• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Consells pràctics per millorar la disciplina dels teus fills

23/04/2018

Com fer-ho per a que el teu fill d'un any es mantingui lluny dels endolls? Com actuar davant d'un nen de 3 anys en una rebequeria? Què cal fer per a que el teu fill adolescent respecti la teva autoritat? Aprèn com enfocar el tema de la disciplina segons l'edat.

Independentment de l’edat que tingui el teu fill, el més important és que siguis rígid a l’hora d’impartir disciplina. Si no respectes les normes fixades ni assumeixes les conseqüències del missatge que li has comunicat, el més probable és que el teu fill tampoc no ho faci.

Consells per a nens de 0 a 2 anys

Per naturalesa, els nadons i els nens petits són molt curiosos. Per això, una bona idea és eliminar qualsevol objecte potencialment perillós a la vora com els productes de neteja, els medicaments, el reproductor de vídeo o música, etc. Quan el nadó s’hi acosti gatejant o el fill de 2 anys corri cap a algun objecte poc apropiat per a ell, clarament has dir-li: "no!". Tot seguit, allunya’l d’aquest lloc o bé fes que posi atenció en una altra activitat.

Per a un nen de 2 anys que es porta malament (llença el menjar a terra, colpeja un altre nen, etc.) existeix una tècnica de disciplina coneguda com «temps fora o pausa obligada». En primer lloc, se li ha d’explicar per què el seu comportament no és l’adequat i després cal dur-lo durant un cert temps a un lloc on estigui tot sol amb poques distraccions (com, per exemple, el primer esglaó de les escales o qualsevol racó) fins que es calmi. Els temps superiors a dos minuts no resulten eficaços per a nens tan petits.

En cap cas no l’has de colpejar ni donar-li una bufetada, tingui l’edat que tingui. A més, en aquesta franja d’edat no són capaços d’establir una connexió entre el seu comportament i el càstig corporal, l’únic que senten és el dolor dels cops o de les bufetades.

Recorda que els nens aprenen allò que veuen en els adults, especialment del seu entorn més proper, així que assegura’t de ser un bon exemple per a que ell o ella pugui utilitzar el teu comportament com a model a seguir.

Consells per a nens de 3 a 5 anys

A l’edat de 3 anys comencen a entendre la relació entre les accions i les seves conseqüències, per això és important començar a informar-los sobre quines són les normes de la casa. Abans de castigar-los per certs comportaments, els hem d’explicar clarament què s’espera d’ells. Per exemple, si el teu fill ha decidit explotar la seva vena artística pintant les parets del saló de casa, hem de dir-li que això no està bé i que si ho repeteix, haurà de netejar les parets i es quedarà sense retoladors durant un temps.

Sovint és més fàcil ignorar un mal comportament puntual o no imposar el càstig que havíem enunciat, però d’aquesta manera correm el risc de crear un precedent negatiu. El millor és transmetre’ls com més aviat el missatge que ets tu, el pare o la mare, qui fixa les normes i que ell o ella ha d’acceptar-les i seguir-les. És important que els pares decideixin conjuntament quines són les normes i aplicar-les coherentment.

La disciplina no consisteix només en castigar: al mateix temps que determinem que certs tipus de comportament no són permesos i mereixen un càstig, també és important recompensar la bona conducta. Els elogis que facis del nen o nena tenen un efecte molt positiu en la conducta. Per exemple, digues-li: “estem molt orgullosos que hagis compartit les teves joguines amb altres nens”. Generalment, és més eficaç elogiar el nen per la seva bona conducta que castigar-lo pel comportament contrari. Com més específic se sigui a l’hora d’elogiar el nen, millor. No n’hi ha prou amb un "ben fet!".

En cas que el teu fill segueixi comportant-se de manera inacceptable i que la mala conducta no hagi canviat malgrat tots els esforços, una possibilitat és elaborar una llista de registre setmanal, amb una columna per cada dia de la setmana. Penja la llista en un lloc visible (a la nevera, per exemple) i decideix quantes oportunitats li queden per comportar-se de forma inacceptable abans d’imposar-li un càstig, o la quantitat de temps en què s’haurà comportat correctament abans de rebre una recompensa.

En aquesta llista, tant tu com el nen podreu veure gràficament com evoluciona el seu comportament. A mesura que aquest sistema comenci a donar bons resultats, no oblidis recompensar-lo perquè ha après a comportar-se bé i, sobretot, per superar aquest problema de llarga durada. Aquests premis o conseqüències del seu mal comportament s’han de donar just en aquest moment, ja que a llarg termini no tenen cap efecte.

Per als nens d’aquesta edat també us pot funcionar la «pausa obligada». Tria un lloc sense possibles distraccions per a que al nen li sigui més fàcil reflexionar sobre el seu comportament. Només serà efectiu enviar els nens a la seva habitació sempre que no hi tinguin ordinadors, videojocs, televisions, etc. No oblidis que has d’establir un període de temps de reflexió adequat per al teu fill. Alguns experts recomanen un minut per cada any de vida del nen, altres recomanen allargar la pausa fins que el nen s’hagi tranquil·litzat per a que aprengui a autocontrolar-se. Consulta l’informe de l’Observatori FAROS sobre com gestionar les emocions en nens.

Consells per a nens de 6 a 8 anys

La «pausa obligada» i enunciar les conseqüències de la mala conducta també són tècniques disciplinàries eficaces per aquest grup d’edat.

De nou, la consistència i la coherència són crucials. Compleix la teva paraula a l’hora d’impartir disciplina o, en cas contrari, t’arrisques a perdre l’autoritat. Això no significa que no puguis permetre’t cert marge d’error però, en general, hauries de ser conseqüent amb el missatge i complir la teva paraula.

Assegura’t de no amenaçar el nen amb càstigs impossibles o poc realistes com “si tornes a portar-te malament no tornaràs a veure la televisió!”, ja que si no ho compleixes, la teva paraula perdrà valor. En canvi, si un dia anant en cotxe cap a la platja amenaces els teus fills amb que deixin de barallar-se o faràs mitja volta, en cas que no canviïn la seva conducta, hauries de girar i anar-te’n cap a casa. Perdre un dia de platja és molt menys important que la credibilitat que hauràs guanyat davant els teus fills.

Els grans càstigs poden restar-te autoritat com a pare o mare. Si castigues al teu fill amb no sortir de casa cada tarda durant un mes sencer, el més probable és que el nen no se senti motivat a portar-se millor perquè pot arribar a creure que ja està tot perdut.

Consells per a nens de 9 a 12 anys

A mesura que els nens maduren i reclamen més independència i responsabilitat, ensenyar-los a assumir les conseqüències del comportament és un mètode disciplinari eficaç i apropiat.

Per exemple, si el teu fill d’onze anys se’n va a dormir sense haver fet els deures, hauries d’obligar-lo a acabar-los abans d’anar al llit o ajudar-lo a complir amb la feina? Cap de les dues opcions. Hauries desaprofitat una valuosa oportunitat per ensenyar-li quelcom sobre la vida. Si no acaba els deures, haurà d’anar a l’escola al dia següent sense haver-los fet i carregar amb les conseqüències de treure una mala nota.

És normal que vulguis evitar que el teu fill s’equivoqui però, a llarg termini, li faràs un favor si deixes que cometi els seus propis errors de tant en tant. Així, comprovarà què comporta un comportament inadequat i probablement no tornarà a cometre el mateix error. No obstant això, si el teu fill no aprèn de les conseqüències naturals, llavors hauries de establir les teves pròpies conseqüències per ajudar-lo a modificar el comportament.

Consells per a adolescents a partir dels 13 anys

A hores d’ara, ja has posat les bases de la disciplina. El noi o noia coneix què s’espera d’ell i sap que tu compliràs la teva paraula pel que fa a les conseqüències d’una mala conducta. Tanmateix, és important no baixar la guàrdia ja que la disciplina és tan important per a un adolescent com per a un nen petit. De la mateixa manera que un nen de 4 anys necessita que els seus pares li fixin un horari per anar a dormir a les nits que haurà de respectar malgrat els plors i rebequeries, un adolescent també necessita que li fixin límits.

Assegura’t d’establir normes sobre els deures, les visites dels amics, l’hora per tornar a casa a les nits i de les cites, i parla amb ell o ella sobre tot plegat amb la suficient antelació perquè no hi hagi malentesos. Encara que probablement el teu fill protestarà de tant en tant, també se n’adonarà que ets tu qui té el control. Tot i que et sembli mentida, els adolescents també volen i necessiten que els hi fixin límits i se’ls imposi cert ordre en les seves vides, encara que reclamin que necessiten més llibertat i encara més responsabilitats.

També és important permetre a l’adolescent tenir cert grau de control sobre la seva vida. Això no només reduirà el nombre de lluites pel poder, sinó que també l’ajudarà a respectar les decisions que tu encara has de prendre per ell o ella. També és important centrar-se en el que és positiu. Per exemple, retarda l’hora per tornar a casa a les nits quan el teu fill es porti bé, en comptes de avançar-la com a càstig per un comportament irresponsable.

Sobre pegar als nens...

No existeix cap forma de disciplina més polèmica que els càstigs corporals i, en concret, el fet de pegar, donar una bufetada o un calbot als nens. A continuació, us detallem algunes de les raons per les quals desaconsellem pegar a un nen com a mètode disciplinari:

  • Quan peguem a un nen, li estem ensenyant que està bé pegar a algú quan un està enfadat.
  • Quan peguem a un nen, a part de fer-li mal, li estarem causant lesions corporals.
  • Quan peguem a un nen, en lloc de ensenyar-li a modificar el seu comportament, només aconseguirem que tingui por dels seus pares, i l’únic que li ensenya és a evitar que el tornin a agafar "in fraganti".
  • En el cas dels nens que es porten malament per cridar l’atenció, una bufetada o un clatellot pot "recompensar-los" aquesta ànsia, tot i que no sigui això el que pretenen els pares al brindar-los aquest tipus d’atenció.

Comparteix