• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Coneix què és l'èctasi piélica, una malaltia renal

25/05/2017

L'èctasi piélica és la dilatació d'una zona del ronyó anomenada pelvis renal.

La pelvis renal és una estructura en forma d'embut que recull l'orina formada al ronyons i l'envia a l'urèter, el conducte que porta l'orina fins a la bufeta.

Com i quan es diagnostica?

La qualitat d'imatge dels equips d'ecografia actuals fa que la majoria de les ectàsies piéliques es diagnostiquin a l'ecografia del segon trimestre de l'embaràs. De fet, és l'anomalia que es detecta amb major freqüència en aquesta prova diagnòstica, ja que pot trobar-se fins a un 5% dels fetus. És més freqüent trobar-lo en l'ecografia de fetus homes i en la banda esquerra.

Es considera com dilatació piélica quan la seva grandària és major de 4 mm en fetus de menys de 33 setmanes i major de 7 mm en fetus de més de 33 setmanes d'edat gestacional. Hi ha diversos graus de dilatació (lleu, moderada i severa) en funció de la seva mida.

Quina rellevància té el seu diagnòstic?

La troballa d'una èctasi piélica és un marcador, un signe d'alerta que requereix que es descartin altres anomalies dels ronyons i de la via de l'orina (urèters, bufeta i uretra) que puguin tenir repercussió en la funció dels ronyons en la etapa fetal o després del naixement.

No obstant això, en la majoria dels casos es tracta d'ectàsies lleus i no associades a altres malformacions. En aquests casos, en què es troba de forma aïllada i la dilatació és petita, pot no tenir cap rellevància.

De fet, en molts fetus es diagnostica en el segon trimestre de la gestació i en l'ecografia del tercer trimestre ja no s'observa, fet que porta a pensar que petites dilatacions formen part del procés de maduració normal de la via urinària.

A partir de quina mida resulten rellevants?

La troballa d'una dilatació de la via urinària com l'èctasi piélica a les ecografies de l'embaràs sempre requereix la seva comprovació després del naixement mitjançant ecografia. Quan la dilatació és inferior a 10 mm es recomana realitzar-la al voltant de les 4 setmanes de vida del nadó.

En cas que la dilatació sigui més gran de 13-15 mm és important realitzar l'ecografia en els primers dies de vida. Si en aquesta prova es confirma aquesta grandària de dilatació s'aconsella la prevenció de la infecció d'orina amb l'administració diària d'una dosi baixa d'antibiòtic al nadó, així com realitzar una prova, la cistouretrografia miccional seriada (CUMS), per valorar si la dilatació s'acompanya de reflux vesicoureteral (RVU). 

 

Comparteix