Skip to main content
Creix el consum de tranquil·litzants, sedants i somnífers en els adolescents.

Creix el consum de tranquil·litzants, sedants i somnífers en els adolescents.

Creix el consum de tranquil·litzants, sedants i somnífers en els adolescents.

Un estudi dut a terme entre la població escolar espanyola durant els anys 2004-2014, ha evidenciat que l'ús indegut de medicaments amb recepta ha augmentat entre els joves i adolescents.

L’estudi, que s’ha realitzat a partir de 179.114 nois i noies enquestats d’entre 14-18 anys, posa en evidència que el mal ús de medicaments com tranquil·litzants, sedants o somnífers, va augmentar significativament des de 2004 fins a 2014. També destaca el fet que els valors de consum van ser sempre majors en les noies que en els nois, i constata que el consum d'alcohol, tabac i marihuana són factors associats a l'ús d’aquesta mena de medicaments.

Com es va dur a terme l’estudi

L’estudi es va realitzar en estudiants de 14 a 18 anys de la ESO, Batxillerat i cicles formatius de formació professional nacionals, tant en centres públics com privats.

L'enquesta pretenia identificar la situació i les tendències del consum de drogues entre els estudiants de 14 a 18 anys, utilitzant un qüestionari escrit i anònim, completat per tots els alumnes durant una classe habitual (45-60 minuts). 

El mostreig es va realitzar per agrupació, en dues etapes: primer, centres educatius seleccionats aleatòriament (unitats de primera fase) i després classes (unitats de segona fase). Els resultats es van ponderar segons la regió autònoma, tipus de centre (públic o privat), i tipus d'estudis (ESO, batxillerat i cicles formatius).

A la pregunta: "Ha pres una píndola tranquil·litzant o sedant sense prescripció durant els últims 30 dies?", el qüestionari indicava que aquests fàrmacs incloïen : hipnòtics, Trankimazin, Rohypnol, Tranxilium, Diazepam, Valium, Barbiturates, Lexatin, Orfidal, Noctamid, Benzodiazepines, Zolpidem, etc: però no s’incloïen els següents: Valeriana, Passiflora i Dormidina (doxilamina).

Les variables independents van ser les característiques sociodemogràfiques primàries de la població, és a dir, edat, sexe, nacionalitat (espanyol o immigrant), estatus ocupacional parental (aturat, emprat o inactiu), i nivell educatiu parental (sense educació formal, primària, secundària i educació superior).

Per determinar l'ús d'altres substàncies psicoactives legals, es va preguntar sobre el consum d'alcohol i el tabaquisme durant els últims 30 dies. 

Per determinar la co-ingestió de substàncies psicoactives il·legals, es va preguntar sobre el consum de marihuana durant el mes anterior i sobre el consum de drogues diferents de la marihuana (LSD, al·lucinogen no LSD, amfetamines, cocaïna i heroïna) durant els dotze mesos anteriors. També es van utilitzar variables associades al risc percebut d'ús incorrecte de Tranquil·litzants, Sedants i Somnífers (TSS). 

Pel que fa a la variable relacionada amb el risc percebut, es va demanar als nois i noies que donessin la seva opinió sobre problemes de salut i altres tipus de problemes que podrien derivar-se de l'ús de TSS. Aquesta variable es va classificar en: alguns / molts problemes/ cap; la facilitat amb què es podien adquirir les substàncies: impossibles o molt difícils / fàcils / molt fàcils, i la informació que els estudiants rebien sobre medicaments a la seva escola.

Com perceben el consum de drogues els adolescents?

El risc percebut del consum de drogues està associat amb les tendències actuals i futures del consum, i s'ha de tenir en compte en quin moment s'informa del consum de drogues legals i il·legals als joves. Els estudis posen de manifest que els índexs d'addicció entre adolescents s'han incrementat a causa del baix risc percebut de consum de drogues; pel que cal identificar els factors que afavoreixen aquesta percepció i el consegüent augment de les taxes d'addicció en els adolescents. 

Per contra, l'estudi espanyol de Vázquez en alumnes de secundària de 13 a 18 anys mostra que el risc percebut associat amb el consum de drogues il·legals és bastant alt: al voltant del 79% dels enquestats perceben l'ús indegut dels tranquil·litzants com a perillós o molt perillós.

El baix risc percebut entre els estudiants d'educació secundària a Espanya pel que fa al mal ús de les TSS, els fa que siguin tres vegades més propensos a consumir-los que els adolescents que perceben el consum d'alt risc. Aquesta circumstància, juntament amb la facilitat amb què les pastilles de TSS poden ser obtingudes per adolescents (el 5,2% informa que les drogues són fàcils o molt fàcils d'obtenir) agreuja el problema. La disponibilitat que es va detectar també es reflecteix en altres estudis, on el 20,7% dels estudiants coincidien en que era "fàcil" o "bastant fàcil" obtenir tranquil·litzants i sedants, i fins i tot van informar que obtenien el seu primer fàrmac dels seus pares. 

És important tenir en compte que aquests fàrmacs poden estar disponibles a casa i ser presos per diferents membres de la família amb recepta. En conseqüència, l'adolescent pot percebre la seva conducta com a socialment acceptable, ja que encaixa amb la dels adults.

Tanmateix, hem de tenir present que la disponibilitat de TSS dins de la llar familiar, fins i tot amb prescripció mèdica, no garanteix un ús racional o la percepció adequada dels riscos que suposa el seu ús. De fet, un recent estudi dut a terme a determinats països de la Unió Europea va demostrar que demanar les pastilles a un amic o familiar era el mètode més habitual per obtenir sedants.

Conclusions

És evident que, en les últimes dècades, la prescripció de fàrmacs psicotròpics s'ha incrementat significativament entre adolescents i joves. Encara que la prescripció d'ansiolítics és molt eficaç en el tractament dels trastorns d'ansietat quan aquests fàrmacs s'utilitzen correctament, una possible conseqüència de l'augment de les taxes de recepta pot provocar un augment de l'ús indegut i les conseqüències associades, a causa d'una major disponibilitat i potencial abús. 

Estudis recents, com els que es basen en dades de leEnquesta epidemiològica nacional sobre alcohol i condicions afins, proporcionen evidència que l'ús indegut de medicaments amb recepta, com els fàrmacs psicotròpics, pot conduir al desenvolupament i la recurrència de condicions psiquiàtriques.

La comprensió de l'abast de l'ús no mèdic dels tranquil·litzants és important ja que és un indicador de la cultura del consum que es caracteritza per un desig lliure de la satisfacció personal immediata, amb el perill afegit que la població no percep realment els riscos derivats del consum no mèdic d'aquestes drogues. En un estudi sobre l'ús de calmants entre adolescents, cal tenir en compte que alguns patrons de comportament tenen components d'experimentació i de pressió dels companys. 

Les investigacions realitzades a Espanya també van revelar diferències en els patrons d'ús de drogues entre immigrants i adolescents autòctons. Els adolescents immigrants en l’estudi tenien més probabilitats de consumir TSS que els adolescents autòctons. L'aculturació pot ser un factor de risc per als adolescents, tal com es reflecteix en diversos estudis en què els joves immigrants que estan immersos en els paràmetres de la seva nova cultura, a poc a poc perden els valors de la seva cultura domèstica, i consumeixen certes substàncies amb més freqüència. 

L'ús il·legal de drogues és un factor de risc ben documentat per iniciar el mal ús de medicaments, i també pot ser conseqüència d'aquesta iniciació. 

Finalment, el baix risc percebut de consum i la fàcil disponibilitat estan fortament associats amb l'ús indegut de TSS entre els adolescents a Espanya.

Els programes educatius per evitar l'ús no mèdic de TSS entre adolescents, han d'incloure informació per a ells i les seves famílies sobre els riscos associats a aquest mal ús.

Accés a la font de consulta:
Trends in the Misuse of Tranquilizers, Sedatives, and Sleeping Pills by Adolescents in Spain, 2004–2014. Journal of Adolescent Health. [Data de consulta: 09/01/2019]

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  09/01/2019 Última modificació:  17/07/2023

Continguts relacionats

Intoxicacions en nens: com evitar-les i tractar-les
Article

Intoxicacions en nens: com evitar-les i tractar-les

Durant els últims anys, el nombre d'intoxicacions infantils ha disminuït gràcies a la informació i a la prevenció. Malgrat això, encara hi ha moltes pràctiques incorrectes per distracció o desconeixement dels pares, que fa que la intoxicació sigui la tercera causa d'accidents en la infància.

Els efectes dels contaminants químics en la salut dels nens
Article

Els efectes dels contaminants químics en la salut dels nens

Les substàncies químiques estan molt presents en la nostra manera de viure i representen un risc per a la nostra salut, però la nostra manera de vida dificulta que puguem realment renunciar a la seva exposció. No obstant això, hi ha maneres de reduir-ne els seus efectes.

Recomanacions per a pares sobre fàrmacs d’ús freqüent a domicili
Article

Recomanacions per a pares sobre fàrmacs d’ús freqüent a domicili

Tot seguit, repassarem alguns dels símptomes més comuns i els fàrmacs que podem tenir a casa per tractar-los, sense necessitat de consultar prèviament amb el pediatre.