«Les coses poden passar sense que la culpa sigui de ningú»

Entrevista a Joan Corbella, metge i psiquiatra, i gran divulgador de la ciència de la psiquiatria i la seva aplicació a la vida quotidiana. En aquesta entrevista ens aporta la seva visió sobre les conseqüències de que els pares sobreprotegeixin massa als seus fills.
«Hi ha pares que fan de la seva paternitat un ofici»
Creu que avui dia existeix sobreprotecció vers els nostres infants?
Si, ens trobem dues formes de sobreprotecció: hi ha un tipus de pares que ignoren els fills, de fet volen que els donin els mínims problemes possibles i això genera sobreprotecció. Mai els mestres s’han trobat amb tants problemes com ara d’excuses, excuses dels pares per protegir els seus fills. Aquests pares viuen la paternitat com una nosa.
D’altre banda, hi ha un altre tipus de pares massa preocupats per tot. Estan sempre a sobre i pateixen massa pel fill. Volen transmetre valors i hàbits de seguida. Són pares que no fan de pares, sinó un ofici de la seva paternitat.
“Els meus pares no m’estimen perquè sempre em critiquen, per tant no m’estimen a mi, estimen el que ells voldrien que jo fos”
Com els pot afectar aquesta sobreprotecció?
«Crec que estem muntant una societat on els infants fan nosa»
Sembla ser que el col•lectiu de pares i el col•lectiu de mestres van per camins diferents i sovint no s’entenen, què creu que està passant?
Hi ha una enemistat entre pares i mestres que neix del propi motiu de l’entrevista, la sobreprotecció. Quan uns pares reben una trucada del mestre que vol parlar amb ells, ja s’espanten. Però la pitjor cosa que li pot passar a un mestre és “tinc una entrevista amb uns pares”.
Parlo amb molts mestres i per ells la relació amb els pares, és el pitjor de la seva feina. No es vol que el fill causi problemes. A partir d’aquí el mestre és la figura que “et denuncia” que el fill té un problema i pel mestre, el pare no és l’aliat que et vol ajudar a resoldre el problema del fill, sinó que ve a defensar al fill i donar-te la culpa a tu.
És com una parella divorciada, utilitzen el nen per donar-se les culpes els uns als altres. Total que no es soluciona res. Evidentment, crec que la culpa és dels pares.
«Les coses poden passar sense que la culpa sigui de ningú»
«La natura és una aula indispensable per aprendre»
Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja, Granja Escola que es dedica íntegrament a l’educació i l’ensenyament de nens i joves en edat escolar a través de les emocions.