• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com facilitar que els nostres fills acceptin el seu padrastre o madrastra

Com facilitar que els nostres fills acceptin el seu padrastre o madrastra
09/11/2012

Per als nens, no és senzill acceptar la figura del padrastre o de la madrastra com a nou membre de la família, però hi ha maneres de facilitar la seva acceptació i establir una bona relació.
Convertir-se en pare o mare per la unió de diferents famílies o per casar-se amb una persona que ja té fills pot ser una experiència gratificant i satisfactòria.

Per al padrastre o madrastra amb fills, pot suposar una bona oportunitat perquè els nens construeixin noves relacions i creïn els enllaços especials que només es generen entre germans. Si el padrastre o madrastra no té fills, pot ser una bona oportunitat perquè comparteixi la seva vida amb una persona més jove i tots dos puguin aprendre mútuament l’un de l’altre.

De vegades, els membres de la nova família s’entenen perfectament i es porten molt bé. En altres situacions, sorgeixen dificultats. Intentar trobar el rol com a pare o mare pot generar algunes confusions, fins i tot conflictes amb la nova parella, amb l’exparella i amb els fills d’aquests.

Si bé no hi ha una fórmula ideal per adaptar-se a aquest nou rol, és recomanable afrontar la nova situació amb paciència i mirant de comprendre els sentiments de tots els involucrats.

Paciència: millor començar poc a poc

Per a un nen, el rol inicial d’un padrastre o madrastra és el d’un altre adult a la seva vida que es preocupa per ell, similar a un familiar o mentor. Potser, ja des d’un inici, el padrastre o la madrastra vulgui crear un vincle més estret amb el nen i es pregunti què va malament si la relació no és com esperava o desitjava. Les relacions necessiten temps per créixer i madurar.

S’aconsella començar poc a poc i tractar de no forçar els esdeveniments; deixar que la relació flueixi de forma natural. Els nens s’adonen quan els adults fingeixen o no són sincers.

Amb el temps, el nou integrant podrà gaudir d’una relació més sòlida amb els seus fillastres, que no necessàriament s’ha de semblar a la que aquests mantenen amb els pares biològics.

Factors que poden afectar la relació

Els nens que acaben de perdre el pare o la mare o els que estan vivint una separació o divorci, poden necessitar més temps per acceptar el nou membre de la família. En els casos de separació o divorci, l’arribada d’una nova parella significa per al nen la fi de l’esperança d’una reconciliació. Fins i tot si han passat diversos anys des de la separació, els nens i també els adolescents, moltes vegades se segueixen aferrant a aquesta esperança molt de temps. Aquesta realitat pot fer que pateixin enuig, dolor i confusió.

A continuació es detallen altres factors que poden afectar el nou rol de padrastre o madrastra:

  • L’edat dels nens : en general, quant més petits són els nens, més fàcil els resulta adaptar-se i formar noves relacions.
  • Conèixer-se prèviament : generalment, quant més temps fa que es coneixen, millor serà la relació. Hi ha algunes excepcions (per exemple, si el padrastre o madrastra era amic dels pares abans de la separació, que pot ser considerat pels nens com el motiu del conflicte). Però en la majoria de casos, tenir una història comú fa que la transició sigui una mica més fàcil.
  • La relació de la parella amb el seu excònjuge : aquest és un factor crític. Una comunicació oberta i la reducció dels conflictes entre els excònjuges pot marcar una gran diferència en la facilitat amb què els fills acceptin el padrastre o madrastra. Per a ells, és molt més fàcil adaptar-se a la seva nova vida quan els adults no fan comentaris negatius els uns dels altres.
  • El temps que els nens passen amb el padrastre o madrastra : intentar establir un enllaç afectiu amb els fillastres passant molt de temps amb ells (quan el que els nens desitjarien és passar temps de qualitat amb el seu progenitor, a qui no veuen tan sovint com voldrien) pot ser difícil. És important anteposar les necessitats dels nens: si ells volen passar més temps amb el pare o mare biològics, han de tenir aquest temps. Així, de vegades, el "desaparèixer del mapa" pot ajudar a establir una millor relació a llarg termini.

Qualsevol família ha de fer front a determinades dificultats, reptes i situacions, que s’han de resoldre en el dia a dia. Però per al padrastre o a la madrastra, aquests problemes poden ser més complicats. A més de viure la dificultat de la seva adaptació, en no ser el pare o mare biològic del nen es poden generar lluites de poder dins la família, ja sigui per part dels nens, de l’excònjuge de la parella, o fins i tot de la mateixa parella.

No obstant això, quan les coses es posen difícils, anteposar les necessitats dels nens pot ajudar a prendre millors decisions. Aquests són alguns consells:

  • Donar prioritat les necessitats, i no els desitjos, dels nens . Els nens necessiten amor, afecte i regles coherents. Donar-los joguines o llaminadures, especialment si no se’ls han guanyat per les seves bones notes o conducta, pot conduir a una situació en què s’intercanvien regals per amor. De manera semblant, si el padrastre o madrastra se sent culpable per tractar els fills biològics de manera diferent als fillastres, no cal compensar-ho amb regals. És preferible tractar a tots de forma equitativa.
  • El reglament a seguir és important . Les regles de la casa s’han d’aplicar el més sistemàticament possible a tots els nens, siguin els fills biològics, els fills d’una relació anterior, els fills d’una relació anterior de la parella, o els fills de la nova parella. Els nens i els adolescents tindran normes diferents, però aquestes s’han d’aplicar sempre de forma coherent. Això ajuda els nens a adaptar-se a les transicions i a sentir que tots reben el mateix tracte.
  • Creació de noves tradicions de família . Una bona opció és planificar activitats per fer amb els fillastres, no sense abans saber la seva opinió. Algunes propostes són jocs de taula, sortir junts a passejar amb bicicleta, fer jocs de paraules, etc. La clau és divertir-se tots junts, i no tractar de guanyar-se l’amor del nen. Els nens són molt intel·ligents i s’adonen ràpidament si s’està forçant una relació.
  • Respectar tots els pares . Cal evitar comentaris negatius sobre la mare o el pare dels nens davant d’aquests. Aquesta conducta, sovint, desperta l’enuig dels nens contra el pare que fa els comentaris. A cap nen li agrada escoltar que es critica els seus pares, fins i tot quan ell mateix se’n queixa.
  • No utilitzar els nens com a intermediaris . No s’ha d’interrogar els nens sobre el que passa a l’altra casa. Se sentiran molestos si veuen que se’ls fa actuar com a espies.
  • Dialogar . La comunicació del nou membre de la família amb la parella és important perquè puguin decidir junts sobre l’educació dels fills. Això és especialment important si cadascú té idees diferents sobre l’educació i la disciplina a seguir.

Sense importar quines siguin les circumstàncies de la nova família, el més probable és que, en el camí, apareguin alguns obstacles , però un no s’ha de donar per vençut. Amb dedicació i esforç es pot treballar per millorar la situació i fer que tots els integrants de la nova família es coneguin millor.

Font : http://kidshealth.org/PageManager.jsp?dn=%20&lic=194&cat_id=20257&article_set=74686&ps=104

Comparteix