Com promoure una comunicació familiar eficaç

16/06/2021

La comunicació eficaç es defineix com aquella en què el receptor interpreta i comprèn el missatge en el sentit que pretenia l'emissor. Aquesta seria la comunicació ideal però freqüentment trobem dificultats per a una correcta comunicació. La distracció, les interrpcions, precipitar-nos a oferir solucions, fer judicis de valor, negar o rebutjar el que sent el nostre interlocutor, contraargumentar i centrar-nos en nosaltres mateixos, i no cuidar la nostra comunicació no verbal són algunes de les barreres més freqüents en la comunicació. 

Podem millorar significativament la nostra comunicació amb els adolescents posant en práctica algunes senzilles estratègies:

Escolta activa

Escoltar i entendre la comunicació des de el punt de vista de l'altre, comprenent no només el que expressa directament, sinó també els sentiments, idees o pensaments subjacents al que està dient. Per a això cal una atenció adequada, però és més que parar atenció, significa tractar de comprendre a l'altre de forma global.  

Per facilitar una escolta activa ens pot ser d'ajuda parafrasejar, resumir el que hem entès per comprovar que ho estem entenent bé i emetre expressions o paraules de reforç. Hem d'intentar adaptar el nostre llenguatge al de l'adolescent, sense confondre'ns ni situar-nos al mateix nivell (no som els seus col·legues).

També és aconsellable cuidar la nostra comunicació no verbal: mantenir el contacte visual, distància adequada, postura lleugerament inclinada cap endavant, gestos i expressions que demostrin interès, expressió facial en sintonia amb el contingut del missatge, etc.

Disponibilitat

Ens ajudarà presentar una actitud positiva davant els inicis d'interacció dels nostres fills (encara que això ens suposi generalment un esforç per interrompre el que estiguem fent en aquell moment), intentant aprofitar les oportunitats per conèixer les seves opinions, respondre a les seves preguntes i compartir les nostres pròpies experiències. Però també caldrà acceptar els seus silencis, rebutjos o falta d'interès, entenent que a aquesta edat formen part de la normalitat.

Si estem ocupats en un assumpte que no pot ser relegat a un segon pla, seria interessant poder "negociar" i acordar un nou moment per establir la comunicació pendent. Els estarem manifestant el nostre interès i a l'hora els ensenyarem a tolerar l'espera. 

Convé assegurar-nos que saben que podran comptar amb nosaltres si tenen un problema i actuar en conseqüència, estant alertes a si mostren algun tipus de preocupació (per exemple, si realitzen preguntes indirectes sobre alguna cosa que li passa a un amic, que han vist o llegit, o realitzen preguntes sobre la pròpia adolescència dels pares), intentant mostrar-nos receptius i acceptar-los incondicionalment. 

Adaptabilitat

Per mantenir una comunicació fluida amb els nostres fills adolescents caldrà una elevada proactivitat per part nostra; haurem de buscar ocasions i realitzar propostes de comunicació de forma flexible, donant-los a entendre el nostre interès i preocupació, però sabent valorar les possibilitats per a una interacció i adaptant-nos a cada situació. És recomanable participar en activitats compartides, ja que generen bones oportunitats per conversar.

En el cas de voler comunicar-nos amb els nostres fills és convenient triar el moment i el lloc adequats. Un bon estil comunicatiu i un contingut coherent podem ser insuficients si no hem valorat el lloc, el grau d'intimitat, el seu estat anímic i que la activitat que estigui realitzant no sigui incompatible amb l'acte de la comunicació.

Empatia i acceptació 

Empatia és l'habilitat per posar-nos al lloc de l'altre, comprendre i sentir segons el seu punt de vista. És imprescindible per a realitzar una escolta activa des del punt de vista emocional, tractant de "posar-nos en la seva pell" i fent-li saber que "ens en fem càrrec".

De vegades ens resulta difícil no minimitzar les preocupacions o la intensitat de les reaccions emocionals de l'adolescent, però el que els adolescents necessiten és sentir-se validats i no jutjats per les seves opinions o afectes. Encara que no compartim el seu punt de vista, la comunicació es beneficiarà si som capaços de fer que se sentin escoltats i compresos. 

Sovint ens expressaran que "no els entenem". Haurem de tolerar aquestes reaccions intentant que ens expliquin en més profunditat allò que els preocupa i procurant recordar que nosaltres no sempre ens vàrem sentir entesos pels nostres pares, tot i que ho fessin el millor possible.

Assertivitat i autoregulació

La comunicació assertiva ens permet expressar les nostres opinions, emocions i desitjos de forma tranquil·la i respectuosa, i intentar acceptar a l'altre sense jutjar-lo. Si com a pares aconseguim mantenir una postura assertiva amb els nostres fills, autoregulant les nostres emocions de forma adequada, exercim un modelatge positiu cap a ells i és més probable que incorporin aquest tipus d'estratègies en el seu estil de comunicació interpersonal. 

Per a això ens ajudarà tenir en compte diversos aspectes:

  • Respectar i acceptar ls diferències. Un dels objectius de l'etapa adolescent és la formació de la pròpia identitat a través de la diferenciació dels pares, de manera que és esperable l'expressió d'opinions contràries als valors, creences i ideologies familiars. 
  • Ser específics en la comunicació. Poder definir allò que opinem, el què demanem o volem i fer propostes concretes.
  • Procurar ser breus. Repetir diverses vegades el mateix o allargar el discurs de forma excessiva pot fer que els adolescents desconnectin o ens qualifiquin de pesats. És millor deixar clar el que esperem d'ells i el que farem si no es compleix, i donar-los temps perquè ells mateixos ho gestionin, sense haver de recordar-los-hi constantment.  
  • Ser precisos a l'hora de'expressar un desacord o una crítica esmentant la conducta concreta que ens desagrada i no a la persona en la seva totalitat. 
  • Intentar no barrejar temes. A vegades aprofitem una discussió per comentar un altre tema que ens preocupa o retreure alguna cosa del passat, i els adolescents tembé solen fer-ho. 
  • No anar acumulant emocions negatives sense comunicar-les. Aquestes poden conduir a un conflicte amb l'adolescent o a un esclat emocional desproporcionat. 
  • Ser pacients, negociar i marcar límits clars. És propi de l'adolescència qüestionar les normes familiars establertes fins al moment, i l'entrada en aquesta etapa requereix una reconstrucció de les regles i límits, parcialment negociada amb els adolescents, però aquests segueixen necessitant algunes normes bàsiques, clares i inamovibles. 

Per a més informació sobre les autolesions en població adolescent, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los».

Etapa: 
×

#BHHAwards 2021

Relevant Actors in the Health Sector

L'hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha estat nominat als premis BHH Awards 2021, a la categoria de Millor Hospital Innovador: per implementar i oferir eines digitals per millorar el viatge i l'experiència dels pacients i les seves famílies. Ens ajudes a fer-ho possible? Necessitem el teu vot! Moltes gràcies