 
Hi ha un tractament hormonal que afavoreix o propicia el descens i es pot realitzar com a primera opció terapèutica, encara que el seu ús està limitat pels efectes secundaris. La cirurgia, anomenada orquiopexia (fixació testicular), se sol realitzar a edats molt primerenques (abans dels 2 anys) i és un tractament definitiu, encara que en rares ocasions el cirurgià pugui trobar dificultats pròpies de tota una estructura que no s'ha format bé (vasos sanguinis, epidídim...). 
 
La cirurgia precoç ha demostrat afavorir un creixement testicular més normal, una fertilitat conservada i un menor risc de càncer de testicle.
 
Article realitzat per:
Larisa Suárez 
Endocrinòloga de l'Hospital Sant joan de Déu
 
Dra. Mercedes Serrano
Neuropediatra de l'Hospital Sant joan de Déu
 

Comparteix