El confinament i la pubertat precoç en nenes

Un estudi dut a terme a Itàlia, demostra l’augment de casos de pubertat precoç en les nenes durant i després del confinament italià arran de la pandèmia del coronavirus (COVID-19). Si bé cada cop més l’inici de la pubertat en les nenes es produeix a una edat més primerenca, els factors ambientals poden jugar-hi un paper importat que encara no hem acabat d’entendre.

Evolució històrica

L’edat mitjana d’inici de la pubertat ha disminuït durant el darrer segle. Les dades històriques d’Europa mostren un fort descens de l’edat mitjana de la menarquia des dels 17 anys a principis del segle XIX fins a aproximadament els 13 anys a mitjans del segle XX, amb una disminució menor durant els darrers 25-30 anys.

Els factors genètics tenen, sens dubte, un paper important en aquestes tendències. No obstant això, hi ha un consens que les variables ambientals, com ara el pes, la nutrició fetal, els hàbits dietètics infantils, l'activitat física, els factors psicològics i l'exposició a camps electromagnètics (CEM) i/o substàncies químiques pertorbadores del sistema endocrí, també tenen un impacte fonamental en aquests canvis.

Els efectes del confinament

A Itàlia, com a altres llocs, la pandèmia COVID-19 va crear una pressió sense precedents en l’atenció sanitària i durant els mesos més estrictes va obligar milions de persones a romandre aïllades a casa durant els mesos de març a maig de 2020. És possible que aquest confinament fos el responsable que augmentés l’impacte de factors que interfereixen en el desenvolupament de la pubertat, com són l’adipositat i el benestar psicològic. Durant aquest període, es va donar una major incidència de depressió, ansietat i estrès en adults, i malgrat les dades en infants i adolescents són escasses, és probable que tinguessin reaccions psicològiques similars. 

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la freqüència de la pubertat precoç i la taxa de progressió puberal en les nenes durant i després del confinament, comparant els resultats amb les dades del mateix període dels darrers 5 anys i considerar possibles correlacions entre les condicions de confinament i aquestes tendències.

Sobrepès, dispositius electrònics i salut mental

Hi ha tres factors que podrien contribuir a afectar l’avançament del desenvolupament puberal. Aquests factors són: un augment de l'IMC (índex massa corporal), l’ús excessiu dels dispositius electrònics i els desencadenants de tipus psicològics, tots ells intensificats durant el confinament.

• L'ús de dispositius electrònics va mostrar un augment significatiu durant el confinament. El principal ús va ser per a classes i estudis escolars, però també per a entreteniment (TV i videojocs). L’ús de dispositius durant les hores abans de dormir també va augmentar significativament.
• La nutrició juga un paper fonamental en el moment de la pubertat i l’obesitat s’associa amb l’aparició de la menarquia a edats molt tempranes. Els efectes de la massa grassa poden interactuar amb alguns disruptors endocrins que tenen una alta afinitat pels lípids i s'emmagatzemen en teixits grassos, creant així condicions per a la persistència d'efectes sistèmics.
• Els factors psicològics també poden ser importants. És probable que la pandèmia COVID-19 afectés la salut mental i el benestar de nens i nenes considerablement. La por a la malaltia, l’ansietat i el distanciament social poden haver tingut efectes perjudicials en la salut de nens i nenes. El tancament de les escoles, la interrupció sobtada de les relacions socials i familiars, el canvi d’hàbits quotidians i l’ansietat dels pares per problemes financers i altres, poden haver afectat l’estabilitat emocional dels infants. 

Conclusió de l’estudi

Els resultats semblen suggerir una correlació entre els factors ambientals i l’aparició primerenca d’una pubertat de progressió ràpida. L’estudi se centra en pacients femenines, però es pot fer la hipòtesi que aquests factors també poden afectar el desenvolupament pubertal dels nois.

En conclusió, les dades mostren un augment de la incidència de nous diagnòstics de pubertat precoç, així com una taxa més ràpida de progressió puberal en pacients diagnosticats prèviament,durant i després del confinament de COVID-19, suggerint que factors ambientals, com l’IMC i l’ús de dispositius electrònics, sorgits durant el confinament, van tenir un paper desencadenant. De tota manera, es necessiten estudis addicionals per confirmar aquestes dades i dilucidar la importància relativa dels diversos factors en joc i com interactuen.

Accés a la font de consulta: 

Increased incidence of precocious and accelerated puberty in females during and after the Italian lockdown for the coronavirus 2019 (COVID-19) pandemic. Italian Journal of Pediatrics.