Cataracta congènita
La cataracta congènita, una opacitat en el cristal·lí de l'ull en néixer, pot afectar la visió dels nens. Detectada per la lluentor blanquinosa en la pupil·la, es diagnostica a través d'un examen ocular pediàtric. El tractament principal és la cirurgia primerenca, seguida d'ulleres o lents. El pronòstic varia segons la gravetat i el tractament, però amb atenció adequada, la visió millora. La cirurgia i el seguiment són essencials, i el suport dels pares és crucial per a l'èxit del tractament.
Què és la cataracta congènita?
La cataracta congènita és un problema de salut en què el cristal·lí de l'ull del nadó, que normalment és clar i transparent, té una opacitat o taca en néixer. El cristal·lí és com una finestra que permet que la llum passi a través de l'ull i arribi a la retina.
Quan és opac o "ennuvolat", la llum no pot passar correctament, cosa que dificulta que el nadó hi vegi bé.
Les cataractes congènites afecten aproximadament 3 de cada 10.000 infants i poden tenir un impacte greu en el desenvolupament visual del nen si no es tracten adequadament.
Les cataractes congènites poden afectar un o els dos ulls i estar causades per diversos factors, com canvis genètics o mutacions que poden ser heretades, problemes metabòlics congènits o, més rarament, infeccions durant l'embaràs, tot i que de vegades no s'arriba a saber el motiu concret pel qual apareixen.
Quins són els seus símptomes?
El símptoma més comú de la cataracta congènita és l'aparició d'un color blanc o grisós a la pupil·la del nen, que normalment és negra. De vegades, se sospita perquè el nadó dóna la impressió que té problemes per veure-s’hi, mou els ulls d’una manera molt ràpida (situació coneguda com a "nistagme") o té estrabisme, que és quan els ulls no s'alineen correctament.
Aquests símptomes poden ser difícils de detectar en les primeres etapes, especialment per als pares, perquè els nadons no poden expressar el que estan veient. La brillantor o reflex blanquinós a la pupil·la del nen es pot veure millor en certes condicions d'il·luminació o en fotografies amb flash. Les revisions periòdiques permeten als pediatres detectar les cataractes.
Segons els casos, el diagnòstic es pot efectuar al cap de pocs dies de néixer o més endavant.
Com es diagnostica?
La cataracta congènita es pot diagnosticar mitjançant l'examen ocular que porta a terme el pediatre. Un cop diagnosticada, s'haurà d'enviar el pacient a l'oftalmòleg pediàtric, que valorarà si s'han de fer més exploracions complementàries.
Quin és el seu tractament?
El tractament principal per a la cataracta congènita és la cirurgia, que permet extreure el cristal·lí opac. Generalment, la intervenció es realitza al més aviat possible per permetre que la visió del nadó es desenvolupi correctament. Després de la cirurgia, el nadó pot necessitar ulleres o lents de contacte per ajudar a enfocar la llum a l'ull.
En alguns casos, sobretot quan la cataracta afecta només un ull, el metge també pot recomanar tapar l'altre per estimular l'ús de l'ull afectat i ajudar a millorar la seva visió. En molts casos de cataracta congènita, després que s'ha extret el cristal·lí opac es col·loca al seu lloc una lent intraocular (LIO) per ajudar a enfocar la llum a la retina, de la mateixa manera que ho feia el cristal·lí natural.
Les LIO són lents artificials que estan dissenyades per romandre a l'ull de manera indefinida. Estan fetes de materials que són segurs i ben tolerats pel cos.
Quines altres coses cal tenir en compte?
El pronòstic de la cataracta congènita depèn de diversos factors, incloent-hi la gravetat de l'opacitat, si afecta un o tots dos ulls, la presència d'altres problemes de salut -dels ulls o problemes de salut generals- i el que es tardi a tenir el diagnòstic i començar el tractament. Quan es detecten i es tracten a temps, les cataractes congènites solen tenir un bon pronòstic.
La cirurgia per extreure la cataracta, seguida per la correcció visual adequada amb ulleres, lents de contacte o una lent intraocular, sol suposar una millora important de la visió. Tanmateix, és important entendre que fins i tot amb un tractament adequat, la visió de l'ull afectat no sol ser tan bona com la de l'ull sa.
També és important recordar que la cirurgia de cataractes i el tractament posterior requereixen un seguiment acurat, expert i a llarg termini per manejar qualsevol possible complicació i per assegurar que l'infant estigui assolint els millors resultats visuals possibles. En tot cas, el suport i la col·laboració dels pares en el seguiment del tractament és molt important, especialment si es necessita fer servir ulleres o parxís oculars.
