Consells perquè el teu fill millori la concentració i l’organització

Molts nens són desordenats i despistats per norma general: tiren la roba per terra, obliden els llibres per fer els deures, no troben la seva joguina preferida pel desordre de l'habitació, etc. T'agradaria que el teu fill fos més ordenat i es concentrés més en les seves tasques? T’oferim alguns consells per aconseguir-ho.
Alguns nens s’organitzen bé de forma natural, però per a la resta l’organització és una habilitat que es pot aprendre amb el pas del temps. Fins i tot els nens amb dèficit d’atenció poden desenvolupar, amb ajuda pràctica, l’eficàcia necessària per fer correctament les tasques, i tu ets la millor persona per ensenyar-li!

Per començar, les tasques del nen es poden descompondre en un procés de tres passos, conegut com el mètode “1, 2, 3”:

1. Organitzar-se. Significa que el nen es dirigeix al lloc on necessita estar i aporta tot el material i accessoris requerits per realitzar la tasca.
2. Mantenir la concentració. Vol dir focalitzar-se en la tasca i aprendre a dir "no" a possibles distraccions.
3. Completar la tasca. Cal arribar fins al final, repassar el treball i donar-li els últims tocs, recordant, per exemple, introduir els deures a la carpeta adequada i posar la carpeta a la motxilla per tal que estigui preparada per al dia següent.

Un cop el nen coneix aquests passos i sap com aplicar-los anirà guanyant independència i no li caldrà tanta ajuda dels pares. Els nens senten orgull i seguretat en si mateixos quan són capaços de dur a terme les pròpies tasques i d’assumir les responsabilitats; i segur que se senten satisfets quan s’adonen que disposen de més temps lliure per fer el que més els agrada.

Exemple del mètode “1, 2, 3” per al raspallat de dents

Fins i tot una cosa tan senzilla com raspallar-se les dents és compatible amb l’enfocament “1, 2, 3”, de manera que es pot utilitzar aquest exemple per presentar-li al nen el concepte:

1. Organitzar-se. El teu fill ha d’anar al lavabo, agafar el raspall i la pasta de dents i obrir l’aixeta.
2. Mantenir la concentració. Els dentistes recomanen raspallar-se les dents durant tres minuts seguits, el que significa que el teu fill s’ha de seguir raspallant-se les dents encara que posin una magnífica cançó per la ràdio o se’n recordi de que li ve de gust trucar a un amic. S’haurà de concentrar en el que diuen els dentistes sobre raspallar-se a consciència les genives.
3. Completar la tasca. Si es completen els dos primers passos, el tercer pas gairebé arriba per si sol. Visca, ja han transcorregut els tres minuts i les dents han quedat perfectament netes! Completar la tasca implica acabar-la i donar-li els últims tocs. En aquest cas, consistirà en tancar l’aixeta, deixar la pasta i el raspall de dents al seu lloc i assegurar-se que no li queden restes de pasta de dents a la cara!

Exemple del mètode “1, 2, 3” per a un treball de redacció

En una tasca més complicada, com fer un treball de redacció sobre un llibre, els passos seran més complexos, però els elements bàsics seguiran sent els mateixos:

1. Organitzar-se. Explica-li que aquest pas consisteix en preparar-se. Prova de decidir què és el que es necessita fer i reunir tots els elements necessaris per fer-ho. Per exemple: "Què necessites fer per començar a fer la feina?" Ajuda’l a elaborar una llista de coses, com ara: triar un llibre, assegurar-se que el llibre és adequat per al professor que li ha demanat el treball, anotar el títol del llibre i el nom de l’autor, treure el llibre de la biblioteca i marcar al calendari la data d’entrega.

Després ajuda’l a pensar en el material i els accessoris que necessita: el llibre, diverses targetes per prendre notes, un bolígraf per escriure, el llistat de preguntes formulades pel professor sobre el llibre, folis per redactar el treball i una tapa. Demana al teu fill que porti tots els accessoris al lloc on durà a terme el treball.

A mesura que vagi avançant en el projecte, ensenya-li a utilitzar la llista per comprovar quins punts ha complert i que es prepari pels següents. Digues que es plantegi preguntes com: "Què em toca a continuació? És clar, començar a llegir el llibre". Cal que aprengui a afegir elements a la llista, com ara acabar el llibre, llegir les preguntes del professor o començar a redactar el treball.

2. Mantenir la concentració. Explica-li que aquesta part consisteix en fer la feina i perseverar en la consecució. Això significa fer el que se suposa que cal de fer, seguir els punts de la llista i cenyir-se a la tasca. També significa concentrar-se tot i que hi hagi alguna cosa que desitja fer més.

Explica-li també que són adequats els descansos breus per estirar una mica les cames i després tornar a la feina. En finalitzar, tindrà temps per dedicar-se a altres coses com divertir-se jugant amb els amics. Fes-li saber que mantenir la concentració pot ser difícil algunes vegades però que es tracta d’una habilitat que millora amb la pràctica.

3. Completar la tasca. Explica-li que aquesta part consisteix a concloure o finalitzar. Parla-li sobre aspectes com ser net en els treballs escolars, i que demani a algú que li repassi el treball realitzat per detectar possibles errors o faltes. Instrueix el teu fill perquè no oblidi seguir aquests importants passos: escriure el nom a la feina, col·locar una tapa o coberta, introduir el treball dins de la carpeta correcta i posar la carpeta dins de la motxilla per poder-lo lliurar al professor.

Aspectes importants a recordar

Que un nen sigui capaç de dividir una tasca en múltiples passos és una cosa que requereix temps, així com aprendre a aplicar aquestes habilitats a les feines que necessita realitzar. De vegades, a un li pare pot semblar més fàcil portar a terme ell mateix els treballs escolars del fill. I és evident que això li comportarà menys temps, però el problema és que d’aquesta manera els nens no aprenen a ser independents ni a rendir per sí sols si els seus pares es presenten al moment i intervenen en totes les situacions difícils o que els plantegen reptes.

Per això, el mètode “1, 2, 3” compensa el temps i l’esforç que dediques als fills. Aquests són els motius:

• Els nens aprenen les habilitats que necessiten: servir-se un bol de llet amb cereals, lligar-se els cordons de les sabates, triar peces de roba que queden bé, fer i finalitzar els deures,...
• Aquestes habilitats els ajuden a desenvolupar una sensació d’independència. Un nen que es vesteix tot sol només amb 4 anys se sentirà "més gran". Es tracta d’una sensació agradable que es refermarà amb el pas del temps conforme aprengui a fer cada vegada més coses sense ajuda. És amb aquest tipus d’experiències que els nens es comencen a formar una creença sobre si mateixos. És a dir, la creença que "sóc capaç", que "ho puc fer".
• Les expectatives, dites amb fermesa però també amb amabilitat, que el teu fill ha de començar a realitzar determinades tasques per si sol li transmeten un important missatge. Tu reforces la seva independència i això l’anima a acceptar cert nivell de responsabilitat. Els nens aprenen que els altres els fixen expectatives i que ells les poden complir.
• Aquest tipus d’ensenyament pot constituir un immens gest d’amor, ja que li estàs dedicant temps a mostrar com fer coses per si mateix, amb interès, paciència, amabilitat i interès. Això farà que el teu fill se senti estimat i cuidat. Pensa en això com si estiguessis omplint la caixa d’eines del teu fill amb estris decisius i fonamentals per a la vida.

Font: http://kidshealth.org/