Una convulsió febril és una resposta del cervell davant la febre que es produeix en alguns nens sans. És una manifestació freqüent que pot presentar el teu fill, pel que és important conèixer-ho, saber-ho identificar, saber com actuar davant d’aquesta situació, sol·licitar ajuda en cas necessari i consultar posteriorment al teu pediatra o a un servei d’urgències.
Una convulsió és una contracció muscular involuntària -contínua (tònica) o discontínua (clònica)- produïda arrel d’una descàrrega neuronal, que en el cas de les convulsions febrils és desencadenada per la febre.
El nen perd bruscament la consciència, el cos pot posar-se rígid i començar amb sacsejades o quedar-se completament flàccid. També és freqüent que la boca adquireixi una coloració violàcia, quedi tancada amb força, com encaixada, i la mirada perduda. Sol durar poc temps, generalment menys de cinc minuts. Al finalitzar, el nen tendeix a adormir-se (anomenat període post crític).
Característiques de les convulsions febrils
Es tracta d’una crisi convulsiva amb febre (habitualment superior 38ºC) que pot tenir lloc en nens entre 6 mesos i 5 anys d’edat, amb un pic d’incidència entre els 12 i 18 mesos. És la patologia neurològica més freqüent en la infància i afecta als 2-4% dels menors de 5 anys.
Sol tenir lloc a l’inici del quadre febril (normalment el primer dia de febre, o fins i tot la convulsió febril pot ser la primera manifestació). Es pot desencadenar amb febre alta o amb un augment brusc de la temperatura. És més freqüent que es produeixi en context d’infeccions víriques que no pas d’infeccions bacterianes. També pot presentar-se si hi ha antecedent d’immunitzacions recents (tals com DTP o la triple vírica), o en casos de predisposició genètica (el 10-20% dels casos tenen antecedents familiars de primer grau).
Tipus de convulsions febrils
Existeixen dos tipus de convulsions febrils:
Convulsió febril típica: es tracta del 80% de les convulsions febrils. Tenen lloc entre els 6 mesos i 5 anys d’edat. És una crisi generalitzada, ja sigui tònico-clònica, tònica o atònica. La seva durada és inferior a 15 minuts, tenint habitualment una duració aproximada entre 1 i 3 minuts, amb una recuperació ràpida i completa, i sense recurrència en les següents 24 hores.
Convulsió febril atípica: són molt menys freqüents (20%) i es cataloguen d’atípiques quan no es compleixen tots els requisits necessaris per a ser una convulsió febril típica, ja sigui o bé per ser de característiques focals (no generalitzada, només una part del cos), per tenir una durada superior a 15 minuts, per no tenir una recuperació completa (focalitat neurològica residual) o per tenir lloc una recurrència (una nova convulsió febril) en les primeres 24 hores després de la primera.
Què fer davant una convulsió febril?
Col·loca al nen tombat de costat (això li permetrà respirar millor) i lluny d'objectes amb els quals es pugui donar un cop.
No intentis introduir-li res a la boca.
Si no li has donat cap medicació per a la febre en les últimes hores li pots posar un supositori de paracetamol rectal.
És convenient que el nen sigui valorat per un metge que confirmi el diagnòstic. Acudeix al centre de salut o hospital més pròxim, o si no cedeix la convulsió en menys de 5 minuts contacta amb el servei d’emergències mèdiques.
Quan hagi conclòs l'episodi, tranquil·litza al teu fill amb delicadesa. És millor que els nens romanguin estirats fins que s'hagin recuperat per complet i els vingui de gust moure's per la seva pròpia iniciativa. Immediatament després d'una crisi convulsiva, els nens solen estar cansats, confusos i/o esgotats i poden caure en un somni profund. No intentis despertar al teu fill si respira amb normalitat. No provis d'alimentar-ho ni a oferir-li beguda fins que es desperti i estigui alerta.
Diagnòstic
La majoria de vegades no precisa de cap exploració complementària, és un diagnòstic clínic.
Si hi ha hagut una recuperació completa, i es tracta d’una convulsió febril típica, només cal estudiar el focus de la febre i realitzar les proves pertinents.
Tractament
Els nens amb convulsions febrils no necessiten un tractament per a la febre diferent del que s'administra als altres nens. Utilitza les dosis habituals d'antitèrmics.
Només en casos determinats, en que la convulsió no cedeix després de 5-10 minuts, s’administrarà medicació específica per aturar la convulsió.
No precisa cap mena de tractament posteriorment a l’episodi.
Pronòstic
Es tracta d’un procés benigne, sense seqüeles neurològiques posteriors, i sense augmentar el risc de presentar epilèpsia en un futur. Després de la convulsió febril el nen/a recuperarà el seu estat basal.
Hi ha possibilitat de recidiva i repetir una nova convulsió febril en el 30-35% dels casos. Sobretot estan descrites les recidives en casos en que la primera convulsió ha tingut lloc abans dels 12 mesos, si hi ha antecedents familiars de primer grau, si la convulsió febril ha tingut lloc a menor temperatura o si hi ha hagut un menor temps des de l’inici de la febre i la crisis.
Només en un 1-2% dels casos hi haurà un diagnòstic posterior d’epilèpsia. Sobretot es tracta de casos de crisis complexes, amb antecedents familiars d’epilèpsia o nens amb un desenvolupament neurològic anormal.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La depressió ja ha deixat de ser una malaltia només d’adults. Actualment cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb trastorns depressius. A quins signes i símptomes hem d’estar alerta els pares per actuar precoçment?
La timidesa en la infància es presenta en menor o major grau en la majoria de nens, però per a alguns d’ells pot ser una gran barrera social. Davant de quins símptomes hem d’estar alerta? I com es pot ajudar un nen a superar la seva timidesa?
Ja en l'etapa de l'embaràs, els pares poden sentir preocupació per si el naixement del nou membre de la família els durà conflictes. D'entrada, han de tenir en compte que la gelosia és normal fins a cert punt, i que hi ha maneres senzilles de controlar-la.
