• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com reaccionar davant l'enrabiada d'un nen

08/10/2020

Per què tenen lloc les rebequeries? 

Les rebequeries són freqüents i formen part del desenvolupament normal dels nens petits. Consisteixen en arravataments emocionals pertorbadors i o desagradables que presenten de vegades els nens quan els seus desitjos o necessitats no són satisfets. Poden donarse en forma de gemecs i plors, i fins i tot crits, cops, plors intensos o aguantarse la respiració.

Així doncs, les rebequeries són una manera que tenen els nens de mostrar enuig, frustació i malestar. Al llarg del desenvolupament pot succeir que les rebequeries perdin aquest component de comunicar un estat emocional i siguin utilitzades pel nen com una manera d'aconseguir allò que necessita o desitja.

En la majoria dels casos poden desaparèixer per si soles a mesura que els nens maduren i guanyen autocontrol, de manera que no solen ser un motiu de preocupació.

Les rebequeries són igual de freqüents en els nens que en les nenes i solen iniciar-se entre els 12 i 18 mesos. Es fan més freqüents i intenses entre els 2-3 anys, ja que a aquesta edat el nen/a ja s'identifica plenament com un ésser diferent als seus pares. El nen identifica els seus propis desitjos i vol que siguin satisfets, així actua per arribar a la seva meta.

No obstant això, a aquesta edat, la capacitat per tolerar la frustració i regular les emocions només està començant a desenvolupar-se. Això comporta que, quan el nen s'adona que no pot aconseguir el que vol, apareguin amb facilitat les rebequeries. Si a més el nen està cansat, afamat o malalt, és més fàcil que es presenti una rebequeria.

Què es pot fer per evitar que apareguin les rebequeries?

Al llarg del dia el nen s'enfronta a nombroses situacions en les quals els seus desitjos o les seves necessitats no encaixen amb allò que l'exterior imposa. Si el nen és petit el seu nivell de desenvolupament no li permet resoldre aquesta disjuntiva, per la qual cosa requerirà de l'acompanyament de l'adult per superar aquesta situació.

Tot i que en determinades ocasions les rebequeries són inevitables, hi ha alguns factors que poden ajudar a l'infant a estar menys irritable i a gestionar millor la frustració:

  • Mantenir un horari i una rutina estable.
  • Assegurar que dorm les hores necessàries (per exemple, un nen de 2 anys necessita dormir entre 12 i 13 hores a el dia, incloent una migdiada)
  • Evitar decir “no” cuando no es imprescindible. Podemos orientar y limitar la conducta del niño utilizando afirmaciones (por ejemplo, podemos decir: “Después podrás seguir jugando” en lugar de "No puedes jugar a esto ahora”).
  • Emprar un to alegre al donar indicacions als nens, perquè soni més com una invitació que com una ordre. Això ajuda a reduir les queixes.
  • • Evitar les baralles i les disputes per fets no rellevants, com ara quina roba o quines sabates posar-se.
  • Permetre que tingui control sobre coses petites com per exemple: que pugui agafar la fruita que vulgui ( "Vols pera o poma?"), L'ordre en què fer algunes activitats diàries ( "Prefereixes que tallem les ungles abans o després de posar-te el pijama ").
  • Fixar-se en les seves accions positives en lloc de posar de relleu de manera freqüent allò que no fa bé.
  • Mantenir els objectes perillosos o que no ha d'agafar fora de la seva vista.
  • Si anticipem que està a punt d'enfadar-se o si s'està enfadant, utilitzar la distrac-ció per redirigir la seva atenció fent coses que li interessin (canviar d'objecte, d'activitat, d'ambient...)
  • Ajudar a l'infant a aprendre a fer coses noves, començant per coses senzilles i acompanyant-lo en el procés perquè pugui tolerar millor la frustració quan no li surtin les coses i romangui en els intents.
  • Evitar activitats que suposin un esforç (com ara sortir a comprar) quan està cansat.
  • Considerar amb interès les peticions que ens fa el nen per poder valorar adequadament la idoneïtat d'aquestes i poder donar una resposta ajustada.
  • Tenir en compte que la rebequeria és una manera que té el nen de comunicar-nos el que vol o el que li passa.
    • Per exemple, pot ser que el nen estigui jugant i que faci la rebequeria quan s'ha decidit que és hora d'anar-se'n de casa. En aquesta situació, amb l'enrabiada el nen ens intenta expressar que no vol deixar de jugar (la qual cosa és una demanda totalment ajustada al seu nivell de desenvolupament). En aquest context, si la com-prensió del llenguatge és bo, pot ser útil per exemple: que li diguem de manera anti-cipada que haurem de sortit de casa, que li expliquem a on anem i que després podrà tornar a jugar i pactar que es pugui emportar algun joguina.

Com acompanyar les rebequeries quan apareixen?

  • ​Donar una resposta calmada mantenint les indicacions i límits que hem establert.
  •  No cridar, agitar o colpejar el nen. Si no aconseguim gestionar la nostra pròpia frustració o enuig, les nostres reaccions només empitjoraran la situació.
  • Intentar distreure'l (de manera suau) canviant d'activitat o de lloc.
  • En ocasions una estratègia que pot ser útil és ignorar el comportament fins que acabi i llavors acostar-se a el nen serenament, parlar amb ell de la situació i oferir-li alternatives. Això es podrà fer si el nen està segur i no està realitzant conductes destructives.
  • Si amb la rebequeria pot fer-se mal a si mateix o als altres es recomana portar-lo a un lloc tranquil i segur on pugui calmar-se.
  • No donar resposta immediata a les seves demandes al realitzar l'enrabiada ja que això ensenya a l'infant que per obtenir el que vol pot ser útil fer una rebequeria.
  • Amb els nens més grans, un cop passada la "tempesta", intentar felicitar-lo pel fet d'haver aconseguit regular-se.
  • I a més de totes aquestes estratègies cal tenir present que intentar identificar què causa de la rebequeria i que és el que ens està intentant comunicar amb ella ens permetrà acompa-nyar-la millor. Per exemple:
    • Si la rebequeria és una reacció d'enuig i frustració davant la nostra negativa a do-nar-li una cosa que desitja: intentar mantenir la calma, donar explicacions simples de perquè no pot obtenir-ho (no massa) i distreure'l amb un canvi d'activitat o de lloc.
    • o Si la rebequeria passa perquè no vol fer alguna cosa que li hem dit que ha de fer: no prestar massa atenció a la rebequeria i un cop estigui més tranquil acompanyar-lo en el compliment de l'activitat.
    • Si el nen està cansat: intentar que pugui dormir o descansar.

I després de la rabieta, què?

Després de la rebequeria el nen se sol sentir vulnerable. Això es produeix com a conseqüència de la pròpia de la cascada emocional de la rebequeria i del fet que sap que ha tingut un comportament que l'entorn sovint valora com a negatiu. Per això es recomana realitzar mostres d'afecte com fer-li una abraçada i dir-li que l'estimem. 

Quan pot ser necessària l'ajuda especialitzada?

  • Si no disminueixen més enllà dels 4 anys.
  • Si el nen causa lesions o s'autolesiona durant una enrabiada.
  • Si s'aguanta la respiració o es produeix un desmai.
  • Si es nega a menjar o a dormir de forma reiterada.
  • Si augmenten de manera significativa en freqüència, intensitat i durada.
  • Si el nen està molt irritable i mostra una marcada conducta d'oposició.
  • Si les rebequeries van acompanyades d'altres símptomes com malsons, terrors nocturns, regressió en el control dels esfínters, pors intenses i freqüents o dificultats significatives per separar-se dels pares.
  • Si les rebequeries desperten molts sentiments negatius en els pares, de manera que sovint reaccionen a elles amb enuig o pèrdua de control.
  • Quan les rebequeries són l'expressió d'un malestar de l'infant en relació a dificultats o pro-blemàtiques de l'entorn
  • Si els pares cedeixen davant totes les rebequeries.
  • Si hi ha sospita d'algun altre problema no identificat que podria estar afavorirnt la presència de les rebequeries, com ara: dèficits auditius o visuals, retards en el desenvolupament glo-bal o problemes en el desenvolupament del llenguatge.

Accés a les fonts de consulta:

Wendy Sue Swanson. 2014. Finding Calm and Confidence in Parenting, Child Health, and Work-Life Balance. American Academy of Pediatrics. Stefanie Reiberger. 2009. Rabietas infantiles. Mente y Cerebro, 36, págs. 28-31.

Etapa: 

Comparteix