Skip to main content
Consells per a un bon calçat infantil

Consells per a un bon calçat infantil

Consells per a un bon calçat infantil

Els peus: caminem sobre ells, però… els donem l’atenció que es mereixen? Les sabates són de gran importància en el seu desenvolupament, sobretot pels més petits. Quin calçat els convé més en cada etapa? Què hem de tenir en compte per evitar malformacions i afavorir un correcte creixement?

En el següent article trobaràs informació segmentada per edats i un conjunt de recomanacions que t’ajudaran a escollir el millor parell pels teus fills.

El més important per al correcte desenvolupament del peu és l’ús d’un calçat adequat en cada etapa de la infància. Durant els primers mesos de vida, l’ideal és que el nen vagi amb mitjons. En el cas d’utilitzar sabates, aquestes han de ser sense sola, ja que durant el primer any el peu creix normalment fins a quatre números, passant d’un número 16 a un número 20.

A partir dels 10 mesos, hem de començar a preparar el peu del nen per gatejar i per anar posant-se de peu, per tant el millor és comprar sabates amb puntera i dors consistents per protegir els seus dits i evitar fregues i cops que puguin donar-se. No és gens recomanable l’ús de civelles en aquesta etapa perquè podrien causar erosions al dors del peu.

En el moment de començar a caminar, es recomana l’ús de sabates ben reforçades a la part posterior i laterals, per a un bon suport del turmell. Aquesta part del calçat es diu contrafort i no ha de superar l’altura del turmell per evitar que la musculatura i els lligaments d’aquesta zona s’atrofiïn. La sola, en canvi, ha de ser poc gruixuda, antilliscant i molt flexible per millorar la mobilitat del peu.

És important també que el tancament proporcioni una subjecció correcta del peu. El velcro, és una bona opció ja que els dóna autonomia a l’hora de vestir-se.
 
Seguint aquestes indicacions proporcionarem seguretat i estabilitat al nen en els seus primers passos.

Recomenacions

Durant els primers 10 anys el creixement del peu del nen és exponencial pel que és útil revisar un cop al mes si la sabata li ha quedat petita. Per comprovar-ho correctament, podem fer el següent (sempre amb el nen de peu):

  1. Comprovar que el dit més llarg del peu, normalment el primer, encara que de vegades és el segon, quedi a 1,5 centímetres de la puntera.
  2. Introduir sense gaire esforç el dit índex entre el taló i la sabata. Sobretot al comprar, ja que depenent del fabricant el número pot variar.
  3. Cal tenir en compte que els dits dels nens són molt elàstics, de manera que si la sabata li va petita, els seus dits es comprimiran i no li faran mal, però, encara que no es queixi, pot provocar problemes en el creixement natural del peu.
  4. Inspeccionar el peu, vigilant que no hi hagi zones envermellides a causa del frec constant o la pressió que la sabata pugui exercir.
  5. Les compressions, mentre el peu s'’està osificant, provoquen deformacions importants. Davant el dubte, millor unes sabates una mica grans que unes d'ajustades.

Els nens van madurant la seva manera de caminar fins als 7 anys. A partir de llavors, els seus paràmetres, seran semblants als d'’un adult. Perquè la sabata no influeixi negativament en aquesta etapa hem de tenir en compte els següents punts:

  • El calçat ha de ser flexible i lleuger, exceptuant el contrafort de la zona del taló.
  • Utilitzar calçat de manera ampla i que s’'adapti a la forma del peu, sense angulacions pronunciades que puguin derivar en malformacions.
  • La palmilla ha de ser plana, evitant que elevin el pont del peu.
  • Els materials han de ser naturals i molt transpirables.
  • A l'’estiu, les sandàlies haurien d’'anar ben lligades i, si és possible, sense elements entre el primer i el segon dit.

Referència bibliogràfica:

El calçat dels nostres fills. Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya. 2010 [accés 11 d’octubre de 2011]. 

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  11/10/2011 Última modificació:  17/07/2023