Com facilitar l'autonomia en nens
24/04/2014
Que un nen tingui una bona base de confiança en si mateix és un dels fonaments perquè comenci a fer les coses sol. És una de les claus per a l'educació emocional dels petits, permetent que aprenguin tant dels errors com de les petites frustracions.
A mesura que els nens van creixent i madurant necessiten cada vegada menys vigilància i suport per part dels pares o cuidadors i van guanyant autonomia. Això ha de ser així, ja que la sobreprotecció provoca que els nens siguin altament dependents i a més pot tenir conseqüències no desitjades en un futur, algunes d'elles contraposades, com nens amb por, prepotents o amb poca tolerància a la frustració.
Davant aquesta fase del desenvolupament dels petits, molts pares es pregunten què poden fer o davant de quins senyals cal estar alerta per facilitar que els fills vagin guanyant autonomia. Una de les claus segons els experts és l'autoestima.
En general, els especialistes estan d’acord en què un nen que es valora a si mateix correctament serà més autònom i feliç. Els pares tenen un paper molt important en la generació i consolidació de l'autoestima.
Per a això, és recomanable seguir aquestes 3 pautes:
- No parlar malament del nen: fer retrets o reprovar la seva actitud massa sovint pot forjar una imatge massa negativa de si mateix.
- No comparar-lo amb altres persones: cadascú té la seva pròpia personalitat, i les comparacions li podrien impedir desenvolupar-se bé. Tampoc s'ha de comparar el nen amb els germans.
- Ensenyar que pot aprendre dels errors: si un nen, per exemple, aboca una gerra d'aigua intentant omplir un got, és pitjor si no li permets fer-ho la propera vegada, per por que torni a abocar-la. Seria millor ajudar-lo una mica, donar-li instruccions o oferir altres eines que li serveixin per millorar.
Hi ha molts aspectes de la vida quotidiana d'un nen en què se li pot oferir autonomia. Per exemple, en els seus hàbits diaris d'higiene, alimentació o imatge. Poden aprendre a exercir amb cert grau d'autonomia obligacions, però també com gestionar els moments de joc i oci.
Cal no oblidar l'important paper que també juga la interacció social. Les amistats els ajudaran a ser, a poc a poc, més oberts i tolerants.
Un altre aspecte important en el creixement de l'autonomia dels petits és el desenvolupament intel•lectual. En aquest aspecte, és summament important que ells mateixos aprenguin, per exemple, a deduir les respostes a les preguntes, a trobar la solució a les possibles dificultats que es troben. D'aquesta manera serà la curiositat el que els mogui a fer-ho.
Cal tenir en compte que no tots els nens adquireixen l'autonomia al mateix ritme. Així, mentre alguns aprendran a desenvolupar-se sols de forma ràpida, altres necessitaran més temps, i es desprendran del suport dels pares a poc a poc. La clau és que respectis el tempo que el teu fill necessita.
Referències bibliogràfiques:
La autonomía de los niños empieza por tener una buena autoestima. Foundation for Health, Sicence and Education. Edcuación Emocional, 2013
¿A qué edad podemos dejar al niño solo en casa? Serpadres.es, 2013
Etapa: