«El cor batega millor quan som agraïts»

Sabies que la gratitud és l'emoció més saludable per l'organisme? Laura Mari, consultora, coach i experta en intel·ligència emocional, ens dóna en aquesta entrevista alguns consells clau que afavoriran l'autoconsicència i autorregulació emocional dels nens, com fomentar que siguin agraïts.

Què creu que passaria si els nens aprenguessin educació emocional des de ben petits, a l’escola? Com es mourien aquests nens en el món laboral?

S’ha demostrat que els nens i nenes que s’han format en educació emocional disposen de millor autoconeixement i autoregulació emocional. Aquest tipus de persones, quan treballen en una organització, generen un millor clima laboral que influeix directament en la salut de l’empresa. Fins i tot, s’ha demostrat que tenen la pressió arterial més baixa.

Això és una bona prova de la importància de l’educació emocional...

A més, els nens i nenes (futurs treballadors) que saben autoregular-se tenen més empatia i són capaços de treure el millor dels altres, adequant els rols a les capacitats de cadascú. Quan la gent se sent compresa, es compromet més amb l’organització, i el compromís és el resultat d’una organització sana. També s’ha demostrat que els alumnes que fan un bon ús de les emocions desenvolupen un lideratge positiu.

Com és un nen líder? 

El lideratge dels nens és molt diferent al lideratge dels adults. Sovint, un nen que exerceix el lideratge al pati, imposant-se als altres perquè és el més fort o el millor jugant al futbol, no serà un líder en el futur. Un líder és una persona molt flexible que posa les necessitats dels altres per davant de les seves, que té un objectiu i aconsegueix que els altres el comparteixin. És aquell que té impacte i una influència positiva en el grup.

Com és un líder negatiu?

Un líder negatiu és aquell que utilitza emocions negatives per aconseguir el seu objectiu. Per exemple, la por, el rebuig, l’amenaça o la manipulació. Un líder necessita seguidors ja que, si no, deixa de ser líder. El sentit de pertinença en els joves és important per a la seva autoestima i, de vegades, han de pagar un alt cost per sentir que pertanyen a un grup. És per això que és tan important formar els nostres fills emocionalment abans de l’adolescència.

“L’autoconsciència i l’autoregulació emocional són habilitats bàsiques que cal aprendre”

L’autoconsciència i l’autoregulació emocional són tan importants? 

Sí, són les habilitats més bàsiques que cal aprendre. Si el nen les coneix, aconseguirà, a més, retardar la gratificació i, d’aquesta manera, serà més pacient en aconseguir els seus desitjos. Les decisions que prengui seran més intel•ligents des del punt de vista emocional i, sovint, encertades. S’ha demostrat que els nens que practiquen més el sentit de l’humor saben desmuntar millor els arguments agressius, la coacció i la toxicitat que altres nens o adults transmeten.

Hi ha molts estudis que demostren tot això, oi?

Sí. El programa del Laboratori d’Emocions que dirigeix Mark Braket i que s’ha implementat en diferents escoles es basa en un model d’habilitats on es treballa amb els alumnes el reconeixement i la identificació de les emocions, i la seva gestió d’una manera positiva. S’ha provat que aquests nens obtenen millors resultats acadèmics que els d’altres escoles.

Quines altres característiques s’ha demostrat que tenen aquests nens? 

També s’ha demostrat que aquests alumnes tenen relacions més saludables i de qualitat, una millor relació amb la família, que consumeixen menys drogues (tant alcohol com tabac), i que mostren un millor aprenentatge i s’involucren més en activitats fora de l’escola.

Sembla la solució a molts problemes! 

En escoles on hi havia algun risc d’exclusió social, els pares van voler saber què estaven estudiant els fills perquè també volien aprendre-ho. Fins i tot, molts pares van disminuir el consum de drogues i alcohol i es va reduir la reincidència delictiva.

Molts nens van acabar ajudant els pares a regular les emocions. Per exemple, un nen va dir al pare que era normal que estigués frustrat si no tenia feina, i que aquest sentiment no era el mateix que estar enfadat. Moltes vegades, per intentar protegir els fills, amaguem les emocions negatives. Però amagant-les estem transmetent al nostre fill que les emocions negatives no es poden comunicar, i ell copiarà aquest model. 

“La Síndrome de Dèficit de la Natura provoca depressió i manca de capacitat de concentració”

Què passa amb els infants que tenen poc contacte amb la natura?

Que desenvoluparan la Síndrome de Dèficit de la Natura. S’ha demostrat que els principals símptomes d’un nen que no està en contacte amb la natura són problemes físics, obesitat, depressió, tristor, ansietat i manca de capacitat de concentració. Al contrari, s’ha provat que els nens que estan habitualment en contacte amb la natura tenen menys emocions negatives. Hem de ser conscients que la natura és màgica. Si no podem sortir de la ciutat cada setmana, anem al parc o a la platja. 

Cada vegada hi ha més nens que no gaudeixen del moment i que només es pregunten què faran més endavant...

És el fenomen de l’adaptació hedònica, és a dir, de la insatisfacció constant. Aquest fenomen provoca que, quan aconsegueixes alguna cosa que et satisfà, ja estiguis pensant en la següent cosa que t’ha de satisfer. Una manera de treballar aquest problema és ser agraït. A la nit, podem preguntar els fills què han fet durant el dia en comptes d’explicar-los allò que faran demà. És important ser agraït. Hem de practicar la gratitud perquè és l’emoció més saludable per a l’organisme: allibera endorfines i oxitocina (l’hormona que fa que el cor bategui millor i es reguli la pressió sanguínia). Els nens que practiquen la gratitud disposen de més capacitat de concentració i millor autoestima (s’adonen de tot el que la gent fa per ells), tenen el sistema nerviós més relaxat i millor psicomotricitat fina... El cor batega millor quan som agraïts!

La creativitat és important?

La flexibilitat mental és important per contemplar alternatives. La creativitat és innovació, fer les coses de diferent manera, i no tothom té aquesta capacitat. És per això que és tant important treballar en equip.

Tothom té fusta de líder?

Sí, no es neix sent un líder. Qualsevol pot aprendre a ser un bon líder si desenvolupa i treballa certs aspectes de la personalitat i algunes habilitats. Jo sempre els pregunto: “per què algú t’hauria de seguir a tu?”.

Els nens més simpàtics i oberts tenen més facilitat per ser líders? 

No sempre els nens extravertits tenen més habilitats per ser líders. De fet, els nens més tímids són més observadors, poden ser més empàtics i tenen la capacitat de no contagiar les emocions negatives. 

Què els diries als pares? 

Que ensenyar l’empatia és la clau del futur de la humanitat i, per tant, s’ha d’educar els fills en aquest sentit.

Com es pot ensenyar l’empatia a l’escola? 

Hi ha un programa pioner a Canadà, que ha estat premiat i que s’ha implementat a 1.700 escoles: el Roots of Emphaty (arrels de l’empatia). Consisteix en portar a l’escola una mare i el seu nadó de pocs dies, i ensenyar com progressa cada setmana. Els nens prenen consciència de diferents aspectes: què sent el nadó, com és de vulnerable, que si se li dóna aigua deixa de plorar. En aquestes escoles, els alumnes tenen més autoestima, són més conscients d’allò que són capaços de fer, són més altruistes, han millorat els resultats acadèmics, i mostren menys índexs de bullying. 

Com podem ensenyar l’empatia a casa? 

Un pare pot ensenyar l’empatia de diferents maneres: pot parlar sobre les emocions, mostrar els seus sentiments i no censurar les emocions del fill. El nen ha d’apreciar que les coses que fa provoquen emocions.

Com es censuren les emocions dels nens? 

Per exemple, conec una família que té cinc fills i el pare està poc a casa, però els caps de setmana els dedica plenament a ells i la mare surt més. Una de les filles, l’Emma, de cinc anys, s’enfadava molt quan la mare no hi era i el pare feia una estratègia de distracció i després d’imposició. Ho va provar tot: l’ordre, la intolerància, ignorar-la... però la nena seguia enfadada. Un dia, el pare va preguntar a la nena si estava trista perquè la mare no hi era, i li va contestar que sí. També li va preguntar si la mare cuinava millor que ell i l’Emma va respondre afirmativament. El pare li va confessar que ell també estava millor quan la mare hi era a casa. L’actitud de l’Emma va canviar radicalment. Aquest és un exemple de com no censurar les emocions.