• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Conjuntivitis en el nounat

18/11/2016

Igual que la resta de nens, els nadons poden patir conjuntivitis aguda. Aquesta es manifesta per envermelliment de la conjuntiva bulbar (la pell que recobreix la part blanca de l'ull), secreció conjuntival (lleganya) i en ocasions edema (augment de volum) de les parpelles.

És important diferenciar aquest enrogiment del que produeix una hemorràgia conjuntival, molt freqüent també en nadons i produïda durant el part. En el cas de l'hemorràgia conjuntival, l'enrogiment és localitzat, s'observa en un lloc concret de la conjuntiva i no en tot l'ull, i no produeix lleganya ni inflamació de les parpelles.

També és important diferenciar la conjuntivitis d'aquella situació en què el nounat té lleganya però sense enrogiment de l'ull. Aquesta situació és molt freqüent, i habitualment crònica durant els primers mesos, en alguns nadons que presenten obstrucció congènita del conducte lacrimonasal. És a dir, que el conducte que porta la llàgrima des de l'ull fins al nas està obstruït o és més estret al naixement. Sol resoldre de manera espontània en molts nadons i el tractament transitori és amb massatges a la zona del lacrimal. Solen tenir tendència a, a més, patir conjuntivitis per gèrmens similars als de la resta de nens.

És important considerar a part les conjuntivitis que apareixen en els primers dies de vida, ja que poden estar produïdes per gèrmens que es transmeten al canal del part, de la mare al nen, i que poden produir complicacions greus en el nen; no només per la gravetat de la infecció ocular, sinó també perquè poden afectar altres òrgans i produir infeccions greus.

Els gèrmens que amb més freqüència produeixen conjuntivitis en nadons són la Chlamydia trachomatis, la família dels estafilococs, el pneumococ, el gonococ i el virus herpes tipus II.

El tractament, en alguns casos, requereix l'ingrés hospitalari del nadó per rebre tractament antibiòtic intravenós i tòpic, en col·liri o pomada.

Donada la seva freqüència i la seva gravetat en alguns casos, després del naixement s'aplica una pomada antibiòtica (eritromicina o aureomicina) a tots els nounats en ambdós ulls com a mesura de prevenció. Habitualment es realitza a la sala de parts, durant els primers minuts de vida.

Etapa: 

Comparteix