• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com observar i detectar la dislèxia en els nens

17/04/2012

Segons estudis recents, la prevalença estimada de la dislèxia és del 4 al 10% de la població. Aquest trastorn d’aprenentatge, que afecta principalment les habilitats implicades en la lectura fluïda de les paraules i en l’escriptura, no es pot diagnosticar a l’etapa infantil tot i que ja es poden apreciar possibles dificultats per aprendre la llengua escrita. Us donem pistes per observar-ho.

La dislèxia afecta el procés lector i escriptor dels nens, però no té res a veure amb les habilitats intel·lectuals. En concret, els nens que la pateixen tenen alterades les habilitats de consciència fonològica (l’habilitat per identificar i manipular els sons de les paraules), la memòria verbal (l’habilitat per retenir l’ordre seqüencial d’una llista de paraules, números o instruccions durant un curt període de temps) i la velocitat de processament verbal. Aquest trastorn persisteix durant l’adolescència i l’edat adulta.

Ara bé, els límits exactes dels símptomes de la dislèxia no estan tan clars. En tot cas, és important donar suport al nen diagnosticat tant en l’àmbit familiar com en l’escolar. Això farà que les dificultats a les que s’hagin d’enfrontar en un futur siguin menys dures per a ells. Certs factors poden influir en els resultats a llarg termini:

Factors que fan preveure un millor pronòstic:

  • Una detecció precoç i una intervenció de qualitat.
  • Bones habilitats de llenguatge oral.
  • Habilitats per mantenir l’atenció.
  • Un bon suport familiar i escolar.

Factors que fan preveure un pitjor pronòstic:

  • Problemes greus a nivell fonològic.
  • Velocitat lenta de processament. 
  • Manca de recursos compensatoris.
  • Altres dificultats d’aprenentatge concurrents.
  • Detecció i intervenció tardana.
  • Ensenyament i intervenció pobres.

De fet, l’aprenentatge de la llengua escrita és quelcom cultural, i no pas un procés natural. Són quatre dimensions les que entren en joc quan s’ensenya a llegir i a escriure a un nen: 1) crear-li el gust per la lectura, 2) fer-li entendre que el llenguatge escrit és un sistema de comunicació, 3) entrenar-lo en la comprensió lectora i 4) conduir-lo per a que aprengui el codi. Aquest últim es desenvolupa de la següent manera:

  • La consciència fonològica: és l’habilitat per percebre, identificar i manipular els sons que formen les paraules. S’inicia a P3 (aprenen a escoltar, rimes...), continua a P4 (treballen amb les síl·labes) i acaba a P5 (treballen amb els fonemes). 
  • L’aprenentatge fonètic: és la capacitat per relacionar les grafies de la llengua escrita amb els sons. Comencen a adquirir-ho a finals de P5 i es desenvolupa a 1r d’Educació Primària.
  • La fluïdesa lectora: és l’habilitat per llegir de forma ràpida i precisa un text. Es desenvolupa entre 1r i 2n d’Educació Primària. 
  • El coneixement d’un vocabulari bàsic: aquest es construeix des de l’etapa infantil, quan comencen a establir estratègies per ampliar-lo.

Pares i mestres han d’avaluar si el nen o nena ha assolit aquests processos en les edats adequades per tal de detectar de manera precoç els nens que presenten dificultats amb la llengua escrita. Intervenir-hi al més aviat possible és molt important. En l’Educació Infantil no es pot fer encara un diagnòstic de dislèxia, però sí a partir del final del 
Cicle Inicial d’Educació Primària. En aquests casos, caldrà reforçar el procés d’aprenentatge. En els alumnes de més edat, se’ls ha d’oferir el suport necessari per assegurar el progrés acadèmic i emocional.

Referència bibliogràfica:

Sala i Torrent, M; Civit i Canals, A et al. Protocol de detecció i actuació en la dislèxia. Àmbit educatiu. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Col·legi de Logopedes de Catalunya. 2012. [accés 12 d’abril de 2012]. 

Comparteix